CANT DEL TEMPS PRIMER

"Cada infant, en néixer, ens porta el missatge que Déu no ha perdut l'esperança en els homes"
Dins Ocells perduts de Rabindranath Tagore
"Deixeu que els infants vinguin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ell"
         Lc 18,16

Dedicat al Francesc, la Núria, la Maria i la Queralt, i també a L'Enric Ferrer, que hi ha posat la música, perquè tot artista té alguna cosa d' infant.


Entrada

Tancarà la lluna els seus cicles,
abans que jo no t'oblidi, bell estel,
constant de músiques eternes,
un baix continu en el somni de ma vida,
un cel, només, d'un blau invisible.

MP3 (música d'Enric Ferrer)


Inici

        Fill meu, fill de l'aire que tramunta
els cims, de la terra plana, plàcida,
dolços somnis, naixent dia a dia,
engolits en la claror maldestra,
ulls clars, de l'amor petit, pa i ceba.

        Fill, que la vida és això que passa,
que no sentim la seva remor
enmig de tantes i tan inútils
paraules. El més profund i cert
podria ser l'aire que ens separa.



Contemplació

Per què la llum enveja els teus ulls,
com el mar alenes, prop del mar
t'esguardo, pedra alta, cim alt,
on estels es confonen, robins
de rosada en la teva rialla.
        
        Provem de dir el teu nom, petits
es tornen els mots on t'emmiralles;
que de nit les veus del món aturin
el moure's obscè, i t'acaroni
suau, la ma de l'àngel que passa.



Enyor

Deu ser el temps que tot ho compara,
i els dies adelerats que corren
vers el crepuscle. L'infant que vaig ser
roman ocult enllà de les boires
que clouen el riu, però tu ens salves,
a desgrat dels dies i de les hores,
perquè hi ha un no sé què d'etern en tu
i no és el teu cos; deu ser la teva mirada,
o ni tan sols això sinó el que ens diem
infant, amb la mirada.


Final

Sentiu les rialles dels infants
com esquincen els vels que la mort
feinera estén sobre tots nosaltres.