-Depenent de l'ordinador pot ser que no es vegi bé el text, doncs compra-te'n un altre :)- 

   El llibre Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, Pep Vila, ed. La Magrana; ens presenta tota mena de textos eròtics usats popularment durant els tres darrers segles. És curiós, entretingut i divertit, més no es pot demanar... Aquí hi podem veure uns quants exemples... ;) Dionís T.C.
 

    - Josep Anton, Josep Anton                                     -Qué me quiere señor.    -Niña, hoderte.
      on tens la dona?                                                   -Dígamelo más rodado.   -Cabalgarte.
    - A dalt del llit, a dalt del llit                                     -Dígalo a lo cortés.         -Quiero gozarte.
      que no està bona.                                                 -Dígalo a lo bobo.           -Merecerte.

    -Què li darem, què li darem                                    (D'un sonet castellà del Segle d'Or)
      per medecina?
    -Un parell d'ous, un parell d'ous
      i una sardina.                                                       - La titola d'en Prouviles
                                                                                  és una lot sense piles.
     (Josep Anton, cançó popular lleidatana). 
                                                                                - Noia prudent si és soltera 
                                                                                  du tapada la ratera.
-ENDEVINALLES:
                                                                                - I en temps de restriccions
   - Ni té cos ni ànima                                                   i sufragi restringit,
     i així que neix ja brama.                                           veste'n aviat al llit
                                  (pet)                                          i remena't els collons.

   - Neix cantant i mor sense ossos.                               (Carles Fages de Climent,
                                            (pet)                                "Cent consells d'amor") 
                                                                                 ------------------------------------------
   - Les dones el fan servir,
     és eixut i és mullat                                                  - A qui n'hi penja un pam,
     i tant aviat està en l'aire                                             a qui n'hi penjen dos; 
     com està abaixat.                                                      qui el té negre, 
                             (picador de rentar roba)                     qui el té ros. 
                                                                                                       (el raïm)

   - Hi entra eixut,                                                        - Damunt ella estic
      i pren un bany;                                                         i ella es remena:
      i n'ix tot moll y degotant.                                           jo passo el gust
                              (lo melindro)                                    i ella amb la llet es queda.
                                                                                                               (la figuera)
   (Antoni bullbena: Endevinalles populars. 
     Recull d'equívocs negatius, BCN, 1909,                   - Quatre cames dins d'un llit
     16 pàgs.)                                                                   i el rigoric al mig.
                                                                                                          (la nou)
   - Hi entra ert i triomfant, 
      i en surt pansit i gotejant.                                        (Cels Gomis i Mestre: Dites i tradicions
                             (pebrot al caliu)                                populars referents a les plantes; 
                                                                                   Edit. Montblanc; BCN 1983)
   - Entra vermell, arrogant i furiós
      i en surt arupit, pansit i plorós.                                 --------------------------------- 
                              (pebrot al caliu)
                                                                                    -REFRANYS:
   (Joan Amades: Folklore de catalunya. 
    Cançoner -Selecta, BCN, 1979)                                  - A gallina que dorm amb gall no li 
                                                                                     diguis polla.
   - No té pixa i és gandul,
     però sempre dón pel cul.                                           - A pica d'aigua beita i a mossa d'hostal
                               (la butaca)                                        tothom i fica mà. 

   - No paro de bellugar,                                                 - Figa tocada, figa menjada.
     ara en dins i ara enfora; 
     també jo toco pelut,                                                  - Figa verda i mossa d'hostal, 
     però no sóc lo que tu et toques.                                   palpant es maduren. 
                               (l'agulla de fer mitja)
                                                                                    - Muller jove i bon marit, bona nit.
   - La fruita més bona 
     la porta la dona.                                                        - Una figa no fa estiu.
                     (la figa)
                                                                                     (Maria Conca: Els refranys catalans,
   (Lluís Caramitjana, L'eròtica de la                                   València, Tres i Quatre, 1988)
    parla de la Garrotxa, Olot,
    edic. El barefoda.1988)                                               - Treu de casa lo minyó
                                                                                        abans no et faci cabró.
---------------------------------------------- 
                                                                                     - Tres coses són insaciables: 
   -RENECS:                                                                     la dona, la terra y lo foch.

    - Estira més un pèl de dona,                                         (Antoni Bulbena i Tosell.
     que vint mules.                                                            Paremiologia catalana sobre el
                                                                                       amor, la fembra y lo matrimoni;
   - Estira més un pèl de cony,                                            BCN, Impr.Catalònia.1915)
     que una màquina de tren.
                                                                                     - La mar es posa bona,
---------------------------------------------                                 si veu el cony d'una dona.

