La primera volta: Batalla per baixar a Segona

La tendència més destacada és el fet que molts equips semblen haver descobert que la terra gira al voltant del sol i, simultàniament, que la Güefa és una competició tan lamentable com ennuagar-se amb una galeta. En efecte, jugar partits contra l'Sporting de Transilvània a temperatures sota zero després de llargs viatges és, pura i simplement, una putada. A més, a l'afició espanyola, acostumada als superbs espectacles que setmana rera setmana proporciona la Lliga de les Estrelles, li importa tres pebrots qualsevol cosa que no sigui guanyar els Millors Clubs del Món i de l'Univers a casa.

En conseqüència, enguany tenim, en comptes de 37 equips aspirants a equip revelació i a entrar a Europa, 37 equips intentant salvar-se a a l'última jornada per donar una alegria a llur afició al més pur estil Osasuna. Així, la zona tranquila i la zona de descens es confonen en una sola, cosa que ha complicat la vida d'habituals de la terra de ningú com el Málaga, l'Español i el Valladolid.

Per dalt, Depor i Betis estan pagant el zel defensiu de les defenses rivals cap als seus jugadors més destacats, i de moment no són capaços de seguir el ritme del València de Benítez i el Millor Club de l'Univers, que són els únics capaços d'oferir resistència a la sorprenent Erreala, que sorprèn no només pels seus resultats sinó per la manera poc clara que té d'assolir-los.

A continuació, ens prenem la molèstia d'analitzar una per una cadascuna de les primeres voltes dels vint blocs de la Lliga de les Estrelles, i ens mullarem sobre el que poden esperar llurs aficions de la recta final de la lliga.

Erreala: Mentre altres s'encaminen al Pou, l'Erreala ha pres l'etern testimoni de l'anti-espanyolitat consistent en intentar per mètodes clarament il.legals l'ultratge d'impedir que l'equip dels demòcrates es proclami campió de lliga. Per fer-ho, s'ha basat en mitjans indesitjables com són el criteri a l'hora de jugar la pilota, el joc per les bandes, el convençiment en les possibilitats de victòria en tots els partits, l'esperit col.lectiu i el gust per les remuntades. Així les coses, només podem esperar dels txuri-urdins que garzón actüi d'una vegada per impedir el què els dinou blocs restants de la lliga no han estat capaços d'aturar.

El Millor Equip de l'Univers: El Millor Equip de l'Univers ha culminat una excepcional primera volta on el seu futbol galàctic ha alegrat les vides de molts espanyols en general i molts periodistes esportius en particular, a més de convertir-lo en el segon màxim empatador de la Lliga de les Estrelles. I tot això, amb arbitratges vergonyosament en contra i sense que els rivals els facin el passadís abans de cada partit com correspondria a la senyorial categoria de campió d'honor de la lliga que ostenta el conjunt blanc. A la segona volta esperem que els blancs guanyin tots els partits per set gols de diferència, i que posin l'Erreala al lloc que li correspon.

València: Els de Benítez han calcat la mediocre primera volta de l'any passat, i com l'any passat s'han tornat a destacar per llur vehemència a l'hora de plorar pels arbitratges, tot i que lideren -per baix- el rànking de targetes grogues per falta de tota la lliga. De cara a la segona volta, Aimar i Carew són l'única cosa que es pot esperar del València, ja que la resta seguiran dedicats a perpetrar centrecampisme basat en la doctrina del poc a res i en la sublimació de la falta tàctica. El més interessant al conjunt che serà, sens dubte, l'enfrontament de Pedro Cortés i Ortí contra Fernando Roig per fer-se amb el control del club, enfrontament que esperem guanyi el que més ho mereixi i sitüi el conjunt valencià on li correspon.

Depor: Pájaro en mano està aconseguint que la millor plantilla de la lliga sembli un equip tan mediocre com la seva visió del futbol, i si a això li sumem l'actuació encomiable de Peña sobre la tíbia de Valerón ja tenim l'explicació de la lamentable primera volta de l'equip gallec. De cara a la segona volta, el seu objectiu hauria de ser desfer-se del tècnic basc, tenint en compte que el general nivell de la lliga garanteix la presència dels gallecs a la propera Champions.

