|
Francisco Javier Alarcón Vela i Marcos Ros Martín
Nota Aclarativa:
Aquest article ha sigut redactat per dos estudiants de la Diplomatura de
Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de València. Pensem que fer un incís
en aquest punt és prou important per que amb dos coneixem les dificultats i
deficiències d’aquesta diplomatura i els dos podríem haver-hi posat un punt crític
i àcid
a la comparació, però erem conscients que aquest no hi era el nostre objectiu ni
l'objectiu d'un article d'aquestes característiques.
L’objectiu principal d’aquest era fer una comparació el més objectiva possible dels
plans
d’estudi de la Universitat de València amb altres de la resta d'Espanya, ja que com
sabiem la Diplomatura s'havia implantat d'una manera espadada i sense a penes medis
econòmics, humans i materials. Aquesta comparació es referiria a nombres i ha res
més, tractant de fugir el que calguera de donar opinions personals.
Però els problemes del nou diplomat a València no hi terminaven en termes de
preparació i crèdits. El estudi de Documentació es pot prorrogar dos anys més mediant
la Llicenciatura de Documentació. Per tant hi han dues possibilitats: La primera és
deixar els estudis en diplomat (encara que el estudi no s’acaba mai) i la segona
continuar i fer la llicenciatura. La segona és segurament la qual més trellats de cap
dona per damunt de tot als estudiants de València.
Malauradament la llicenciatura s’impartix en la Universitat Politècnica de València i
açó
no representaria cap problema per als diplomats si no hi estiguera situada dins de la
branca d’Informàtica. La preocupació fonamental del Diplomat és si després
d’acabar la
carrera tindrà els suficients
coneixements d’informàtica per a enfrontar-se amb una colla d’informàtics.
Però hi han altres possibilitats com ara fugir de València i anar-se a altres universitats
plantejant-se altra qüestió principal: Em trobaré amb el mateix espectacle? La resposta
la desconeixem, però vos podem deixar a prop.
Hem fugit de judicis de valor i opinions personals, com ja hem dit, haurà de ésser el
llegidor el qual extraga les seues conclusions davant dels freds nombres que se li
ofereixen.
La Diplomatura a València
Ja fa tres anys a 1996 que la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació en la
Universitat de València va nàixer, per tant, la primera promoció de Diplomats eixirà
aquest Juny amb l’esperança de haver-hi sigut formats amb la suficiència exigible a una
Universitat amb una antiguitat de cinc segles.
És cert que la carrera de biblioteconomia és molt jove, es va crear a 1992 en la majoria
d’universitats del país, però en algunes com la de Barcelona tenen l’experiència
de prop
d’un segle amb l’Escola de Bibliotecaris
També és cert que el primer any de Diplomatura a València va ésser prou deficient
en
alguns aspectes, al igual que els començaments del segon any. Hui, el repartiment
d’assignatures dins dels departaments s’està corregint encara; a més que està
en
projecte refer el pla d’estudis. Pot ser que algú que desconega aquest punt si l'hi
ocurrisca pensar, per què? La resposta és que és molt necessari, ja que comparada
amb la resta de l'Estat Espanyol és la que menys crèdits disposa per a traure el títol.
Açò, és un desavantatge per a tots nosaltres, ja que la preparació de la que disposem,
a banda de ser acertada o no, pot arribar a ser insuficient.
Per fer la comparació, s’han escollit una sèrie de universitats que tracten de
representar la situació espanyola. Aquestes són: Universitat Complutense de Madrid,
que és pública; Universitat de Barcelona, Universitat de Salamanca, per la seua història
i la seua importància dins de la Història universitària espanyola; Universitat de Granada,
unes de les primeres que varen implantar la diplomatura primer i després la
llicenciatura; i la Universitat Carlos III, de caràcter privat.
Disposició al voltant de la Diplomatura al "Boletín Oficial del Estado"
Cal dir que el contingut de les assignatures i el nombre de crèdits per àrea estan
regulades per llei, o siga, totes les universitats deurien donar els mateixos continguts al
menys dins dels mòduls de caràcter troncal. D’aquesta forma, en el Reial Decret
1422/1991 del 30 d’agost en que s’establix el títol universitari oficial de Diplomat
en
Biblioteconomia i Documentació se disposa aquest nombre i que el total de crèdits per
a obtindre el títol no serà inferior mai a 180 crèdits. La distribució de crèdits
per àrees
quedaria distribuïda:
-
Anàlisi i llenguatges documentals (20 crèdits)
-
Arxivística (10 crèdits)
-
Bibliografia i fonts d’informació (10 crèdits)
-
Biblioteconomia (10 crèdits)
-
Documentació general (10 crèdits)
-
Tècniques historiogràfiques de la investigació documental (6 crèdits)
-
Tecnologies de l’informació (15 crèdits)
-
Practicum (10 crèdits)
El total mínim per a matèries troncals és de 91 crèdits. Però, se imparteixen
les
mateixes matèries a qualsevol lloc siga València, Madrid o Granada?
