Periodisme: No hi ha cervell petit
El món del periodisme esportiu és en veritat apassionant, i a continuació citem i linkem una part
important dels "medis" de comunicació que ens alegren l'existència setmana rera setmana amb el criteri
i l'equitat com a senyals distintius, i el whisky i la farlopa com a combustibles. En aquesta llista falta
el nostre ídol SuperGarcía, que es troba silenciat en el que és un escàndol sense precedents. Des d'aquí fem vots
perque aquesta situació indesitjable acabi, i mentrestant gaudirem amb el que surt de la petaca dels altres
fars del pensament occidental que il.luminen la Lliga de les Estrelles.
Mitjans demòcrates
Cadena SER: Màxima audiència per el Larguero,
programa que condueix Joserra De la Morena amb to amistós, pretesament graciós i altament perdona-vides, amèn
d'ultra-madridista. Entre els col.laboradors en destaquem l'histerisme del que comenta els partits del València,
i els setanta tres periodistes que segueixen el Madrid, així com l'abraçafaroles que fa el programa els caps de
setmana. Al mític Carrusel destaquem la presència del més que
cursi Pepe Domingo Castaño i, com no, la presència de Poli Rincón, un home que no és ni de ciències ni de
lletres. Molt recomenable de cara a les fases finals de mundials i eurocopes. D'altra banda, Radio Barcelona manté
bastanta dignitat amb programes com la Graderia.
Cadena Cope: Bona informació a la cadena dels bisbes, doncs com ja va dir Jesucrist, "Yo soy
español y del Real Madrid". Per la nit els del Tirachines se les donen de graciosos, però quan es tracten coses sèries
-el Madrid- s'acaba la conya.
Onda Cero: Les restes de l'equip del més gran periodista de tots els
temps -Superpoeta- s'han quedat a la cadena de Del Colmo amb Javier Ares com a cap. Bons crits, i especial
diversió quan les coses van mal dades, doncs deixen traslluir com ningú el fet diferencial kañí, a saber, la
transformació de la Fúria en Ràbia. Els partits els comenta -quan no és entrenador del Salamanca o de l'At.Madrid-
D'Alessandro, i això sempre és una garantia, encara que no es sàpiga de què.
RNE: Pel seu nom ja es veu el seu caràcter netament democràtic,
i la seva oferta d'esports és rica i plural tractant tots els temes d'interès: Madrid, Selecció, Madrid,
anti-barcelonisme, Madrid...
Telecinco: Té un inconvenient i un aventatge. L'inconvenient és que només disposen d'imatges dels partits
grabades des de darrera un aficionat que s'aixeca constantment del seu seient, i l'aventatge és que al no
tenir imatges tampoc han de "sumar" el pay-per-view al seu compte de resultats.
TVE: Excepcional informació esportiva en tots els fronts amb sobreEspaña constant
ja es tracti d'un partit de futbol o d'un campionat de billar. El més destacat és l'Estudio Estadio i la
presència d'Iñaki Cano en el paper de graciós i el mític Andújar Oliver -Mister Rabillo, Superpoeta dixit-
comentant la moviola amb acendrat sentiment carajillero. Les retransmissions de Michel -àlies el fluid- i
José Ángel de la Casa -el Capità Badall- tenen molt suc, i la secció d'esports al TN està al nivell de la resta de coses
que s'hi diuen -i de les que no diuen-.
Antena Trash: Cadena realment demòcrata amb uns noticiaris
apoteòsics. Manu Sánchez, el Luque i J.J. Santos formen un trident entranyable. Van ser els que millor
es van portar amb el fitxatge del fenòmenu -inoblidables els set talls de programació, i un Manu desencaixat cridant que "no
nos lo quieren vender"-, i ens quedem amb el detall subliminal de que la informació del Madrid la doni una rossa buenorra i
la de la resta dels equips gent com Pepe Gutiérrez. Verbigràcia: la Millor Cadena de l'Univers.
Canal Plus: L'imperi del monopoli era, en els
seus orígens, la més moderada de les cadenes estatals. Lamentablement, les estadístiques del pay-per-view
han provocat un replantejament de la situació i les coses s'han escorat cap a la visió
de l'únic equip que no dóna pèrdues. Per sort, aquest equip és el Madrid, així que la cosa no es nota molt.
Marca: El Diari més llegit de E-PA-ÑA! E-PA-ÑA! E-PA-ÑA! E-PA... Això, que ens emocionem...
bon diari per seguir les dures evolucions dels habitants del pou. Es distingeix per la seva objectivitat en contraposició a l'As, amb el qual
coincideix en tots els temes absolutament importants -a saber, aquells que afecten el Millor Equip de l'Univers-.
El País: Espanyolegen -faltaria més- i no són tebis a l'hora de donar
suport als equips espanyols a les competiciones europees -sobretot a l'Equip Espanyol amb majúscules-, però
la seva redacció d'esports és, amb molt, el millor que es pot llegir a Espanya. Tant l'estatal amb Segurola o Arribas
-tot i que Rodrigálvarez sempre increpi l'Athletic- com la catalana -amb Ramon Besa, Pàmies i, el millor,
Guillem Martínez- estan molt per sobre dels seus competidors.
El InMundo: Els inventors del Periodisme Independent i el Periodisme
d'Investigació no destaquen, ni molt menys, per la seva secció d'esports, de la qual l'única cosa que salvem
són els comentaris del Txapeldun Laiseka com a corresponsal al "pelotón"- que no, glups, pilot-.