Betis: L'equip andalús va començar molt bé la temporada gràcies a la seva aposta pel joc per les bandes, acte subversiu clarament contrari al que estableixen els Estatuts de la Lliga de les Estrelles pel que respecta a la solidesa i a la necessitat d'atacar sempre pel centre i només quan es va per darrera en el marcador. Per sort, entre la mà de Víctor Fernández i la planta del peu dels laterals rivals, la situació ha variat millorant ostensiblement, així que els bons bètics podran gaudir la propera temporada partits d'infart contra el Dinamo de Minsk tot gaudint les derrotes del Sevilla.

Celta: El Celta de Lotina s'ha destacat en la primera volta per ser un conjunt pastós i enganxós que, qual marea negra, és capaç d'emmerdar tots i cadascun dels estadis en què el conjunt viguès posa els peus. Tanmateix, la seva actitut ultra-violenta perfectament representada per jugadors com els seus centrals, Vagner, Juajuanfran o Catanha ens sembla encomiable, i apostem per la seva candidatura per tornar a ser a la Gúefa la propera temporada, competició on intentaran emular les fites assolides en les últimes temporades.

Mallorca: El conjunt balear s'ha guanyat el títol d'equip esquizofrènic de la Lliga de les Estrelles en una primera volta on ha encadenat de forma absurda ratxes successives de derrotes i victòries, resultant llur bona posició una conseqüència de la seva pobresa empatadora. Els de Manzano, amb una defensa juràssica, en tindran prou amb la presència del Caño Ibagaza per no passar cap problema, i els seus aficionats viuran en el deliri de la zona tranquila i esperant la Décima del Millor Club de l'Univers.

At. Madrid: Els matalassers van començar de forma bastant digna, i així van seguir fins que el seu trident -Futre, Gil i Aragonés- va aparèixer a l'escena. Des de llavors, els ultres feixistes del Calderón han vist com el seu equip s'anava apagant a poc a poc arribant a un nivell de mediocritat en el seu joc tan encomiable com el futbol d'Albertini. A la segona volta intentaran no entrar en barrena, i es conformaran amb seguir les sempre interessants evolucions del Mono Burgos.

Málaga: El Málaga de Peiró va començar molt fort la temporada guanyant inclús la prestigiosa Intertotto, però a poc a poc ha anat recuperant les bones maneres i ha acabat la primera volta com a màxim empatador de la categoria, cosa que garanteix la solidesa del conjunt andalús i que farà que acabi la lliga a la zona tranquila, aconseguint d'aquesta manera passar una temporada més a Primera i, en fi, el deliri a les grades.

Valladolid: La primera volta del Valladolid ha estat certament curiosa, i més concretament ha estat igual de curiosa que les últimes trenta-set primeres voltes disputades per l'equip castellà, que curiosament són igual de curioses que les segones voltes que han protagonitzat els de Moré en les últimes trenta-set temporades. De cara a la segona volta els de Pucela seguiran amb l'eterna polèmica de si són més infumables els partits que disputa com a local o aquells en què excerceix de visitant, i acabaran feliços a la zona tranquila com correspòn al noble conjunt del nostre estimat President.

Alavés>: Els vitorians són un dels equips que s'han apuntat a la moda de donar emocions a la seva afició aproximant-se a la zona de descens, i ho estan fent a consciència. Semblen haver perdut aquella solidesa que els feia simultàniament un equip difícil de batre i un equip que podia empatar contra i amb qualsevol, però el seu no descens es veurà confirmat pels derbis bascos de les últimes jornades.

El Millor Equip Del Món: El Millor Equip del Món va iniciar la lliga amb certa irregularitat que, per sort, s'ha anat corregint tal i com avançaven les jornades, i així com al principi era impossible pronosticar quin Barça es veuria sobre el terreny de joc ara és impossible errar en tot allò que envolta el conjunt culé: tot anirà a pitjor. Aquesta transició va començar -cal repartir mèrits- amb la portentosa actuació de la Millor Afició del Món en el partit contra el Millor Equip de l'Univers, que va suposar l'inici de la caiguda lliure. De cara a la segona volta caldrà confiar en la caritat humana i l'ultra-nacionalisme serbi a parts iguals, i si ha d'haver un canvi -mirem a la llotja- serà a pitjor, com és tradició gràcies a la Millor Afició del Món.

Osasuna: L'entranyable equip rojillo ha quallat una bona primera volta segunint amb la seva tendència milenària de resultats curts i igualats resolts amb molta brega i grans dosis de sacrifici. Com sempre, els rojillos es salvaran aprofitant la màgica combinació de derbis bascos i de gols en superpoblades àrees petites durant els últims partits, i bé que ho celebrarà la seva grandiosa afició. D'altra banda, un dels atractius de la segona volta serà la festa anual d'Antimadridisme que any rera any es viu al Sadar, on els locals guanyaran el Millor Equip de l'Univers i deixaran les cames de les seves figures tan contusionades com sigui possible.

