Obra exposada al Salon du Champ de Mars, el títol fa al·lusió a una vaga que tingué lloc a Barcelona al febrer de 1902, encara que se sap que Casas va pintar-lo al 1899 i, fou l'obra rebutjada a l'Exposició Universal de París de 1900. L'any 1904 obtingué finalment la Primera Medalla a l'Exposición Nacional de Madrid com a mostra de la seva fama com artista. De nou Casas insisteix en donar una alternativa moderna als quadres d'història, recorreguent a un format de grans dimensions. A diferència de Garrote Vil, el pintor opta aquí per centrar dramàticament el conflicte en el guàrdia civil a cavall que arrolla a un manifestant; ambdós no obstant, no ocupen el centre de la composició, sinó que, des de l'extrem dret, són el punt de partida d'un espai panoràmic que es desplega en forma de vano cap a l'esquerra, traduint expressivament el moviment de la multitud despavorida que fuig dels sables policíacs; en el centre, un gran espai buit completa la temperatura dramàtica i remata una composició insòlita per un quadre d'aquest tipus. Una cop més, Casas adapta amb extraordinària facilitat la seva tècnica solta, de taques contrastades i llum difuminada, a un format inusual. L'any 1910 realitzà una nova versió reduïda, amb el guàrdia civil a peu, que es conserva en una col·lecció americana.