Teules de moro a la vall de Sóller i Fornalutx
1. Presentació
Aquest treball intenta reflectir una peculiar ornamentació que es troba a l’arquitectura popular mallorquina. Es tracta, concretament, de les teules pintades o “teules de moro” de la vall de Sóller i de Fornalutx.
2. Introducció
2.a. Definició de l’àmbit i grau de representativitat
Podem parlar de teules pintades a Sóller i a Fornalutx a partir del segle XVI, encara que hi hagi precedents pel que fa a la decoració de la cornisa i la volada. Uns dels més importants transmissors són els mudèjars. Aquesta tradició es perllonga fins a la meitat del segle XIX.
De totes maneres, hem d’indicar que el fet de pintar les teules de barba no és exclusiu dels dos pobles que analitzarem, i que tampoc és exclusiu de Mallorca, ja que es dóna a diferents llocs de la Corona d’Aragó, i a bandes tan diverses com Valladolid, França, Brasil...[1]
Sense sortir de Mallorca, en el quadre següent es pot veure que és un costum ben generalitzat:
TAULA 1. Nom de les poblacions amb edificis de teules pintades
nombre d’edificis percentatge sobre el total de l’illa.
POBLACIÓ Nombre edíficis % sobre el total
Alaró 1 0.7
Andratx 1 0.7
Biniaraix . .6 4.3
Biniarroi 1 0.7
Binissalem 1 0.7
Bunyola 2 1.4
Campanet 1 0.7
Capdellà 1 0.7
Costitx 1 0.7
Deià 4 2.8
Escorca 1 0.7
Esporles 6 4.3
Fornalutx 28 20.1
Jornets 1 0.7
Lloret deV.A. 1 0.7
Manacor 1 0.7
Mancor del Vall 1 0.7
Marratxinet 1 0.7
Montuíïri 1 0.7
Muro 1 0.7
Orient 1 0.7
Palma 2 1.4
Puigpunyent 1 0.7
Santa Eugènia 1 0.7
Santa Maria 2 1.4
Sencelles 1 0.7
Sineu 9 6.4
Sóller 56 40.2
Valldemossa 4 2.8
Vilafranca 1 0.7
TOTAL 139 100.0
El perquè d’haver escollit aquesta zona de la serralada Nord de la illa de Mallorca, és simplement una qüestió de quantitat i qualitat.
2.b. Interès del tema i grau de representativitat
Les teules pintades formen part de l’arquitectura popular perquè la seva funció és ornamentar una construcció amb representacions de la vida religiosa, antropomòrfica... En definitiva, donen pinzellades de la vida d’altre temps.
Les teules pintades es varen utilitzar per motius estètics, per creences ancestrals de tipus ritual, simbòlic i espiritual, i per la tradició de seguir un ritual en la construcció.
Podíem ésser pintades per persones relacionades amb l’edifici: el mateix propietari, familiars directes, picapedrers, mestres d’obres i individus “especialitzats” en aquesta tasca. Sempre ho feia una sola persona; en els casos en què es veu que hi ha la feina de més persones és perquè s’hi ha realitzat una restauració.
La tècnica d’elaboració és molt senzilla: s’agafava una teula i és submergia un pam i mig dins calç d'emblanquinar. Per la part més ampla, en el cas que fossin teules de barba (les més comuns, perquè són utilitzades a les volades), i per la part més estreta o més ampla per a les teules regadores.
Després (sense coure la teula) s’hi pintaven dibuixos, lletres o números amb pigments dissolts en aigua.
Aquest pigments eren: terra de mangra per al color vermell, carbó vegetal per obtenir el color negre, òxid de coure per al color verd. A vegades blau fosc o ocre. Solien pintar-se amb un sol color, encara que a la vall de Sóller hi hagi bicromies i tricromies.
Les teules pintades podien ser presents a diferents construccions: grans i petites possessions, casals urbans, esglésies, cases menestrals i cases de camperols.
En el cas de la vall de Sóller trobam teules pintades a molts d’edificis de menestrals i camperols, i en canvi és un element secundari a les construccions nobles, ja que aquestes usen volades de fusta .
La volada es composa generalment per una fila de teules ornamentades que sobresurten de la paret, però pot haver més tipologies. A la vall de Sóller hi trobem aquesta tipologia bàsica.
Les inscripcions es podien fer només sobre una teula o sobre diferents teules.
Aquestes inscripcions poden tenir diferent temàtica decorativa:
1. Cronològica: grup més nombrós. Posen la data de la coronació de l’edifici.
2. Antroponímiques: hi podem trobar tant el nom del propietari, del mestre d’ obres, de familiars o amics, o de gent especialitzada a fer les teules de moro.
3. Religioses: amb invocacions o oracions. Les invocacions eren en català i se solien repetir les paraules: Jesús i Maria, Ave Maria, Jesús, Josep i Maria o IHS (Iesús Homo Salvador). També apareix l’anagrama marià.
