Casas inaugura amb aquesta obra la seva sèrie de quadres de crònica social. Segons sembla, el pintor reflexà l'execució d'Aniceto Peinador -un jove de dinou anys ajusticiat al 1893 a la presó del carrer Amàlia a Barcelona- fugint tant del patetisme de les escenes de gènere com en la retòrica solemnitat dels quadres d'història. El punt de vista elevat és el d'un testimoni, sense eliminar detalls com l'arbre en primer terme que interromp la visió de l'escena -dificultant fins i tot la del patíbul- i actua com referència espacial. Amb objectivitat, Casas descriu el caràcter del succés públic de l'execució, sense centrar-se en cap protagonista concret -ni tan sols en la víctima, només visible entre el botxí i els confessors- i deixant que l'espectador passegi la seva vista com podria fer-ho un testimoni presencial.