                                                                                     (Joan Amades, Folklore de Catalunya.
-ÍNDEX                                                                  Costums i creences, Selecta, BCN, 1980)
-ALTRES TEXTOS

  Del llibre: Bocavulvari eròtic de la llengua catalana, Pep Vila, Ed. La Magrana.

   CANÇÓ D'ESCOLA.                                         GOIGS DEL GLORIOSÍSSIM
                                                                            SANT CARALL.
  "Te quiero jo-
   te quiero jo-                                                                   Tornada:
   te quiero joven y bella,
   como una pu-                                                     Espòs ben abentorat
   como una pu-                                                     del serafí papagail
   como una pura doncella,                                     siau sempre alebat
   y con mi pi-                                                       Gloriosíssim carail.
   y con mi pi-
   y con mi pícara mano,                                         Cobla 13.
   tocar las te-
   tocar las te-                                                        Ai carail y recarail
   tocar las teclas del piano."                                    que per sempre carai sie
                                                                            que el vostre sant nom Carail
                                                                             ja em fa trempar d'allegrie.
        HALA MARE                                                Baldemen carai llegessem
                                                                             fins al nostre últim badail
   Una modisteta de balaguer                                    y siau sempre allabat
   per quatre sous                                                    gloriosíssim carail.
   s'ho deixa fer.
                                                                             (Reinald Dedies, Els goigs; historia 
   Que n'és de bonica                                               del gènere i realitzacions polifòniques
   la modisteta                                                         als segles XVI i XVII, le publicateur)
   monta a cavall
   dóna voltetes.
                                                                                              QUIN PAL
       tornada
                                                                             Una modista molt agraciada,
   Hala, mare vinga                                                  i un jove alegre que és estudiant,
   mare vinga i la veurà                                            per passâ el rato, l'altre diumenge,
   tota despulladeta                                                  varen anar-se'n a barquejar.
   pel devant i pel detrás.                                         Entre paraules, petons i tacte,
                                                                             ja no sabien com navegar;
                                                                             ella va veure, ja mar en dintre,
LA TETERA I LA CAPSETA                                 que an a la barca hi havia un pal... 
                                                                                             Quin pal! Quin pal!
   Tinc una tetera                                                     Quin pal va veure la modista!
   posada a escalfâ,                                                                  Quin pal! Quin pal!
   l'agafo i no em cansa,                                           Veient-lo va posar-se trista.
   l'apreto i no em cansa,                                                          Quin pal! Quin pal!
   l'apreto i no em cansa                                           Si'm toca em farà mal!
   tenir-la a la mà.
   És molt rebonica,                                                 Com que ella estava molt encantada 
   s'hi fan molts bons tes,                                         tement l'efecte d'un cop de... mar,
   veient-la tan rica,                                                 ell digué: -Nena, no siguis tonta,
   diu el meu promés.                                               ja voràs are com clavo el pal.
   -Té mé té, té més té, vida meva,                            I amb gran llestesa i amb gran finura,
   quin plaer el pendre el té!                                      prompte'l deixava molt ben clavat:
   El plaer va creixent com més crema!                      ella aleshores tota contenta,
   Té més té, té més té, té més té!                             digué en veu baixa i amb ulls en blanc:
                                                                                              Quin pal! Quin pal!
   Tinc una capseta,                                                  Qué es bell mentre es balanceja!
   forrada mab setí,                                                                   Quin pal! Quin pal!
   és llarga i estreta,                                                   Així, però bé's festeja!
   és llarga i estreta,                                                                   Quin pal! Quin pal!
   sempre es vol obrî.                                                Mai he vist cosa igual!
   Quan no la tinc plena 
   sento malestar:                                                      ------------------------------------
   món promés llavores
   me ve a consolar:                                                   - Banyologia <<ciència que estudia les
   -Té un joiell per omplir la capseta,                             banyes>>
   és tot d'or i amb dos rubins fins.                                <<Quan un espòs atrapa a la seva
   Més aprop, més aprop vida meva!                             muller amb un tercer, profireix sempre 
   Ja està a dins! ja està a dins! Ja està a dins!                frase. Doncs bé, d'aquesta frase se'n 
                                                                                 desprén el caràcter de l'individu. 
   (Cuplets del "Papitu", Barcelona, 1913)                     D'això en podríem dir banyologia.>>

                                                                                                     (Papitu, 15-5-1929)

 -ÍNDEX
 -ALTRES TEXTOS

   Reunidos el día 27 de Octubre de 1998 en un bar clandestino de una ciudad desconocida, los señores Tenedor y Cuchillo y la señorita Cuchara, cansados de escuchar durante cada comida absurdidades morbosas emitidas por el telediario, acuerdan proponer a la ciudadanía de todo el mundo los siguientes puntos para conseguir una mejor convivencia interpersonal:
 

