| Petits contes africans - Antoni Perarnau |
|
Per a l'amic Ramon Sarró, explorador, amb molt d'afecte.
Quan l'explorador es va despertar el primer dia, dins la cabana "baga", el "Patrol" encara estava allà. L'explorador demanà una beca al CICLIT per tal de continuar els seus estudis africans, però no fou fins que va intervenir un jove japonès d'Igualada que la beca va ser concedida. En la immensa nit de la sabana, el silenci trencat només pels pelegrins cristians negres, a la recerca d'algun lloc per deixar la verge blanca que portaven a sobre, en la immensa nit de la sabana, l'explorador recordarà Barcelona amb dignitat.
No fou fins al final que l'explorador no va saber que:
L'explorador descobrí "allò" i el seu comportament estrany 1'enlluernà des d'un principi. Era el primer europeu que estava en contacte amb "allò". La decepció vingué en el moment en que els baga no semblaven notar la presència de "allò", i no hi havia cap paraula a l'alfabet baga per a designar-lo. Es mes , tampoc no hi havia cap paraula a cap llengua coneguda de l'explorador -per designar "allò". A la fi l'explorador dubtà de si havia descobert alguna cosa o no. Per a Europa fou una pèrdua irreparable. L'explorador, en un raptus romàntic, decidí que seria explorador tota la vida. Volia fer de la recerca el seu modus vivendi. El problema fou trobar allò enmig de la sabana. Arrecerada sota un baobab, bellament endreçada, acuradament composta, hi trobà l'enciclopèdia britànica. Aquella descoberta anul·lava els seus propòsits. La recerca havia finit perquè d'alguna manera, allí hi era tot. Aclaparat, dubtós, suant per sota el salacof s'assegué vora el dinosaure i obrí el primer volum. Una nit, un ancià baga, prengué l'explorador de les solapes, el feu seure vora el foc i li digué; T'explicaré una historia del nostre poble que parla de tu. l començà: "Al principi fou la imperfecció; el nostre Déu nota una curiositat malsana, un neguit excessiu, i d'aquesta imperfecció en brollaren totes les coses. La resta de déus, rodons, acabats, pulcres i perfectes només feien que burlar-se del nostre Déu, i li retrien el moment de imperfecció en el qual deixà de ser Un, per esdevenir Dos. Una vegada trencada la perfecció va venir el tres, el quatre, i així successivament, en un procés de generació de final imprevisible. Totes les coses sorgiren d'aquest acte inicial de neguit diví, i d'entre totes elles l'ésser mes semblant a Déu, l'home. Semblant no quant a les qualitats sinó quant a la imperfecció. L'home, altament inacabat, supremament imperfecte fou llençat en aquest món per anar d'un cantó a l'altre recercant, cercant-se, potser , a si mateix. A la recerca d'un mirall. Perdut el paradís del no-res, l'home fou condemnat, com a bèstia divina, a la recerca, d'un cantó a l'altre del món, trepitjant tota la pols de la Terra, com la família de Caïm. Errant i curiós, -els nostres avantpassats ja t'havien anunciat- arribes com a exponent de la màxima recerca, eixit de llunyanes terres, dels instituts d'on comencen totes les recerques. I arribes caigut dels estels per tal de completar la teva incompletud. Que sia en hora bona, però aquest es només una part del camí. En fi,...res mes, que ja és hora d'abeurar el dinosaure," Una lleona va caçar una gasela per menjar i l'explorador s'ho mirava amb franciscana compassió. Una Lola volia caçar l'explorador per menjar i aquest ho considerava amb notable ironia. Anys després el record de tot l'anterior caçà l'explorador a la llar de la seva casa, voltat de fill i nets, i l'explorador entra en una interminable perplexitat. L'explorador caminava per un senderol polsós prop del riu. Els reflexos del sol en l'aigua el feien pensar. Calia trobar l'essència dels "baga". Quina era l'essència dels "baga"? Que era l'essència?.. Reflexes de l'or del riu en els ulls de l'explorador. Suava, el sol era particularment inclement. Una gota de suor se li ficà a 1'ull i sobrevingué una picor notable. L'explorador es fregà els ulls amb vigor. Quan recuperà la vista, l'explorador comprengué. Veure, recordar, fregar-se els ulls. No trobaria l'essència dels "baga" sinó a l'Ateneu, al carrer Canuda, assegut còmodament en un silló profund, en les hores mortes de la tarda. Abans d'anar a l" Àfrica, l'explorador pensa que la seva investigació era semblant a fer el servei militar. I no se li ocorregué fer-se objector de consciència. Ell volia la consciència plena. El ritus iniciàtic s'inicià abans de Nadal en un any especialment olímpic. Sabia que tornaria canviat, que mudaria definitivament la pell de l'adolescència per entrar en una adultesa ensopida, inevitable i fiscal. Els passos foren múltiples i múltiples foren les proves que l'explorador havia de passar. En totes, però, un denominador comú, la maleïda lluita contra un mateix i contra el tedi. Àfrica el canvià. Suportà pacientment el temps amb si mateix, el pitjor infern del mon, i a la tornada ho conta als amics amb pèls i senyals mentre oferien un banquet -sacrifici-comunió en honor dels déus i d' ells mateixos - L'explorador tornà, i tornà investit de santedat i glòria, com els herois antics. Li feren un forat per que pogués entrar al temple inexpugnable del saber, la universitat. Unes classes. Tingué sempre el convenciment íntim i socràtic de la seva ignorància total, i una al·lèrgia estranya. |
| Pàgina principal: |
| [Notes biogràfiques] [Poètica] [Publicacions] |
|
Selecció de poemes del primer llibre publicat,
La ciutat i el retorn, premi Sant Jordi per a Joves de l'Institut
Català de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya. MP3 :Porteu les vides a l'encontre, deCantata de la fosca i de la llum, música de Baltasar Bibiloni. Entrada, extret de Cant del Temps Primer, música d'Enric Ferrer. |
El pont de l´ alba, darrer recull poètic. |
| També podeu llegir els textos Comprensió i experiència i Petits contes africans, dins de En Espiral - 2000. |
