|
Agustí Hernàndez i Dolz
El tancament nord de la V-30, més conegut com el tercer cinturó de ronda, és un vell
projecte urbanístic que als habitants d’Alboraia, Almàssera, Tavernes Blanques,
Bonrepòs i Mirambell, i les pedanies de València, Poble Nou i Carpesa no els ve de nou.
Suposa l’ofegament de les poblacions i l’obertura a l’arribada de la ciutat. De fet,
en la
dècada dels 80 ja va rescatar-se esta vella idea, parida en època franquista, d’una
autovia que pel marge del Carraixet empalmara el tram de la A-7 que entra a València
directament amb la part Nordoest de la ciutat de València. A hores d’ara, el 1.999, el
Ministeri de Foment l’ha declarada com a obra urgent. Però... ¿què hi ha al darrere
a
més d’una simple via de comunicació que recorreria gran part de la millor horta del País
Valencià?
El tercer cinturó, segons l’estudi de detall que s’ha presentat als ajuntaments afectats,
arrancaria en la desembocadura del barranc del Carraixet, discorrent segons les
alternatives barallades bé per les dos motes o només per la part nord, que és on
Alboraia i Almàssera ja tenen espai reservat de fa temps. Aplegaria fins Tavernes
Blanques i Bonrepòs i Mirambell, i a l’altura d’estos pobles travessaria el Carraixet
mitjançant un pont aeri, mentre que la carretera de Barcelona i la via del trenet, els
passaria per davall “para compensar el efecto visual y acústico” de passar el Carraixet
per sobre. Més endavant, el tercer cinturó avançaria cap a Carpesa i Poble Nou per
enmig de l’Horta mitjançat, a hores d’ara, tres alternatives.
En primer lloc, la A-1 seria la que passaria més pròxima a Carpesa, i creuaria Poble Nou
pel nord (la més pròxima a Godella). La A-2 aniria aproximadament entre meitat
Tavernes Blanques i Carpesa, tocant Poble Nou pel noroest, mentre
que la tercera seria la més pròxima a Carpesa, i travessaria la pedania de Poble Nou pel
mig. La mort de totes estes alternatives seria en la Ronda Nord de València, un altre
projecte que encara no ha començat, però que està a un pas de fer-ho, i empalmarà
des del Marítim –a vora mar Mediterrània-, fins l’altura aproximada de Campanar,
rodejant tota la ciutat de València i recorrent per l’exterior Tarongers, Benimaclet,
Orriols, Torrefiel i Benicalap.
Finalitat del tercer cinturó
La finalitat d’esta macroactuació urbanística, segons explica l’estudi informatiu
remés
als ajuntaments afectats i en mans d’alguns ciutadans inquiets pel futur dels seus
camps, a banda d’en mans, és clar, d’especuladors i constructors, com déiem, la
finalitat és descarregar i distribuir el trànsit d’accés que entra a la ciutat de
València
per vora mar, i crear una via de comunicació que enllace millor els municipis afectats
amb la ciutat. Fins ací tot molt bé.
Qüestió mediambiental
En este projecte es parla, alhora d’abordar la qüestió mediambiental, de “la carencia
de
espacios con interés medioambiental especial en la zona de estudio, que ha sido
posteriormente confirmada con los técnicos de espacios naturales de la Conselleria de
Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana” (pàgina 4, segon paràgraf). És a dir,
que
el barranc del Carraixet i l’horta de València “carecen” d’interés mediambiental
per al
Sr. Enrique Fernández del Castaño, autor del projecte i avalat pel Ministeri de foment
del govern central. Sense comentaris. És a dir, totes les terres d’horta que hi ha entre
el Carraixet i València per la part de Carpesa i Poble Nou “carecen de interés
medioambiental”.
Béns etnològics
Però ací no acaba tot. El paràgraf destinat als béns de tipus etnològic que
resten
afectats pel tercer cinturó, segons el projecte d’obres, es redueixen només al peiró
del
Miracle dels Peixets d’Almàssera y “su traslado no supone ningún inconveniente”.
Per
tant, tota l’horta de València com a bé de caràcter etnològic és absolutament
ignorada
pel Sr. Enrique Fernández. ¿I què ocorre amb tota una conca de séquies que són
herència del pas per estes terres de la cultura musulmana? ¿I què ocorre amb les aus
que, malgrat el seu lamentable estat, encara nien al Carraixet?
¿Ignora el Sr Fernández que el tercer cinturó és l’”excusa” per marcar
un límit
a l’àrea metropolitana de València i per tant marcar el futur límit de la ciutat?
