L'artista
Obra

-Pintura

-Dibuix

-Cartells

-Postals

-Publicacions

-On veure-la?

Biografia
Bibliografia
Exposicions
Enllaços

Aquesta faceta de l'artista no fou coneguda pel gran públic fins ben entrada la dècada dels 80. Casas exercità l'habilitat pel dibuix a través de la nombrosíssima correspondència que mantingué al llarg de tota la seva vida amb els seus familiars, amics i col·laboradors més immediats, l'artista preferia fer ús de dibuixos descriptius, explicant que li era més fàcil que no pas escriureu.
Concretament es donarà a conèixer a partir de 1889 quan il·lustra la crònica del seu viatge per Catalunya en carro junt amb el seu inseparable amic Santiago Rusiñol. Aquest viatge es recull en una sèrie de cartes publicades per la Vanguardia sota el nom "Desde mi carro". Aquesta mateixa experiència es repetí en el temps, per exemple, en un nou lliurament de la crònica d'un viatge en bicicleta "De Vich a Barcelona". Ja en l'any 1894 es repeteix novament l'experiència a través dels dibuixos a ploma per il·lustrar les cartes remeses per Santiago Rusiñol a la Vanguardia com a corresponsal a París i recollits posteriorment sota el nom "Desde el Molino". Es tractava d'uns dibuixos dinàmics, cursius i esquemàtics que reflexaven les peripècies dels artistes catalans, Canudas, Utrillo, Rusiñol i Casas entre altres al Montmartre de la bohèmia artística de finals del segle XIX.

La revista tingué una vida efímera i fou substituïda al juny del mateix any per "Pèl & Ploma" que aparegué com a continuadora de "Quatre Gats", amb el mateix format, el mateix nombre de pàgines, quatre, la mateixa distribució de les il·lustracions a les dues pàgines, exteriors i els mateixos directors literari (M. Utrillo) i artístic (R. Casas). En aquesta nova publicació Casas esdevé l'il·lustrador principal, permetent donar sortida a la seva extensísima producció artística. En aquesta nova etapa magnífiques il·lustracions omplen la primera plana i els fons monocroms de les quals, blaus, ocres i violetes, eren una novetat a Barcelona. La darrera pàgina duia els retrats al carbó de les personalitats de la cultura i política del moment. La part inferior d'algunes planes era destinada als anuncis comercials, també dibuixats per Casas.

Aquesta publicació, que pels costos de producció segurament no fou mai rendible, li proporcionà, en canvi, una popularitat que difícilment va aconseguir cap altre artista català de final de segle, donant lloc a molts altres encàrrecs que permetien compensar en escreix el cost de la seva publicació. En la publicació la figura de la dona esdevé el gran tema iconogràfic de les il·lustracions. La dona moderna, la "manola" popular amb els seus xals de Manila decoratius o les burgeses barcelonines, joves i elegants, sobtades en els seus moments de lleure, llegint, passejant o mirant-nos, assegudes o estirades, melangioses i temptadores.

Casas va crear un estil inconfusible i una vertadera escola de dibuix modernista, realista i sintètica, oposada al corrent decorativista i simbòlic de l'Art Nouveau coetani.

Els retrats al carbó

A les darreries de 1899 el nostre artista inaugurava una exposició antològica de la seva obra, fet normalment associat en aquell moment a les exposicions a títol pòstum, Ramon Casas tenia només 32 anys però ja una gran quantitats d'obres a les seves esquenes. En aquesta exposició presentà molta obra pictòrica, però també serví per presentar una part de la seva producció no coneguda pel gran públic, es tractava d'una extensíssima col·lecció de retrats al carbó de personalitats molt diverses del món de la cultura, la política o els negocis. Concretament es presentaren 132 retrats al carbó que Casas havia anat recollint al llarg d'aquell any, aquesta mostra serví per presentar moltes de les obres que il·lustraven les contraportades de la revista Pèl & Ploma que havia aparegut al mes de juny d'aquest any 1899.

Al respecte de l'exposició Opisso a la Vanguardia va comentar "que l'exposició podia ser considerada la més espantosa derrota de la fotografia com a reproducció de la realitat. La fotografia és la veritat d'un fugitiu segon, no la veritat permanent i aquests retrats són la veritat sencera, durable, completa i psicològica". La mostra va representar la consagració de Casas com el millor retratista de la seva època, aconseguint una descripció psicològica perfecta del tarannà de les persones retratades.

La col·lecció de retrats al carbó s'anà ampliant al llarg dels anys, és destacable la llarga estada que feu Casas a Madrid entre els anys 1904 i 1905 fet que aprofità per ampliar la col·lecció de retrats amb personalitats de la cultura i política de la ciutat. Arribat l'any 1908 el propi Casas feu arribar a Albert Bastardas, alcalde de Barcelona, el seu desig de fer donació de la seva col·lecció de retrats al Museu de Barcelona. Puig i Cadafalch, president de la Junta de Museus, comunicà a l'artista l'acceptació entusiasta de la col·lecció. Aquesta donació tingué lloc el dia 3 de maig de 1909, després de l'exposició pública de les obres a les Galeries del Faianç Català. El nombre d'obres donades per l'artista fou de 200 retrats al carbó, tot i que actualment es coneix de l'existència de més de 328 retrats al carbó fets per l'artista.