|
Juanjo Muñoz Amigó
A hores d’ara fóra inútil i també pretenciós tractar d’explicar en una
publicació com
aquesta (distribuïda majoritàriament entre estudiants de biblioteconomia i història)
la
gran importància que va tenir al seu moment, i encara hui, un esdeveniment com fou la
guerra civil espanyola. Certament fou una tragèdia per als coetanis i alguns fins i tot la
recorden com la experiència de la seua vida. També fou però, quelcom més,
ens
trobem davant un conflicte de projecció mundial, un camp d’experimentació per a la
subsegüent guerra mundial, un capítol decisiu en les lluites que,en el període
d’entreguerres lliuraren feixistes i antifeixistes, una fita en la secular lluita entre
capitalisme i comunisme però també entre democràcies i feixisme, entre stalinisme i
anarquisme, entre liberalisme i revolució.
Un esdeveniment doncs, ric i complex amb gairebé tants matisos com homes i dones hi
participaren i amb unes conseqüències de llarga durada que afectaren moltes gents i
molts països. Pensem si més no en els brigadistes, vinguts de tot arreu per aturar els
peus a un feixisme que encara no havia donat els seus pitjors fruits. Pensem en els
xiquets de la guerra, aquells nens que, de grat o a la força van tenir que abandonar
llurs pares per encetar una vida a altres terres, alguns mai no tornaren. Pensem en els
guerrillers, darrera resistència desesperada davant una derrota no acceptada. I els
exiliats, mils i mils d’homes i dones que van tenir que desenvolupar els millors anys de
llurs vides lluny de casa. A tot arreu del món i als racons més inesperats del globus es
poden resseguir les seues petjades i vivències. Alguns eren estrangers i altres d’ací,
tots però durien molt endins els anys en que van viure perillosament.
Malauradament sols una xicoteta part dels documents que se'n van dur i generaren
aquests perdedors resta arxivada a un lloc adient com ara un arxiu central,
sistematitzat i organitzat. L’arxiu de Salamanca pateix d’una greu mancança, hi falta
la
majoria de la documentació que, en mans de particulars, d’organitzacions
internacionals, partits polítics, sindicats i d’altres associacions, es troba dispersa a
molts països. Documentació que deuria estar a l’abast, no sols dels investigadors i
estudiosos, si no també de les noves generacions, per tal que la memòria dels altres
espanyols no es perda, per tal que no ens reinventen la història. Les fonts històriques
així tractades permetran que els historiadors del futur troben menys entrebancs i que,
ni vencedors ni vençuts ens oculten allò que no convé que se sàpiga. Funcionaria
també per que no dir-ho com una mena de lloc d’encontre, de reconeixement d’aquells
que durant tants anys han estat ignorats, i de reconciliació des de el respecte mutu.
Per afrontar aquesta ingent tasca es va crear l’A.G.E. (Asociación para la creación del
Archivo de la Guerra Civil, las Brigadas Internacionales, Los Niños de la guerra, la
Resistencia y el Exilio español). És tota una declaració d'intencions. El 24 de març
de
1997 va ser constituida l'associació, si bé encara som un nombre reduit de socis. Es
tracta doncs d’una organització que amb prou feines duu treballant dos anys.
Nogensmenys ja s’ha pogut vertebrar una xarxa de socis (al voltant de 70 en aquests
moments) i simpatitzants a Gran Bretanya, França, Bèlgica, Suècia, Alemanya,
Luxemburg, Suïssa, Austria, Iugoslàvia, Rússia, Canadà, E.E.U.U., Mèxic, Cuba,
i
Argentina.
L’objectiu principal que ens mou es l’obtenció de tot tipus de documents sobre
diferents suports ( paper, llibres, cintes d’àudio i vídeo, cinema, fotografia, etc…)
pertanyents a arxius personals, institucionals o oficials i que constituiria la recuperació
històrica del fenomen que ens ocupa i els seus efectes.
Malgrat la carència de mitjans, ja s’han signat acords de col·laboració i de reenviament
de documents amb els següents arxius: Arxiu del Komitern, Museu de la Revolució,
Arxiu Militar Estatal de Rússia , Arxiu del Consell Superior dels Sindicats Soviètics, Arxiu
Estatal de la Federació Russa, Arxiu de la Creu Roja
Soviètica, Arxiu Rus de Cinema, Museu per a la Memòria de l’antifeixisme Alemà,
Fons
de la Brigada Lincoln, Emory University of Atlanta, Universitat de Boston, Arxiu Nacional
de Canadà, Marx Memorial de Londres, Imperial War Museum, Brithish Library, National
Museum of Labour Histoy de Manchester, Arxiu miner de Gales, Instituto de Historia de
Cuba, Institut d’estudis socials d’Amsterdam, Centre d’estudis V.L.Toledano de Mèxic,
Ateneo Español de Mejico, Centro Republicano Español de Mejico, Centro Español de
Moscú i d’altres.
Tot i que el centre d’actuació consisteix en la recerca i el rescat dels documents, no
estem davant una associació deslligada del ésser humà, els arxius sovint són freds
i les
nostres activitats s’estenen a altres àmbits, sobretot destinats a que la democràcia
de
la que avui gaudim agraesca i reconega la tasca d’aquells que lluitaren per ella. Així a
més del projecte de publicar una revista internacional sobre la guerra civil
espanyola,(esperem comptar amb col·laboradors com ara, N. Chomsky, G. Jackson, E.
Malefakis, P. Preston ) i l’edició de memòries de protagonistes ( Comptem amb uns 60
manuscrits ) també esperem contactar amb la societat mitjançant el muntatge
d’exposicions itinerants,( actualment es prepara una sobre els xiquets de la guerra)
homenatges, cicles de conferències etc. No voldria oblidar-me de dir-vos que des de
l’associació també es treballa la història oral mitjançant la gravaciò
en suport de vídeo i
àudio. Ni tampoc que en la mesura que els nostres mitjans ho permeten, lluitem per tal
d’assolir condicions de vida dignes per a aquells nens de la guerra repatriats als que no
sempre sel’s ha acollit com pensem es mereixien.
Com veieu son projectes variats i alhora costosos, no ens podem permetre el luxe de
no necessitar-vos, es un repte i es també una aposta de futur. Si esteu interessats
pregunteu per Juanjo, tel. 963 612 572. t’esperem. Si voleu adreçar-nos a nosaltre
mitjançant el correu electrònic, feu-ho als següents e-mails: mcresbar@alumni.uv.es
manbea@alumni.uv.es
|