Clar, si el
primer cinturó ja està fet (trànsits) i el segon és la Ronda nord de València,
a ningú se
li escapa que el tercer cinturó és el tercer cinturó de la capital. ¿no sap el Sr.
Fernández que l’horta dels voltants de la ciutat de València és l’espai d’on
han eixit
totes les tradicions que hui conformen la festa valenciana i per tant és un museu?
¿Ignora el Sr. Fernández, i també els Srs. Tomás Prieto –enginyer cap de la
demarcació
de carreteres de l’Estat- i Eduardo Labrandero –director de l’estudi- que l’horta
és un
espai protegit, sotmés a la pressió urbanística, i amb este projecte és sotmetre’l
a més
pressió encara?
L’expansió de València cap al nord
Igual que la Ronda Nord de València –que servirà per requalificar i urbanitzar els
terrenys que resten en la part encerclada que toque la ciutat-, el tercer cinturó
prepara l’expansió de la ciutat cap al nord, a costa d’horta i patrimoni; de medi ambient
i història. Malgrat que els “tècnics” de foment i els sequaços que tenen a
algunes
conselleries de la Generalitat valenciana (medi ambient, gestionada per Unió
Valenciana) s’esmeren a dir que no hi ha cap valor mediambiental que protegir,
nosaltres, els que vivim i sentim la ciutat a prop, no renunciem als avantatges que
tenim per estar-ne al costat, ni la millora del nivell de vida que suposa una carretera.
Però en este cas es tracta de prou més que una carretera. És l’inici de la pèrdua
dels
orígens, de la identitat, de la raó de ser entre els demés. D’uns principis
ecològicoculturals que els nostres avantpassats ens han transmés i que està en la
nostra mà transmetre als nostres descendents igual de bé que els hem rebuts. Ningú
dels que residim a prop de la ciutat ignorem que la urbanització de camps i la seua
transformació en cases i polígons és beneficiosa des del punt de vista econòmic
per als
veïns i per a nosaltres mateixos. Sabem que açò val diners, i ens beneficia.
Conclusió
Però, ¿qui ens explica els diners que val i ningú quantifica en duros i pessetes,
continuar mantenint una horta productiva, bonica i fèrtil, que és l’orgull dels nostres
avantpassats i hauria de ser-ho de nosaltres, per la qual es pot passejar, i viure, i a
l’estiu es dorm fresc? ¿qui ens explica els diners que val tindre al costat de casa un
espai verd al qual es pot respirar? ¿qui ens explica els diners que val continuar
mantenint alqueries d’època mora, faenes herència dels moros, coneixements i cultius
que només existeixen a esta part del món? ¿qui ens explica els diners que val açò?
¿O tal vegada ens ho expliquen els Srs. Enrique Fernández, Eduardo Labrandero i
Tomás Prieto, treballadors a les ordres del Ministeri de foment? Tal vegada, quan ja no
tinguem ni medi ambient ni història present, i quan els beneficis de construir hagen
passat, recordarem que si estes zones encara estigueren verdes, d’elles podríem
continuar traient fruits. Per això, ara, al maig del 1.999, quan el tercer cinturó està
en
mans dels ajuntaments d’Alboraia, Tavernes Blanques, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell,
Carpesa i Poble Nou ens toca decidir el nostre futur. Pensem-ho.
Altres solucions
I sobre la saturació del trànsit d’entrada a València... ¿per què els
tècnics no pensen
en eixamplar i donar uns quants carrils més al by-pass? De segur que els terrenys
afectats valen menys diners i és més senzill. I per connectar-nos millor a la ciutat...
¿per què no milloren la infinitud de camins i carreteres que hi ha, sense construir-ne de
nous? Que ho facen, i als hortolans i ciutadans de València ens deixen seguir gaudint
del que és nostre i hem conservant durant tants anys. Si la ciutat necessita créixer,
¿per què no ho fa cap als terrenys que a la dècada dels seixanta-setanta ja van
arruinar-se definitivament, és a dir, entre València i Burjassot (Benimàmet), o al cercle
que formen Burjassot, Quart de Poblet, Mislata i Paterna? Quan es vol acabar amb una
cosa sempre es busquen subterfugis de tot tipus, però en este cas foment no se
n’eixirà amb la seua. A més, que les obres sobre les quals va el tercer cinturó
(motes
del Carraixet), són il·legals, segons una sentència de l’Audiència Nacional.
|