1- Hablar menos y escuchar más, por eso tenemos sólo una boca y, en cambio, dos orejas.
2- Leer un poquito, cualquier cosa NO relacionada con el estudio o faena propios de cada uno, antes de 
    ir a dormir.
3- Hacer dibujos, temática libre, y colocarlos sobre la pantalla del televisor, principalmente a la hora
    de máxima audiencia.
4- Hacer un eruptito después de cada comida.
5- Reducir el sueldo de los políticos al salario mínimo interprofesional para que la mentalidad de sus
    señorías sea más acorde con la de los ciudadanos/as a representar.
6- A tanta abstención tanta butaca vacía, para que sus señorías políticas observen diariamente los
    verdaderos gustos de los ciudadanos/as que representan.
7- Descuento para estudiantes y parados/as en los servicios sexuales de los hombres y mujeres de la 
     vida.
8- Que los bollicaos regalen preservativos en vez de cromos idiotas.
9- Enviar la Mona-rquía española a picar piedras a Marte y utilizar sus mil millonarios depósitos 
    económicos para mejorar la salud de las personas necesitadas.
10- Quemarle los huevos, cada pelo con una cerilla, a quien encienda los bosques o provoque
      cualquier tipo de desastre natural.
11- Despenalización de los atracos a bancos, grandes superficies comerciales o oficinas de hacienda;
     equilibrando así la balanza entre consumidos y consumidores.
12- Machacamiento del reloj.
13- Hacer el acto sexual (nada de in-vitros) día sí... y día también. Horario libre. Pero cuando uno
      sale de la ducha es, francamente, un agradable momento.
14- Rezar para que, de una vez, vengan los extraterrestres y se lleven todos los religiosos dogmáticos
      del mundo y los encierren en un zoológico sideral.
15- Por alguna cosa el Señor no nos ha hecho con el celo.
16- Aceptación del acto sexual con toda aquella persona que sobrepase los 25 kilos.
17- Contar hasta mil antes de agredir a otra persona -punto especialmente recomendado a policías
      y ejércitos del mundo-.
18- Reir, cantar y silbar... ¿has visto que día más hermoso?
19- Des-coche-ificar los centros de los pueblos, villas y ciudades, osea, peatonalizar la vida urbana.
20- Supresión de las playas NO-nudistas, y de la arena fina que se mete por todos los agujeros del 
      cuerpo.
21- Repartición gratuita de Viagra en el vestíbulo de toda residencia de abuelos.
22- Sustitución de la sotana, la toga, traje de luces y todo tipo de vestido de autoridad por taparrabos.
23- Enseñar a los bebés a decir "pecho y teta" antes que "papa y mama" al aprender sus primeras
      palabras.
24- Escribir un poco cada día. Verás que eres humano e imbécil como cualquier otra persona. Va bien
      para bajar los humos.
25- Multar a todo aquel que hable de coches, motos o futbol más de 5 minutos al día.
26- Enviar los presidentes de los clubes de futbol -y demás directivos- tan inteligentes ellos, a las minas
      de Siberia.
27- Comer sano y natural: nabos, pimientos, higos, manzanas, melones, naranjas, huevos... 
28- Creer más en la virginidad de las prostitutas que en la imparcialidad de los periodistas -como dice
      el periodista Pepe Rey-.
29- Leer "La saga/fuga de J.B." de Gonzalo Torrente Ballester. Abstenerse católicos y personas de
      buen ver -es decir, aquellas que practican sado-maso por la noche-.
30- Viajar mucho y mezclarse con la gente de la calle.
31- Gratuidad de los hoteles de 4 y 5 estrellas.
32- Cantar nadalas en verano y habaneras en invierno.
33- Denunciar el imperialismo lingüístico promovido por los grupos terroristas de baja intensidad P.p. y
      P.s.o.E.
34- Escuchar las sabias palabras de J.W.Goethe: "El vino alegra el corazón del hombre y la alegría es la 
      madre de todas las virtudes".
35- Saber que ningún astronauta o satélite ha detectado nunca, ningún ángel o querubín en el cielo;
      de esto podemos concluir que deben habitar los infiernos también.
36- No tirar de la cadena más tarde de las doce, que se perturban los plácidos sueños de los vecinos.
      En todo caso utilizar el orinal...
37- No estar todo el día persiguiendo mozas o mozos no sea que acabéis como el Don Giovanni de
      Mozart...
38- Limpiarse las orejas de vez en cuando que quedan feos esos pegotes de cera que le llegan a alguien
      por los hombros.
39- Transformar las iglesias en centros lúdicos para niños y niñas donde puedan disfrutar del espectáculo
      de payasos, títeres...
40- No tirarse pedos ni utilizar colonias agresivas en público.
41- Mirar las estrellas en una noche clara y darse cuenta que somos como las pequeñas hormigas que
      quemamos con alcohol cuando somos pequeños.
42- Hacer una oración a la memoria de las hormigas asesinadas.
43- Filosofar tocando de pies en el suelo. En el caso de filosofar en globo, asegurarse que éste disponga
      de una cuerda atada que permita el retorno al suelo.
44- Decir "te quiero" cuando quieras e ir a tomar el fresco cuando odies...

