JORNADES 8-11: Perill separatista
Aprofitem l'aturada de la Lliga de les Estrelles a causa d'una nova entrega de les aventures de la
selecció espanyola per tornar a dirigir la nostra mirada al Pou, on en les últimes setmanes s'han
produït novetats trascendents que mereixen tota l'atenció de les persones caritatives que no giren la
mirada davant el patiment dels altres. La novetat més important afecta al Ciudad de Murcia, equip creat
pel filòsof Lillo, que va rebre set poètics gols el passat cap de setmana en rotund homenatge al
veredicte de les urnes catalanes sobre el trasvassament. Aquests set gols en un partit del Pou són un
flagrant incompliment de les regles del joc, i sembla que el Pou es mou cap a la radicalitat de forma preocupant,
exactament igual que altres coses es muen, substituïnt set gols per tres milions de vots, cap a l'opció
d'una reforma de l'Estatut i la Constitució.
L'altra dada preocupant és, sens dubte, la poca democràtica lectura de l'últim resultat del Terrassa,
un entranyable empat a res a casa que suposa augmentar un 16% la puntuació dels egarencs i els situa
amb un envejable 19% de punts aconseguits. Sorprenentment, l'eufòria no s'ha apoderat dels egarencs, a diferència
d'altres que sí celebren l'assoliment d'un suport del 12% de l'electorat. En resum, el Terrassa segueix
ocupant amb tot honor la posició de fanalet vermell de la classificació transcorreguda una quarta part de
la temporada, però un cop més la realitat del Pou imposa que la situació del Terrassa és quelcom que cal celebrar,
perquè el pitjor segueix per arribar.
La zona de descens del Pou es completa amb tres equips andalusos: el Poli Ejido, l'Algeciras i el Xerez.
El Xerez ens oferirà enguany moltes alegries als admiradors impenitents del Poli Caspa Rincón,
flamant secretari tècnic del conjunt andalús. El comentarista del Carrusel s'ha estrenat amb un
parell de derrotes que ens acosten al somni de veure'l saltar al terreny de joc amb el noble objectiu
de practicar sobre l'eventual àrbitre una selecció de les seves millors intervencions com a comentarista
dels partits de la rojigualda.
La zona preocupant de la classificació inclou un Rayo que ja ha acomiadat el seu tècnic -encomiable el seu últim partit,
insultant a crit pelat l'àrbitre, i justificant-se davant el quart àrbitre amb un memorable "Es que no ves que me
estoy jugando el cuello?- després d'un dantesc poc a res a Vallecas contra l'Eibar i el filial del Málaga, que
ha acopnseguit abandonar les posicions de descens tot i tenir una mitjana golejadora superior al gol
per partit.
A partir d'aquí comença el Pou de veritat, amb una zona tranquila que va creixent inapelable a mesura que els empats
s'acumulen l'un a sobre l'altre. Cal senyalar que només deu dels vint-i-dos equips que setmana rera setmana salten als
camps de segona amb el doble objectiu de rebentar peronés aliens i mantenir íntegres les tíbies pròpies
aconsegueixen superar la mítica xifra d'un (1) gol per partit. 9 equips que oscil·len entre els quatre
i els vuit empats s'amunteguen separats per quatre punts. A banda de destacar el doble 2-8-2 del Recre del ladilla
Loren i l'argentinitzat Leganés, hem de lloar fins a l'infinit unes emotives imatges que vem veure la setmana passada. Després
d'un gol del Recre en plè derbi andalús, el ladilla va ser caçat per una càmera provant de guanyar-se l'internacionalitat
tot dient-li a l'autor del gol que anés a cel·lebrar el gol a la banqueta "un minuto".
A continuació ens trobem amb els aspirants al somni, són equips que no han passat dels quatre empats i, en conseqüència, es troben destacats a la classificació.
El més destacat és la presència de l'Eibar, així com la ràpida integració de l'Alavés dins del concepte
"futbol basc de segona". Així, els votorians han clavat els mateixos resultats que l'Eibar, els mateixos gols en contra
i, millorant fins i tot el mític equip d'Ipurua, havent aconseguit un gol menys. Els altres candidats
inclosos en aquest grup perseguidor són un sorprenent Elx -sorprenent en certa manera, diríem que és
tan sorprenent com els altres vint-i-un equips dels quals tenim una informació similar a la nula que tenim
sobre els il·licitans- i el sempre simpàtic Cadiz, que tot i perdre pistonada es manté en les primeres
posicions després d'haver assolit un únic empat.
De moment, les places dels escollits per la glòria -entenent com a glòria poder disputar interessants
partits de la Lliga de les Estrelles contra el Málaga o el Valladolid- corresponen, en ordre invers,
al Llevant, l'Almeria i un galàctic Numància, galàctic arrel dels set gols que, gentilesa dels homes de Lillo,
va aconseguir en l'última jornada. Hom podria pensar que la felicitat hauria d'embargar aquests tres equips
a causa de llur classificació, però això només succeirïa si aquest algú desconegués la llei del Pou, que estableix
que el dolor és òptim i equitativament compartit per tots els estaments.
I un cop completada l'heroicitat d'haver omplert tot el que hem omplert parlant dels equips de la Divisió de
Plata del futbol espanyol, no podem menys que felicitar-nos i completar el text amb la reproducció del comunicat
que la Comissió Permanent de l'Associació de Centrals i Pivots Defensius del Pou va emetre en relació a
les eleccions catalanes:
En referència a les eleccions catalanes, creiem oportú manifestar les següents consideracions:
1- El PP puja moltíssim, el que demostra que el Poble Català ha votat majoritàriament a favor de l'Estatut i
la Constitució.
2- Tot i que les ajudes de Bono i Ibarra han impedit el total enfonsament del projecte socialista, el catalanisme
de Maragall ha estat castigat per les urnes.
3- ERC aconsegueix un paupèrrim resultat del 8% del cens, i ens manifestem a favor de llur ilegalització.
4- Els comunistes, com Déu mana, a anys llum del decents i centristes resultats dels demòcrates.
5- Els nacionalistes de CiU es foten una gran patacada al no haver pactat suficientment amb el PP,
el que demostra un cop més que el poble català aposta pel PP.
I demà, més.
Queixa't al Fòrum!