Sevilla: La primera volta del Sevilla de Caparrós ha estat apoteòsica, aconseguint simultàniament ser l'equip menys golejat i l'equip menys golejador. Des d'aquí advoquem per que, en el cas en què els de Caparrós completin la gesta al final de la lliga, tots els seus jugadors passin a la rojigualda i el conjunt sevillista es classifiqui per la Champions League, tal i com mereix. De cara a la segona volta, els objectius del Sevilla es dividiran en esperar les derrotes del Betis, esperar les derrotes del Betis, esperar les derrotes del Betis i honorar la figura del Doctor Pablito Alfaro.

Els Germans de la Plana: El Villarreal ha passat absolutament desapercebut en la primera volta de la lliga, però almenys ha tingut el plaer de canviar d'entrenador i millorar exponencialment les seves prestacions en les sacades de banda. De cara a la segona volta el millor que es pot esperar és veure pocs partits del "Submarino amarillo" i que intenti ser puntual en els pagaments.

Un Cas Únic En El Futbol Mundial: Després d'uns inicis lamentables, l'Athletic ha anat millorant el seu joc tal i com anava guanyant en agressivitat de tal forma que si continua en aquesta bona línia podrà acabar la temporada en zona tranquila i amb algun cadell de Lezama consolidat al primer equip. Si les coses es posen lletges, els lleons que setmana rera setmana omplen la Katedral posaran cada cosa al seu lloc, i si no sempre ens quedaran els derbis de les últimes jornades.

Racing: El racing estava fent una primera volta més que acceptable -sobretot, per un equip la qualitat del qual s'explica veient que van pagar amb el descens les baixes de Salva i Munitis- fins que, al descans del partit contra l'Athletic, en què guanyaven 3 a 1, l'entesa afició càntabra va començar a cantar "A segunda, a segunda". Des d'aleshores, han sumat quatre derrotes seguides amb deu gols en contra i un a favor, i un fanàtic del PCFutbol els ha comprat el club per jugar com un maníac. De cara a la segona volta, a part d'un descens segur, els càntabres podran gaudir dels concerts que piterman muntarà al seu estadi i de les fotos porno que penja a la web del centenari club càntabre, l'afició del qual no mereix això.

Español: La primera volta del conjunt perico no ha acabat, com era d'esperar, amb l'equip situat a les places de Champions, però cal conformar-se amb el què un té i de moment l'Espanyol no té camp, és cert, i està en descens -és cert-, però de moment no ha desparegut -que no és poc, sobretot tenint en compte el futur que els espera-. De cara a la segona volta, els pericos intentaran fer història en el derbi contra el Barça, procuraran celebrar els triomfs madridistes, gaudiran del verb de Clemente i resaran perquè el Zaragoza de Paco Flores perdi sense parar.

Rayo: La primera volta ha estat un èxit rotund per al conjunt vallecà, que tot i tenir a la banqueta a Fernando Vázquez ha aconseguit eludir el fanalet vermell. La seva experiència en aprovar al Setembre li servirà gairebé tant com la baixa del preparador gallec per tal de treure les castanyes del foc a la recta final de la temporada.

Recreativo: El Recre ha dut a terme un inici de lliga sorprenentment bò, i més concretament 14 punts millor del que tots esperàvem fa uns mesos. La seva missió d'aquí al final de la lliga serà forrar-se amb les primes a tercers i aconseguir que algun dels seus jugadors es surti en el partit contra el Madrid i fitxi per algun equip de primera.

Zaragoza. Sí, si hem posat el Recre, per què no posar el Zaragoza de paco Flores, i més si ho fem en el lloc que li correspon, és a dir, per sota de l'equip andalús? Tal i com bé reflexen les cròniques del nostre expert espeleòleg enviat especial al Pou, la lliga va començar bé pels aragonesos amb unes contundents paraules de Paco Flores, que va assenyalar assenyadament que "el que quiera virguerías, que se vaya al circo". Des d'aquell moment, el Zaragoza ha ofert a la seva afició un anti-futbol ple de màgia que l'ha consolidat a la zona d'ascens, cosa de la qual ens congratulem perquè acosta el moment en què tot tornarà a ser com abans i els aragonesos es podran tornar a deixar guanyar pel Millor Equip de l'Univers.