La Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) és una peregrinació de Fe

“Gràcies a Déu pel camí de les Jornades Mundials de la Joventut! Gràcies a Déu per tants joves que hi han participat durant aquests setze anys! Són joves que ara, ja adults, segueixen vivint en la fe allà on resideixen i treballen. Estic segur que també vosaltres, estimats amics, estareu a l'alçada dels que us han precedit. Portareu l'anunci de Crist en el nou mil·lenni.”

De l'homilia del Sant Pare Joan Pau II durant la Missa Final de la Jornada Mundial de la Joventut 2000, 20 d'agost de 2000

El 1984 el Sant Pare Joan Pau II va convidar a joves de tot el món a ser peregrins. En els últims 16 anys hem presenciat aquesta processó extraordinària de joves, que va començar a Roma, i ha continuat a través de Buenos Aires, Santiago de Compostela, Czestochowa, Denver, Manila, Paris, Roma i ara Toronto per a la setzena JMJ al juliol de 2002. Al concluir la JMJ a Roma durant l'any del Jubileu, el Sant Pare va donar les gràcies per aquesta gran peregrinació de joves durant els últims anys. Reflexionem per un moment sobre el significat de la peregrinació que es troba en el cor de l'experiència de la JMJ. La història bíblica és una de peregrinació, i un model de peregrinació per als creients. Els turistes passen ràpidament a través dels indrets, però els indrets passen lentament a través dels peregrins, transformant-los per sempre.

Una peregrinació és un símbol antic de vida cristiana amb profundes arrels antropològiques: Homo Viator. Procedim d'un misteri, Déu, i estam en camí cap a un misteri, Déu. Crist ens il·lumina i ens acompanya al llarg del camí: Jo sóc el camí, jo sóc la llum. Els peregrins no són rodamons perquè ells són conscients del seu destí. Tampoc són persones solitàries perquè són membres del poble pelegrí. No tenen una llar permanent en aquest món. Porten només el que és necessari pel viatge. Aquestes són les raons profundes que porten a la gent, especialment als joves, a enmprendre com a pelegrins el camí de la JMJ.

Sant Tomàs More va escriure en defensa de las peregrinacions: “No hi ha cap pelegrí que retorni a casa sense tenir una idea nova i un prejudici menys”. El Sant Pare Joan Pau II, el qui com a pelegrí ha visitat molts santuaris, ha escrit: “les peregrinacions són una fase bàsica de l'evangelizació. Tenim en la peregrinació la clau al futur religiós dels nostres temps.”

Una renovació espiritual peregrina ens prta a entendre més profundament un dels temes del Concili Vaticà II: Som una Església peregrina. El camí en si ens uneix i ens guareix la nostra sordera i ceguesa, i la nostra soletat. La peregrinació espiritual ens ensenya que el significat de la vida no es troba al final del camí sinó en el camí mateix.

Com sol succeir en un viatge, al final de la peregrinació d'una JMJ, l'equipatge tendeix a ferse més pesat. Tanmateix els articles més grans que s'emporten a casa són les gràcies i els records. Aquests no pesen, passen fàcilment per l'aduana i es disfruten per molts anys. Aquests records i gràcies han donat nova vida a les nostres comunitats de fe i a l'Església. La joventut del món agrairà sempre al Sant Pare Joan Pau II per haver-los convidat a ser part de la peregrinació de la JMJ. Preguem perquè molts responguin a la seva última invitació d'anar a Toronto el juliol del 2002.

L'Equip Nacional Canadenc per a la JMJ 2002

Extret de la pàgina oficial i traduït al català per Toronto 2002

TORONTO 2002 - CATALUNYA (Espanya). Actualització: 23 de febrer del 2002