EL pont de l'alba
El pont de l'alba - Antoni Perarnau


El bosc
Res aeterna
Vagarosa lluna 		El pont de l'alba
Queralt irada
El temps 		Somni
De l'atzar
El vuit-cents cinquanta






EL BOSC

Podriem haver-nos trobat en els llindars
d'aquest bosc i,
ardents com erem
endinsar-nos en la fosca de la nit,
amb les mans porugues primer,
destres mans ara,
a fi que parléssin els dits de nosaltres,
cecs a l'esguard del Pare,
sense culpes, sense temors,
infant en la nit més sola,
i hagués estat bo i bell.

Plens de culpes parlem com ombres
en la nit sola; hi ha res que ens detura?
res que ens mata? El desamor,
les venjances, la mort
que tot amara. Des del llindar
del bosc
clamo la Teva gràcia.







RES AETERNA

Aquest cos no començarà de nou
Pavese


L'etern del meu cos és la seva nuesa,
allò que resta per sempre és no-res,
cal confegir l'escenari pel després,
els tímids acords que acordin dolcesa
entorn meu.






VAGAROSA LLUNA

Vagarosa lluna dels estigmes,
amb el dit segueixo el fil
que deixares pels camins
dibuixats al cel nocturn
amb llumins i amb monedes.

Trenca l'aire ton cristall
polit de llum i de cendra,
ton camí m'apar suau,
camí de la lluna eterna.

Es de nit quan sento el cant
de moltíssimes lluernes
(es de nit que hi veig clar),
oh lluna, fes-me complet
amb un buf de llum eterna.






EL PONT DE L'ALBA

Cesso de cantar a l'home elèctric
per lloar l'home de la paraula
aquell capaç de ser algú
en la tenebrosa nit de les
circumstàncies.
Canto la taverna i la plaça,
i l'església on es reclou, discreta,
l'esperança. I blasmo la pressa,
l'embús, al ramat i la barbàrie,
el sòlit soroll, el desencís,
els ulls tristos, el somrís forçat,
i tantes derrotes mal portades.

Me'n vaig pels camins d'aquest hivern
de fred, neu, de cendres endreçades,
m'enduc les píndoles pel camí
i les llanço per un pont obscur
a trenc d'alba.





QUERALT IRADA

Filleta condormida: o la pau o la guerra
que de tu se'n deriven, olor de mel
i rabiola a l'hora. Qui de tu
se'n priva no sap què és la vida,
línies ondulants, ràpid daltabaix intens,
i la plàcida carícia d'un bes,
el foc sotragat d'una coïssor a la pell,
les genives que es trenquen
en la nit sofrent.
Dolça tremor, llevant les rajoles
per on passes, original, que l'herba
ja no hi creix; des que et va veure
fugí escales avall, Atila de pis,
ja immortal, superba sempre.






EL TEMPS

Van caient, lentes, les gotes
d'aquest present impossible,
és hora de construir un recer
físic,
mentre el desert avança,
espiritual,
mentre el desert avança.






SOMNI

Aquesta nit fóra la nostra nit,
honor als déus en la nit plena,
jo et cantaria totes les cançons,
per un bes que baixés dels teus besos,
jo t'ho cantaria tot
mentre ton esguard m'acaronés
en les hores distretes.
En totes les coses eres complaent,
nit d'argent,
somnis de poeta.






DE L'ATZAR

Després de trescar pels núvols, impúdicament
abraçats, després de tantes i tantes nits sols,
en la cambra, sense cap lluna, ens hem retrobat.
Com dos camins que es trenen, dolorosament,
pels encontres i els desencontres, pel tot o res,
que, violentament, s'encara. Fa uns anys,
molts anys,
que et canto cançons d'un amor insolidari,
fent dringar platerets, sonant trompes,
i timbals, amb un temperi sobrer, innecessari,
car ja sé, obstinat empelt,
que el temps juga als daus, i que són
mos ulls i tes mans, o a l'inrevés,
que juguen amb ell. La clara raó de tot
no la tinc; si la tingués no la creuria,
opto pel llot de la vida, per l'olla bullent
d'això que ens passa , a tots, fins al míser amic
que espera que la blanca mà d'un àngel,
que espera que el foc roent d'unes urpes,
l'acaronin, li llevin la pell i les entranyes.

Fineixo per no saber què sóc, assegut
a la plaça, sol de mig febrer, tarda clara;
en els cels blau fosc de les neus d'antany
ens trobarem, amada.






EL VUIT-CENTS CINQUANTA

La nàusea, pare, la nàusea real,
tangible, de les corves de Calders,
empaitant els estels,
enfilant les agulles dels pins,
fent i desfent els camins
del somni impossible.
Pensaments estranys: no sé
si mai seré res més que un nen
de sis anys.







Pàgina principal
[Notes biogràfiques] [Poètica] [Publicacions]
Les pluges admirables, llibre de poemes
Inclou Cant del temps primer i Cantata de la fosca i de la llum.
Versió musicada per Baltasar Bibiloni en format mp3 del fragment Porteu les vides a l'encontre de la Cantata de la fosca i de la llum. 		El pont de l´ alba, darrer recull poètic.
També podeu llegir els textos Comprensió i experiència i Petits contes africans, dins de En Espiral - 2000, així com Apunts per a una ètica de la nostàlgia a En Espiral - 2002
Contacte: aperarna@pie.xtec.es


Anar a En Espiral

En espiral: [edició 2002]    [edició 2001]   [edició 2000]    [edició 1999]  
[enespiral@correu.vilaweb.com ]