L'onze de la lliga: una selecció de por

Per la present temporada, i tenint en compte la nostra condició de patriotes constitucionals i memòcrates convençuts, ens proposem col·laborar com a bons espanyols en la consecució de la gloriosa conquesta de l'Eurocopa de Portugal, conquesta que esperem vingui acompanyada de la lògica annexió dels separatistes portuguesos i acabi amb la vergonyant divisió de la península que, com tots sabem, ha de ser Una. En conseqüència, aquest any només apareixeran en aquesta secció tots aquells que acreditin les condicions necessàries per ajudar a la rojigualda a la consecució del seu objectiu: és a dir, espanyols -i Juanitos Muhelegg, i Sandras Myers, i etc.-.

Raulito (Madrid): Com no podia ser d'una altra manera, i menys encara tenint en compte la marea separatista que cobreix la Reserva Espiritual d'Occident, no podia ser un altre que Raulito, el Nene, l'encarregat de "tirar del carro" en la missió que la rojigualda portarà a terme el proper estiu, consistent en l'annexió de Portugal. Esperonat per una nova edició de la conjura judeo-maçònica que any rera any evita que li sigui concedida la Pilota d'Or, pocs dubten en aquests moments que l'ensenya del Millor Equip de l'Univers quallarà una temporada galàctica coronada per una brillant victòria de la rojigualda a l'Eurocopa.

Ánsar (PP): Sí, hem afegit un jugador de més a l'equip. No, tampoc sabem què hi fa, col.locat a l'extrem dret, però ell s'hi ha volgut posar. Nosaltres ens hi volíem resistir, però el bíped del qual Ansar és fidel servidor ens ha amenaçat amb alliberar-nos a cop d'oBúsh. Cal dir que, tot i el seu accent texà, Ansar ocuparà una plaça com a comunitari, tot i que el seu europeïsme deixa bastant que desitjar.

La seva tasca consistirà en lluitar contra rivals batasunitzats, i per fer-ho no dubtarà a bombardejar mercats o mutilar nens. El seu físic recorda al d'altres grans jugadors que van fer història al segle passat -i no només el seu físic-, però no sabem el rendiment que donarà donat que s'acosta al final de la seva carrera i la seva confiança en sí mateix ha començat a minvar degut a què li ha entrat la paranoia de que algunes parts del seu cos podrien estar començant a sotmetre's a un procés de batasunització. En el seu favor hem de dir que no creiem que li costi adaptar-se a la posició d'extrem dret, doncs tot i que durant molts anys ha jugat pel "centre" la seva tendència sempre ha estat inversa a la de Luís Enrique, i de fet molts tècnics aposten perquè la seva posició natural és la que ve ocupant des que la majoria absoluta li va permetre més llibertat -a ell-.

Esperant la seva oportunitat

Loren (Recreativo): El defensa lluire del degà del futbol espanyol, Loren, entra en el millor onze amb totes les de la llei. Més conegut com a Lorenhauer per aquells amants dels alcohols forts, el defensa del cuer té un repertori anti-futbolístic que no té res a envejar a qualsevol dels habitants de Quatrecamins: colzes, patades, pessics, queixalades, protestes, pèrdues de temps, insults, "piscinades", estirades de cabells... Sembla impossible trobar un article del reglament que no hagi infringit aquest entranyable anti-jugador, i des d'aquí li desitgem una feliç tornada a la segona, a més de congratular-nos pel fet de què llur dedicació al futbol deixarà més espai a les presons per tal d'engarjolar terroristes que no escriuen en cristià.

Alfaro (Sevilla): Pablito Alfaro és un pata negra de la Lliga de les Estrelles, i és un exemple per les joves generacions de centrals llenyataires. El magnífic cop de colze amb què va partir el tabic nassal d'Aguilera només es supera amb la seva justificació post-partit: "su nariz fue a mi codo". Després de moltes i injustes sancions, el brau ginecòleg sevillista torna a l'onze ideal per aplicar els coneixements de medecina adquirits durant la carrera.

Sergi (At. Madrid): Sensacional inici de temporada de l'enyorat lateral de les Franqueses, exemple del què els kulés volen dir quan reclamen la cantera. Un bon penal contra el Sevilla, per innecessari i absurd, l'acredita per ocupar des del principi un lloc a l'equip.

Yerro (INEM): Emblema del futbol espanyol i del Millor Equip de l'Univers, la seva tendència a les arts -marcials- el distingeix per sobre de la resta, tot i que la seva característica principal -lloada i admirada per Carboni- és la seva impunitat davant els àrbitres. El de Vélez-Málaga està en el millor moment de llur carrera, sobretot filosòficament parlant. Sí, l'hem avançat a la posició de mig centre/ pivot defensiu confiant en què el seu bon moment el durà a incorporar-se a l'atac, on es mostrarà resolutiu i silenciarà les crítiques a base de gols i art.

Dani (Betis): L'anomenarem Peste Dani per distingir-lo d'altres Danis que, per què no, algun dia poden aparèixer en aquesta secció si juguen algun partit. És un fidel exponent de la tradició andalusa, però no de la de futbol sinó de la de tirar-se, perdre temps i provocar tant com es pugui. El què passa és que ha sublimat aquesta tradició i es tracta d'un jugador total que, contràriament a altres jugadors que a banda de tirar-se a la piscina fan alguna altra cosa, l'única cosa que fa és tirar-se. I res més. La seva actitut va provocar que aquesta setmana reapareixés després de deu mesos de lesió provocada per Alexis, i només esperem que en el proper derbi el Tiburón Prieto s'acomiadi del futbol per la porta gran acabant el que va començar el defensa del Tenerife.

