Us presentem tot seguit l'edició filològica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatén, País Valencià) a partir d'un manuscrit inèdit de 1625, en paper. Inclou un estudi introductori que fa especial referència a aspectes relacionats amb la Història de la llengua catalana, tot i que no bandeja altres qüestions interessants de la carta de poblament.

Els objectius principals que es volen assolir són els següents:

a)	editar la versió més antiga, completa i inèdita de la carta de poblament de Xodos.
A partir del conjunt documental estudiat:
b)	aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingüística i l'adscripció dialectal de l'Alcalatén depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval
c)	mostrar l'evolució del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al País Valencià
d)	estudiar els avanços i els retrocessos de l'ús públic del català.

Altres objectius són:

a)	datar correctament la carta de poblament
b)	relacionar l'ús de les llengües (aragonès, castellà, català i llatí) amb el context històric i sociocultural de cada època
c)	il·lustrar la llarga presència del llatí en el llenguatge administratiu
d)	contextualitzar la recerca en el marc de la Història social de la llengua catalana
e)	posar a l'abast del públic la documentació estudiada.

Amb la finalitat d'assolir aquests objectius pretenem:

a)	demostrar que la carta de poblament de Xodos es va atorgar el 1254
b)	aportar dades per a provar que l'Alcalatén pertany al domini lingüístic català perquè aquesta era la llengua dels colons medievals i no hi ha va haver cap repoblació posterior, tot i que la llengua dels senyors feudals (d'un règim que, amb lleus modificacions, va arribar fins el segle XIX) era una altra: primer l'aragonès i després el castellà
c)	mostrar com la llengua dels documents oficials és triada per les persones que detenen el poder (polític, econòmic...)
d)	demostar que aquests documents reflecteixen la llengua que predomina en els usos socials formals d'una determinada època, especialment en allò que es refereix a les actituds elitistes i de prestigi social.

Volem acostar els lectors al context de la carta de poblament, de manera que oferim informació sobre el poble de Xodos i la comarca de l'Alcalatén; també situem la carta en el context històric en què va ser atorgada. Així mateix, estudiem els documents que es relacionen més estretament amb la carta de Xodos, els quals seran una excel·lent eina per a analitzar, des d'una perspectiva diacrònica, els aspectes d'Història de la llengua que tractarem.

Vull expressar el meu agraïment a les següents persones: a Joan i Pilar, de Xodos, per l'oportunitat única de conèixer el manuscrit; a Francesc Bernat i a Isabel-Clara Moll, pels inestimables consells i orientacions, més enllà de les obligacions purament acadèmiques; a Jordi Cerdà, que em va aconsellar en l'edició filològica del text; a Ernest Querol, que, potser sense saber-ho, em va posar les eines a la mà; i a Gerard Clausell, que em va facilitar la documentació que m'assegurava la data de la carta de poblament. No vull oblidar totes les persones que d'una manera o altra m'han ajudat, especialment Manuel Eugenio López Correa, estudiant d'Enginyeria Tècnica Informàtica de Gestió a la UOC, que em va posar sobre la pista de la programació en Java.

Dedico aquesta edició a les persones que, amb la seua paciència i comprensió,

Maribel, Bernat, Laia, Joan Carles i Salvador
   
Gràcies