      Y, sobre todo, hacer eso que más te gusta hacer, depende de ti...
 
 

                                                      Dionís T.C.
 
-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS

   L'autor sosté que la pregunta es pot respondre a partir de tres elements que poden relacionar-se entre si: el factor econòmic, el factor televisiu i el factor sexual. 
   El factor econòmic estableix la idea que la gent està amargada perquè avui en dia tot es mesura en diners; el diner a substituït a Déu, i si amb la religió ja passàrem penúries i restriccions -morals i sexuals-, amb el diner no s'ha millorat gaire la situació, ja que per tenir-ne, habitualment, cal treballar i el treball, avui en dia, costa de trobar, està mal pagat, s'ha de treballar en feines que no culturitzen gaire que diguem i, pitjor encara, és horrorosament angoixant. Més encara en aquesta societat d'oci total i migdiada diària. 
   Així doncs, és fàcil amb aquest panorama socio-laboral, caure en el terrible desig d'atracar un banc, segrestar un empresari, fer travesses, prostituir-se o casar-se amb la infanta. 
   El factor econòmic és, doncs, una explicació possible a l'amargamenta generalitzada de la població. 
   El factor televisiu explica que ens amarguem per enveja. A la televisió només que s'hi veu gent somrient, feliç: dones esculturals, homes esculturals, gossos esculturals, vaques esculturals,  pollastres esculturals... i la societat, que observa bavejant desde els desgastats sofàs, plora desconsoladament preguntant-se perquè és tant trista la seva pròpia realitat. Una realitat gris, inerta, abúlica, avorrida, asexual, col.lesteròlica, desmemoriada, afutbolada, desneuronada; en definitiva, una realitat més intranscendent que la de la paret blanca que hi ha darrera del televisor. 
   Tanta satisfacció aliena, real dintre de la pantalla, només que provoca la irresistible temptació d'atravessar-la i violar el pollastre escultural o la vaca mamelluda que remena les caderes mentre passeja entre l'herba fresca. 
   La televisió, doncs, fomentaria també l'amargamenta del personal, a consciència i a traïció: agafant-nos desprevinguts al sofà de casa. I, a més, amb tanta imatge ràpida i canvi continu de pla, esdevé impossible apartar la vista de la vaca sagrada. 
   En tercer i últim lloc (per manca d'espai, doncs en podríem trobar quatre-cents quaranta-quatre, de llocs) tenim el factor sexual. En Sigmund deu estar content de veure el sexe per aquí. 
   Si el comandament a distància -quin nom més militaritzat- s'utilitza amb una sola mà no és pas per casualitat casual... si el Playboy es pot llegir amb una sola mà, tampoc és per casualitat casual...; en definitiva, d'uns anys ençà s'està fomentant l'individualisme més absolut pel que fa a les relacions sexuals, cosa àmpliament traumàtica perquè, com tothom sap, no és el mateix fer-ho acompanyat que fer-ho amb una mà. Portem tant de temps fent-ho amb una sola mà que ja va sent hora de conèixer altres mans... vull dir que ja ens hem oblidat de com relacionar-nos entre persones: la timidesa, els tremolors, el què dirà... bloquejen constantment els nostres cervells. Els capellans i el Papa es freguen les mans mentre se'ls sent riure a milles lluny... Les tetes i les tites, de paper, de cel.luloide o digitals, potencien la inseguretat, l'aïllament, el desconsol, la  suor freda, l'autisme, la depressió... en definitiva l'amargamenta. I pel colmo va i ens enxufen la SIDA, ara que semblava que la moralina eclesiàstica estava tocada de forma irreversible... 
   S'ha de recuperar, més enllà del "feu l'amor i no la guerra", la catalana i genuïna frase del "folleu que el món s'acaba!". 
   Com hem vist, els factors econòmics, televisius i sexuals són tres possibles respostes a la pregunta: "Per què la gent està tant amargada?" 
   Eh?

-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS