Myanmar - Birmània: L'economia
Pàgina principal

L'arquitectura
La política
El budisme
L'economia
La gent
Lectures recomanades
Consells al viatger


  Myanmar, el país daurat    
Birmània, el país oblidat L'economia
 


Myanmar és un dels països més endarrerits de tot el sud-est asiàtic. Aquesta situació té tres causes fonamentals. Primerametn l'estat de guerra permanent entre l'estat i les guerrilles que donen suport a les reivindicacions nacionals de les minories ètniques, cosa que provoca que una part fonamental de la inversió de l'estat es dirigeixi cap a l'exèrcit enlloc de cap a altres destinacions més productives; d'altra banda, les zones en conflicte, en especial els territoris fronterers amb Xina, Laos i Tailàndia mantenen una economia no integrada amb la resta.

En segon lloc cal destacar els errors que en politica econòmica es van realitzar en èpoques passades i que, en part es mantenen. El 1962 es va anunciar que se seguiria la "via birmana cap al socialisme", cosa que va provocar la estatalització de tota l'economia nacional i la seva organització sota un sistema de planificació. Aquesta via va aconseguir, com a fet més destacable, arribar a l'autosuficiència pel que fa a la producció d'arrós, l'aliment bàsic de tota la població, però al preu de frenar el desenvolupament d'altres sectors que no fossin l'agrícola i d'allunyar-se dels fluxes econòmics internacionals.

En tercer lloc, la repressió el moviment democràtic a partir del 1988-90 va comportar l'establiment d'un fort boicot político-econòmic internacional, en especial per part de les potències occidentals. Això ha provocat que pràcticament no existeixin inversions externes, a l'inrevés del que passa als païssos del seu entorn.

pescadors al llac Inle La pesca és una activitat menor dins del conjunt de l'economia excepte en algunes zones.

Al llac Inle, dón procedeix la fotografia, es poden observar fàcilment els sistemes tradicionals de pesca amb la utilització de gàbies de canya i l'habilitat dels pescadors en localitzar els peixos.

Als rius, d'altra banda, la pesca és més aviat reduïda perquè les aigües baixen molt enfangades degut a la gran erosió del terreny i el poc desnivell dels recorreguts.

camp d'arròs L'arrós és el principal cultiu i l'aliment bàsic de l'alimentació.

Els arrossars es troben a qualsevol lloc on hi hagi aigüa suficient i un mínim de terreny pla, fins i tot a les valls de les muntanyes, però allà on són omnipresents és a la plana central del país regada pels rius Ayeyarwady i Thanlwin.

Quan hom observa aquests arrossars sense fi, tant macos amb els seus verds i els reflexos de les aigües, cal que no oblidi que es tracta d'una de les activitats agrícoles més dures que poden existir, treballant de sola a sol, amb aigüa fins a la cintura i sota més de 30 graus de temperatura a la sombra.

carro de bous Si les dones s'encarreguen de la sembra i la collita de l'arrós, els homes ho fan del llaurat i la nivelació dels camps. Aquestes tasques són realitzades amb l'ajuda imprescindible dels bous o, encara millor, dels búfals d'aigüa.

En certes zones, com les que estan al voltant de la carretera entre Thazi i Taunggyi, el cultiu de verdures és molt important. La producció de cols és especialment abundant i origina un gran trànsit comercial per abastir les ciutats.


teixidor de seda A diverses poblacions es poden trobar manufactures tradicionals, la mès important de les quals és la tèxtil.

El tèxtil es dedica a dues especialitats els teixits de cotó i de seda o de combinacions d'ambdós. El tissatge es fa de manera general encara amb telers manuals tradicionals, normalment amb llançadora accionada pel sistema d'espasa. El treball està nomalment a cura de noies joves agrupades en petits tallers familiars. El filat també es realitza manualment, però en el cas del cotó normalment ja ve realitzat des de l'exterior.

brodat de tagalas El brodat de tagalas és una altra activitat pròpia de Birmània.

Les tagalas són tapissos brodats amb fils platejats o daurats i amb incrustacions metàl·liques i de vidres a mode de pedres precioses. L'acabat tendeix a dotar de relleu a les figures, que normalment fan referència a la iconografia tradiconal, a animals com l'elefant o a figures mitològiques. La funció de les tagales és clarament decorativa per a ser penjades a les parets.

La confecció es realitza en petits tallers, molts d'ells concentrats a Mandalay. Tal com mostra la fotografia, el treball és sobretot executat per dones joves en llargues jornades laborals.

 
© Miquel Térmens, 2000