Abc: Ferri diari que junta les línies i, després
de molts anys a la defensiva, comença a alliberar-se amb algun mitja-punta estil Capmany i a practicar
un joc més ofensiu.
Libredirecto.com: Portal dedicat a l'esport rei amb grans
comentaristes que es distingeixen per llur facilitat de paraula com Raul o DiEstefano.
Ase: Magnífic diari amb col.laboracions de fars del pensament
occidental com l'ultra-sur Roncero que fan que el diari gaudeixi d'uns acrisolats elegància i senyoriu com
no podia ser d'una altra manera tenint en compte a qui representen. Es rumoreja que els seus redactors estan
obligats a treballar a un ritme de un whisky per paràgraf.
Mitjans anti-espanyols
Catalunya Ràdio: El mestre Puyal segueix parlant dels Germans de la
Plana, però cal agrair-li la tasca feta. A veure quan es mulla més... Per la nit, Basté presenta el No ho diguis a
ningú, amb la presència d'elements subversius com Sergi Pàmies o Ramon Besa.
Rac 1: El Cafè Baviera, de 11'30 a 1, és altament recomenable, més quan parlen
del Millor Equip de l'Univers que quan ho fan del Millor Equip del Món. Contertulis com Enric Banyeres o
Lluís Canut el desllueixen en ocasions, però en general és més que bo.
Ona Catalana: Pere Escobar, Bakero...
Cadena Cien: Aquí retransmeten els partits Arús i el seu equip amb
grans dosis d'humor, cosa que fa molta gràcia (especialment als que els fa gràcia l'Arús).
COM Ràdio: Això es comença a semblar a comentar els partits de segona.
El 9: El diari esportiu més digne que hem llegit -tan digne com ho pot ser un diari informatiu-, tot i que desconeguin els mil.lionaris beneficis que poden obtenir amb
les noves tecnologies. Molt divertit en cas de catàstrofe -o sigui, derrotes de merengues i rojigualdos-.
Avui: Premsa catalana amb una visió crítica cap a l'amic Joan. El seu cap d'Esports
intertextualitza les cartes que li arriben dels
lectors, i no les publica.
El Periódico: Tenen edició bilingüe que els honora, i cada dia és un repte
dil.lucidar si Emilio Pérez de Rozas és més patètic en català o en castellà. És interessant com el diari en el seu conjunt
ha aplicat les regles de la informació esportiva a totes les altres seccions, amb grans titulars i fotografies i textos
pírrics.
La Vanguardia: Enric Bañeres, un dels pitjors i més demagogs
periodistes que jo he escoltat, és el cap d'esports del diari barceloní: el deliri a les grades. La seva defensa
de la pluja d'objectes a Figo passarà als anals de l'història.
TV3: La teva. A part de preguntar en castellà als jugadors de
l'Español segons una llegenda urbana, a TV3 hom pot veure el Gol a Gol -correcte tot i les enquestes-, l'Entorn
-tan penós com el seu presentador-, el Txiki abans dels partits -el millor-, unes retransmissions correctes
-tot i la mancança d'Escobar- i, en resum, una redacció d'esports bastant decorosa, amb diferència la millor que hem vist. El millor,
evidentment, són els partits de segona els dissabtes per la tarda.
Mitjans de l'"entorn"
EITB: Radiotelevisió basca sempre grata de contemplar a
causa dels somriures dels seus comentaristes quan comenten els derbis de les últimes jornades. Diumenges a les
8, el Derbi.
Deia: El millor per seguir les evolucions de l'Athletic.
Gara: Joseba Iturria, que sap molt bé per què serveix el cap en el futbol
i en la vida, dóna informació de qualitat sobre l'Erreala.
Mitjans freaks
Sport: Sempre amb el Barça, són grans amics de l'eufòria fàcil
i la depressió encara més fàcil. Fa bona la famosa equació: criteri-criteri= Sport. Personalment aposto pel
tò caspós de Tom Hernáez i pels anuncis de putes que són el seu fet diferencial. En el seu favor cal dir que
constantment se l'ha acusat des de les files del nuñisme d'anti-barcelonista i que Pájaro en estómago i a dormir
Reixach els va criticar.
El Mundo Deportivo: El millor de tots. Té la mateixa
credibilitat aproximada que l'amic Joan, i el seu barcelonisme es tradueix en una manca total
de criteri similar a la del cas anterior, al qual EMD afegeix una complaença amb la directiva blaugrana
més que sospitosa. El millor de tots és, sens dubte, el seu director, del qual ens parla molt bé algun
becari que hi ha treballat. Bones enquestes, bons fòrums i especialment divertit quan reclama alineacions o fitxatges, però
el millor és quan comença a plorar per algun arbitratge.
El rondo: Per autoafalagar-se són capaços de sostenir
que "És el debat amb més llibertat d'expressió i fins i tot els convidats setmanals coincideixen
considerar-lo com unes de les millors fonts d'informació sobre el F.C. Barcelona". Són el pitjor del pitjor
de tot el què es diu sobre el Barça. Com no, factoria Arús, amb Xavi Díaz, Albert Lesán, Tomás Guasch o Emilio Pérez
de Rozas -els crits del qual també apareixen al Larguero- demostrant com es pot practicar el botellón a partir
de les 9 del matí per arribar sencers al programa de la tarda. Posats a posar a Cristina Cubero per respectar la quota femenina
amb algú sense cervell, podrien haver posat una foto de la Laetitia Casta.
Vota a les eleccions a la presidència de
l'Assemblea de Majares.