Les oracions eren en llatí. Només hi ha dues teulades amb aquestes oracions: una oració a Jesús i una altra a Sant Sebastià.
És interessant saber que algunes es basaven en models, fets per clergues o lletrats, que després reproduïa el pintor.
4. Refranys: només n’hi ha una, i diu: “Qui com es jove no treballe com es vell jeu a la palla”
5. Altres: il·legibles o ininterpretables. Dins aquest apartat n’hi ha una que apareix combinada amb un dibuix que supleix amb lletra la poca perícia del dibuixant.
3. Les teules de la vall de Sóller.
Com hem vist a una taula anterior, el 60’3% d’edificis amb teules pintades a tota l’illa de Mallorca es troba concretament a la vall de Sóller i Fornalutx. En aquesta zona, comparant-la amb altres llocs de l’illa, com Valldemossa, trobam una conservació bastant acceptable, sobretot a Fornalutx. Hem de tenir en compte que el pas dels anys, la pol·lució, el cost per mantenir-les, les reformes de les cases... són factors que ajuden al deteriorament continu. Per exemple, ens hem trobat que cases que tenien teules pintades el 1987, com és el cas de can Capet del carrer Alqueria del Comte, i can Cambuix, del mateix carrer, a causa d’una reforma, han deixat de tenir-les. També, d’entre les cases visitades, hem trobat (són uns exemples) ca na Margalida de Clot a Sóller, can Pere Simó i can Pere de Fornalutx, amb un deteriorament molt accentuat. En canvi, també hem trobat volades més ben cuidades, com són cas Vicari Solivelles, cas Poador i can Xoroi.
Un altre aspecte a tractar, és la cronologia de les teules pintades en aquesta zona. Dels 70 edificis que s’hi troben, només 23 estan datats: 14 a Sóller i 9 a Fornalutx. D’entre els datats els més antics són els de can Vives al carrer Alqueria del Comte, de Soller, que data del 1611. I les més modernes són les de can Maco, a Sóller, que són de 1898. Com podem veure al quadre, més de la meitat foren col·locades en el segle XVIII.
LLOC CASA DATA TEULA DATA EDIFICI
SÓLLER Can Quito 178. —
Can Guixa 1784
Can Ull de
Deu 1717 (o 77)
Parròquia 1756-47-82.
Can Corriola — 1809
Pos. de
Cas Xorc 1707 —
Can Mo — 1740--
Cas Boter 1797 —
Cas Vicari 1800 —
Can Tès 1799
Can Fiolet (Muleta)
. 1781
Can Ruat (Muleta) 1771 —
Cas Bernats 1681 —
Cas Conco 1697 —
Can Pati 1767 —
Can Tamany 1740 —
Can Xapaies 1836
--- 1836
Can Vives 1611 —
Son Sales 1716
Son
Llampaies — 1701
Can Fiol
(es Castellet ) — 1609
Can Maco ___ 1898 —
FORNALUTX Ca
Madó Fca. Maíola 1821 —
Es Poador 1778 —
Ca Madò Maria des
Maiol 1811 —
Can Penya 1811
Can Corona 1843 —
Alq. Can Pintat — 1770
Bàlitx
d’Avall 1779 1696
Binibassi 1781 1781
Els Abats — 16..
Can Bassó 1771 —
Can Cerdà 1771 —
Església — 1639
Carrer Palma, 2 - 1730
Les teules pintades a la vall de Sóller i Fornalutx, s’han trobat en sis tipologies de construccions: grans possessions, possessions petites, casals urbans, esglésies, vivendes populars urbanes i vivendes populars rurals. Els edificis on es trobem majoritàriament són a la vivenda popular urbana i la vivenda popular rural.
Aquestes volades foren pintades, com he dit a la introducció, pels propietaris, mestres d’obres... Però a Sóller i Fornalutx s’han trobat edificis pintats per uns mateixos autors, i cadascú amb un estil propi. Això és el que mostra la següent taula:
Pintor Lloc Vivendes
pintades
De can Síndic Sóller Ca sa Duvera
Ca sSíndic
De can Tamany Sóller Can Tamany
La Figuera
Can Penya
Joseph Mayor Fornalutx Can Bassó
Can Peraire
De can Font Sóller Can Quito
Can Font
De Binibassí Fornalutx Cas Vicari Solivelles
Binibassí
De Moncaire Sóller Posada de Moncaire
Can ull de Deu
Pau Busquets Fornalutx Sa coma, de Sóller
Ses Planes, de Sóller
Ca Madó Mª des Maiol
Ca Madó Francisca Mayola
Can Penya
De tota manera en aquesta comarca hi ha hagut uns estils propis que varen evolucionar amb el pas del temps. Al principi eren de línia fina, amb motius majoritàriament abstractes, amb colors mal combinats, i solien emmarcar el dibuix només amb una sanefa. Després, al darrer quart del segle XVIII, predominen motius florals i és el moment de la policromia. Al canvi de segle, es feia la silueta plena, la línia més gruixuda.
