|
Qui?
Un dia mentre érem a classe, a una professora, professora que va posar el seu granet
a lletraferits, si li va ocórrer comentar que si una publicació no eixia de la nostra
Diplomatura hi seria com un fracàs per a tots nosaltres. Aquest fracàs seria
perfectament explicable si una carrera relativament nova, quasi desconeguda i que ha
passat desapercebuda per la societat però molt necessària per a aquesta, no hi era
"promocionada" per unes persones que devien volaria.
Aquestes persones érem estudiants de primer de una carrera que s'havia implantant el
darrer any. Alguns de nosaltres ens entusiasmarem immediatament davant d'aquesta
idea, però aquell any, mitjà 1998, amb els exàmens massa prop oblidarem la proposta
deixant que s'enfredara, però el residu ens impregnà.
Al començament de segon i després de la implicació dels principals impulsors del
projecte en unes eleccions que servirien en un primer moment per a rebre suport
financer, la situació va ésser la propicia per al naixement, més o menys travat, de
lletraferits.
Si ahir va constituir un repte, avui encara ho és. En un principi, vàrem ésser els
alumnes de segon de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació i alguns
companys de la Facultat de Història i Geografia els que impulsarem la revista amb la
seua publicació, buscant els medis materials i econòmics i humans aportant els articles.
En el següent número, encara el nucli dels articles seran nostres, però també
t'esperem.
Com?
Al principi, i a la fí, trovarem molts problemes. Al principi, tothom volia participar-hi el
primer número va eixir prou be i amb una tirada de 100 exemplars els vam vendre tots.
El segon número i el tercer augmentaren en qualitat però els nostres companys tant de
Diplomatura com de Facultat no ho van veure d'aquesta forma. La anterior pàgina web
va eixir just amb el tercer número, per aquest temps no trobavem els suficients apoyos
per part dels nostres companys i tot eren bones paraules. Encara que estavem
totalment oberts, ningú volia aproparse.
El punt àlgid ho tinguerem amb el número 4 el monogràfic del segle XX
Per què?
La nostra il·lusió, el nostre pensament, el nostre objectiu no és lucratiu, cap de
nosaltres rep cap diners per fer que fa. Ens sentim responsables davant de la
desconeixença que té la societat de la nostra futura professió e inclús nosaltres
mateixos. El documentalista, bibliotecari i l'arxiver són la base en la qual s'ha de
fonamentar la societat. Avui, l'informació és el poder i nosaltres hem de tractar de
donar aquesta informació a tothom que desitge ésser informat.
Per tant no més tracta de donar a conèixer com es treballa i quina és la realitat fora
de
les institucions acadèmiques del món del tractament informatiu, si no que també de
donar informació (fonamentalment cultural) i opinions personals de les situacions que
es donen tots els dies, tractant de tenir la ment prou oberta per a que tot pensament
puga cabre dins de algunes poques pàgines cada dos mesos.
Publicar?
Tú també pots publicar, si vols, a la revista.
|