Toni (Español): El bon porter perico ha retornat a l'Español després d'una carrera plena d'èxits en què ha demostrat llur qualitat a cada lloc on ha posat els peus, les mans i la prepotència que acompanya la seva persona. Segueix parlant d'ell mateix en tercera persona, i el gol que es va deixar colar per Figo el posa un cop més en el mapa de la Lliga de les Estrelles.

Gerard (Barça): Serà aquest l'any de Gerard (de que triomfi, s'entén, i no de que el traspassin a l'Espanyol)? Nosaltres li donem un vot de confiança, ni que sigui pels dos peronés que es va carregar la passada temporada.

Ballesteros (Villarreal): El grandiós cop de colze amb què es va endur una part de la galta del vallisoletà Torres Gómez el fan mereixedor d'un lloc a l'equip. Ha sublimat el "o passa la pilota o passa el jugador" convertint-lo en "el jugador no passa i la pilota no importa", i sembla difícil que pugui perdre el lloc.

Soldevilla (Español): Magnífic exemplar del que dóna la clàssica cantera de macarres periquitos, entra qual exhalació a l'onze ideal després d'haver manifestat el seu atrevit desig de deixar el Barça a Segona i, el millor, contribuir amb un golàs a la derrota monogolejadora dels pericos a Sevilla. Esperem que la temporada vinent segueixi delectant a camps amb cinc mil persones.

Lopo (Español): La lesió del nostre far espiritual Fennando Yerro en ser el seu pobre genoll salvatgement atacat per l'esquena de Denilson suposa un buit impossible de plenar al millor onze de la lliga, però en el seu lloc nosaltres apostem per Lopo. No, no farà oblidar Yerro, però almenys va lesionar a Xabi Alonso amb una entrada prou porca com per merèixer una convocatòria aquí.

Jorge (At. Madrid): Aquest fidel exponent de la tradició de fantasia i virtuosisme inherents a la mítica escola del futbol canari està destacant enguany en allò que més sap fer. Cada cop que té la pilota es tira al terra, i quan no la té també es tira a terra. Entremig, li sobra temps per protestar i reclamar targetes, així que un futbolista complet com ell no podia mancar a la nostra selecció.

Roberto Peragón (Rayo): El bon jugador del Rayo es va guanyar la seva presència amb una sensacional patada voladora a la cara de Munitis. El vallecà va culminar la seva actuació com els grans, tirant-se a la piscina amb gran esportivitat i aprofitant per fer expulsar el porter rival. Davant de tot això és urgent iniciar una ferotge campanya perquè aquest angelet acabi on mereix, o sigui, a la selecció.

Lafuente (Athletic): El porter basc haurà de perseverar, doncs tot i estar en el bon camí i ser el porter més golejat la competència és dura, i els Westerveld, Contreras, Argensó o Imanol Etxebarría estan a l'aguait.

Larrainzar (Athletic): El lateral navarrès apareix com a representant de la nombrosa i generosa defensa de l'Athletic, i es fa amb el lloc gràcies a la seva tendència a marcar gols a la porteria que no toca.

Munitis (Racing): El mitjapunta càntabre entra a l'alineació ideal atenent al seu bon comportament al camp, ja sigui llençant-se a la piscina o bé llençant-se a la piscina, activitat en què és un expert i en què aplica els valuosos coneixements adquirits al Millor Equip de l'Univers.

Alfaro (Sevilla): Pablito Alfaro és un pata negra de la Lliga de les Estrelles, i és un exemple per les joves generacions de centrals llenyataires. El magnífic cop de colze amb què va partir el tabic nassal d'Aguilera només es supera amb la seva justificació post-partit: "su nariz fue a mi codo".

Argensó (Español): La bona ratxa de l'Athletic ens impulsa a treure momentàniament de l'alineació a Iñaki Lafuente, i ningú millor que el bon porter españñolista per substituir-lo amb el decor que exigeix la situació. Criteris futbolístics, estètics i esportius ens porten a decantar-nos pel porter català, tot i que tampoc ens oblidem de Victor Valdés.

Imanol Etxebarría (Rayo): El porter basc s'incorpora a aquesta alineació ocupant la plaça d'un Argensó de qui es comença a entendre la defensa que va fer de Valdés. Imanol està contribuïnt amb les seves aturades, les seves no-aturades i els seus auto-gols gairebé tant com Fernando Vázquez a la bona classificació del Rayo, i és que ja diuen els savis que "el que tuvo, retuvo". Que l'Athletic es classifiqués per la Champions amb aquest porter és quelcom que només uns recis bascos podien aconseguir.

Mendieta (Barça): El brau jugador basco-valencià està completant una bona temporada amb molts quilòmetres realitzats per la banda dreta del Barça, i justifica el seu fitxatge amb múltiples accions de les quals no podem esmentar cap per no donar pistes. Petit és el monument que se li hauria de fer a Van Gaal des de Bilbo tenint en compte el que va estar a punt de succeïr la passada temporada.

Pepe Reina (Villarreal): La competència és dura en el lloc de porter, i nosaltres no volíem deixar de fer justícia al porter del Villarreal. Pepe Reina está confirmant a la Plana el què ja va apuntar la temporada passada al Millor club del Món, i el que queda. El gol encaixat al Calderón l'ha tornat a situar en primera línia, i és que cal tenir sempre presents aquells qui són capaços de justificar el valor d'una entrada amb una genialitat individual.

Xavi (Barça): L'organitzador i cervell d'un Barça que setmana rera setmana progressa en el seu joc fermament dirigit cap a l'embús total. El seu caràcter repelent i perdonavides, així com el fet de ser capaç de dir constantment que el futbol és així, el fan un digne successor -de Lucendo- i un candidat a la plaça d'organitzador -del Lleida-.