Encara que sapiguem que els colors utilitzats per pintat teules a Sóller i Fornalutx varen ésser el vermell, el negre, el verd, l’ocre i el blau, hem de dir que ja al 1987 no es varen trobar teules pintades amb ocre, ni blau a les vivendes. Va ésser més o manco pels anys 60 que varen acabar de desaparèixer. De totes formes, de teules pintades amb color ocre n’existeixen, però en col·leccions privades datades a principi de segle XIX.
Aquests són els percentatges dels colors utilitzats als 70 edificis de la comarca:
Vermell............................................................................ 95’7%
Negre.............................................................................. 10%
Verd............................................................................... 4’2%
Hem de saber que només es conserven dos edificis amb bicromia dels colors vermell i negre. Són Ca Vicari Solivelles i Binibassí, tots dos de Fornalutx. També hem de dir que solament queden dos edificis amb el color vermell, el color negre i el color verd a les seves volades, que són Can Quito, del carrer Alqueria del Comte, i Can Ull de Déu, del carrer Germanes Casasnovas, a Sóller totes dues.
La temàtica decorativa a la vall de Sóller, dels 70 edificis millor conservats, és, segons un estudi fet l’any 1987 per Jaume Conesa, la següent:
Abstractes, grafismes simples o geomètrics........................................... 88’5%
Vegetals.................................................................................................. 85’5%
Antropomòrfics........................................................................................ 57’1%
Religiós................................................................................................... 50’0%
Astrals..................................................................................................... 47’1%
Zoomòrfics............................................................................................. 40’0%
Navals..................................................................................................... 24’2%
Eines i ormejos...................................................................................... 17’1%
Arquitectònics........................................................................................ 11’4%
Indeterminats......................................................................................... 82’2%
4. Conclusions
No hem d’oblidar que des de sempre la teulada ha tingut un simbolisme molt gran, condicionat pels ritus de les construccions i la protecció que significaven les cases.
Hi ha diferents creences que tenen a veure amb les teules de les cases. Per exemple, l’ensorrada de la teulada assenyala una mort o una desgràcia, o sigui, la pèrdua de la protecció. Tomar o destruir la teulada té un sentit de deixar qui viu a la casa sense protecció i sotmès a desgràcies. Això ens ajuda a entendre que els dibuixos a les teules pintades són per reforçar aquest sentit protector. Com els costums de pintar creus amb mangra que posaven a les primeres pedres de les construccions, la flor de card, la cua de gall per foragitar mals esperits...
Ara com ara, el nombre d’edificis amb teules de moro conservades no és molt alt. Encara que Sóller i Fornalutx siguin els llocs on se’n conserven més i en més bon estat, hem de tenir en compte que hi ha tota una tota una sèrie de qüestions que van en contra de la seva conservació: s’han deixat de fer des de la primera meitat del segle XIX i moltes d’elles s’han substituït per volades modernes.
En aquest sentit, hauríem de fer un petita reflexió sobre el tema de la protecció del patrimoni cultural. Perquè, fent aquesta feina, m’he adonat que un patrimoni que tenim la sort que ha arribat al nostre temps, que és gairebé únic i que formen part de la història d’un poble no es protegeix ni és restaurats com caldria.
Bibliografia
Amades, Joan: La Casa, Arxiu de tradicions
popular, Barcelona, 1938.
Cantarellas i Camps,
Catalina: Les nostres cases. Arquitectura Tradicional de les Balears,
Sa Nostra, Palma, 1986.
Coll Conesa, J.: “Sobre teules pintades”, Estudis Baleàrics, núm. 24, març de 1987, pàgs. 11-30.
Coll Conesa, J.: “Las tejas pintadas en el valle de Sóller i
Fornalutx (Mallorca). Análisis de las
inscripciones”. Separata de las Actas
del IV Congreso Nacional de las Artes i Costumbres Populares, Zaragoza.
Fullana, M.: Diccionari
de l’art i dels oficis de la construcció,
Els treballs i els dies, núm. 11,
editorial Moll, Palma, 1984.
Llabrés Ramis, J. i
Vallespir Solre, J.: Els nostres arts i
oficis d’antany, Estudis
Monogràfics del Museu de La Porciúncula,
Ciutat de Mallorca, 1980.
Articles de diaris:
Diari “Última Hora”, article anònim: “La artesania de les
teules”, 5 d’abril de 2000.
Diari “Última Hora”,
article anònim: “La teulera, tema de
la XVI Fira del Fang”, 11 de març de 2000.
Material informatitzat:
Pàgina de l’Ajuntament de
Fornalutx: w.w.w. illes. net /
fornalca.htm.
CD-Rom titulat La nostra ceràmica,
Ajuntament de Marratxí, 1999.
Pàgina creada per na Rocío Martínez el dia de Sant Pere i Sant Pau de l’any
2000.