El kyat és la moneda del país, però en alguns llocs turístics també s'accepta el dòlar. La utilització de les targetes de crèdit no és gaire estesa, per la qual cosa es recomana no haver de dependre d'elles. En cap cas s'han de portar xecs de viatge perquè és molt difícil aconseguir la seva acceptació o robar un banc on cambiar-los.

Costa parlar de qüestions polítiques amb gent autòctona, a no ser que et tinguin molta confiança.

Als mercats i a les botigues d'artesania és obligatori el regateix, amb el que es poden aconseguir grans rebaixes. Per això teniu d'estar disposats a dedicar-hi el temps necessari. També aconseguireu millors preus si compreu vàries coses o féu les compres en grup.

Porteu forces carrets de fotografia; a Myanmar són més cars que a la majoria de països perquè són un objecte de luxe. També estigueu preparats per gastar-ne força gràcies a la fotogènia de la gent i el contrast dels païssatges.

També és important portar material per netejar-se els peus. Cal recordar que a tots els recintes budistes és obligatori anar descalç; aquesta norma se segueix de manera força estricta i ni tan sols es permeten els mitjons.