Al tenir les competències de Educació transferides cada cadascuna de les Comunitats
Autònomes, els plans d’estudi poden variar un tant, la veritat és que hi han unes
assignatures denominades a València "Obligatòries" que las dispossa la Universitat
mentre hi han altres, les Troncals que seguixen la norma del Govern Central, encara
que açò, no es del tot cert ja que el nombre de crèdits per assignatura varia molt
d’una universitat a una altra, a més de que no sempre s’acomplix el que està aprovat
per llei. L’exemple més clar ho tenim a València. Si comparem la distribució de
crèdits
troncals al BOE i a la Universitat de València s’anodarem que no sempre es així.
En aquest gràfic, es poden veure les diferents àrees i la seu importància en
percentatge dins del pla general de la Diplomatura per llei. El següent gràfic mostra la
importància que té cada cadascuna de aquestes mateixes àrees a València.
Com es pot veure, al tenir la Universitat de València disposat el nombre de crèdits
troncals com 91’5 la diferència entre percentatges no és molt gran en àmbits com
Biblioteconomia, Tècniques Historiogràfiques o Arxivística (que hem considerat que la
integraven els mòduls d’Arxivística i Documentació Administrativa), però com
es pot
comprovar, cal ressaltar una sèrie d’aspectes que es diferencien al que hi és al BOE.
Ens anem a referir primer a Anàlisi i llenguatges documentals 20 crèdits al BOE i que
prenen un 22% de la càrrega lectiva, a València si prenem Catalogació i Classificació,
Llenguatges Documentals i Anàlisi de Contingut que s ’ impartixen a València que serien
les més properes a aquesta àrea, el seu total seria de 15 crèdits i es quedaria amb el
17% de càrrega. Documentació General es quedaria amb un 6% (5 crèdits) de la
càrrega mentre que oficialment li correspondria un 11% (10 crèdits)
Justament aquests crèdits s’han donat a altres àrees més interessants, és el
cas de
Tecnologies de l’informació (15 crèdits) que a València constituirien Introducció
al
Procés Automàtic de l’informació, Introducció a la tecnologia de Bases de Dades
i
Procés de Dades Documentals que tenen 19 crèdits en total (20% de càrrega, 16% al
BOE) . A més n'hi ha d’altres que no apareixen en el pla del BOE i que tenen caràcter
troncal ací, com són Història del Llibre Imprès i Gestió de Recursos en Unitats
d’informació que agarrarien un 9% del total.
La Diplomatura a Espanya
Com es situa la Diplomatura comparada a la resta? Utilitzant els plans d’estudis de les
universitats avanç senyalades, hem comparat el nombre total de crèdits a cada
cadascuna de les Universitats i després hem diferenciat entre els crèdits troncals i els
optatius.
Si ens fixem en els gràfics, podrem traure les conclusions de que el primer aspecte a
destacar es la diferència d’hores lectives que es necessiten per a obtindre el títol.
A la
Universitat de València, el nombre de crèdits es de 180’5, quasi el nombre disposar per
llei i és la que menys crèdits fa necessaris. A la resta de l’Estat Espanyol, la xifra
és en
la majoria
d’Universitats més ample. Arribant a un màxim de 207 crèdits a Barcelona i la
Complutense, mentre que la única universitat que és més prop al nostres nombres és
Salamanca amb 186 crèdits
Si aprofundim més en les dades s’en adonarem que a València és de nou la Universitat
que té el menor nombre d’assignatures troncals o obligatòries amb 91’5 crèdits
mentre
que la Universitat Complutense de Madrid s’arriba al màxim amb 150 crèdits i la segona
és Barcelona amb 141 crèdits.
Així, València arriba a tenir el major nombre de crèdits en matèries optatives i
de lliure
elecció (són 89) més que en cap altra. La Complutense és la que menys nombre té
amb
57 i la Carles III la segona amb menys nombre amb 61 crèdits.
Però, aprofundim més i estudiem els aspectes més importants de l’area pròpia
de
Biblioteconomia i Documentació que es donen en assignatures troncals u obligatòries. El
primer, òbviament, són el anàlisi documental i els llenguatges documentals. A València
llenguatges documentals té assignats 4’5 crèdits i anàlisi 4’5 amb un total
de 9, mentre
que a la resta arriba a tenir des de els 8 crèdits de la Universitat de Granada fins els 16
de la Universitat Complutense cada cadascuna de les assignatures. Altres no ho
especifiquen i li canvien el nom que es acostumat, com a Barcelona amb Introducció a
l'anàlisi i recuperació de la informació (6 crèdits) i Tècniques de recuperació
de la
informació (6).
Altre aspecte remarcable és la ja consolidada importància dels idiomes a totes les
carreres. Si tenim en compte que la Documentació està desenvolupada majoritàriament
per el món anglosaxó, es clar que l’anglés és prou important per al futur de
qualsevol
documentalista. A la Complutense, l’Anglés Documental té assignats 16 crèdits
obligatoris i a la de Granada té 9. A València, únicament es pot trobar l’anglés
en las
assignatures optatives o de lliure
elecció (Anglès documental 4’5 o bé llengua Anglesa 8). Açò pot portar
unes graus
conseqüències per al recent Diplomat, que ha deixat a banda els idiomes, en l’actual
món de la informació i en l’àmbit laboral o inclús si vol continuar els seus
estudis a la
Universitat Politècnica.
Si ens posem puntimirats, i ens fixem en altre punt característic de la futura
professió de documentalista, que és el món informàtic i les seues aplicacions,
descobrirem descoratjats que l’augment en els crèdits a la Universitat de València (15
crèdits) és comú en altres i que totes el superen: Universitat Complutense 27 crèdits,
Granada 22, Barcelona 28’5 i Salamanca 26, deixant demostrat que és clarament
insuficient.
Ara bé al mòdul de biblioteconomia a València, a la Complutense existeix com tal amb
10 crèdits mentre que a Barcelona i Granada quedaria englobada per varies
assignatures com Lectura Pública (6) i Biblioteques de Recerca (6) a Barcelona; i
Sistemes Bibliotecaris (4) i Planificació i avaluació de serveis bibliotecaris (6) a
Granada.
L’area d’arxivística quedaria suficientment representada a València amb els seus
10
crèdits, mentre que a la resta d’Espanya la tendència d’aquests crèdits es
manté,
encara que es complementada amb altres assignatures.
Però a on van la resta de crèdits que falten a la resta de universitats? La resposta es
molt llarga i caldria ésser digna d’un altre article. O bé s’inflen assignatures
que s’han
considerat poc afavorides o senzillament es redistribuixen a altres àrees que no han
sigut agraciades per llei, siga el cas ja assenyalat de l’anglés, de l’Arxivistica fent
referència a la Conservació i Patrimoni, historia de la documentació, catàlegs en
línia,
estudis d’usuaris, etc.
La Llicenciatura a València
La Llicenciatura de Documentació es imparteix a la Universitat Politècnica de València.
Açò, indigna a molts dels estudiants de la Diplomatura que veuen com la Llicenciatura
es dona en altra universitat tancant, possiblement, el accés dels diplomats per la
Universitat de València.
La llicenciatura està separada de la Diplomatura, però no tan sols a València, també
a
la resta d’Espanya, i així ho especifica el Butlletí Oficial que dona una llei per a
la
Diplomatura i un altra per la llicenciatura, encara que la norma general és que si una
universitat imparteix la Diplomatura també ho faça amb la Llicenciatura.
Per tant, aquell que vullga la seua incorporació al món laboral després d’haver-hi
sigut
diplomat ho pot fer tranquil·lament, ja que posseeix un títol perfectament vàlid
per això i no se troba en la mateixa situació que un llicenciat en Química que ha de
fer
cinc anys obligatòriament.
Dins d’aquest aspecte, s’entén la postura de certs professors que consisteix en que
aquesta partició les pareix molt acertada. Argüeixen que d’aquesta manera tothom qui
vullga siga diplomat en Biblioteconomia o no, i vullga estudiar documentació té la
possibilitat en igualtat de opcions d’entrar a fer la llicenciatura. Però ací arriba
un
problema que a la Politècnica es dona prioritat per a entrar als Ingeniers informàtics. Si
hi ha 75 places, 40 són per als ingeniers mentre que la resta és per a les carreres
restants sent acceptats per rigorós ordre de nota mitjana.
Si algú de vostès té pensat fer la Llicenciatura a la Universitat Politècnica de
València i
esta cursant la diplomatura ha de tindre present que mentre a la resta de carreres han
de fer un curs pont amb una sèrie de matèries per a poder cursar-la; el Diplomat, no.
Malauradament, açò no es un avantatge com molts poden pensar i creure, ja que al
realitzar-se en un altra Universitat els requeriments canvien al estar enfocada més o
menys a un sector informàtic. La Llicenciatura de la Politècnica hi és pensada per a
donar més eixides laborals a Enginyers Tècnics en Informàtica de Gestió; les
assignatures que poden donar estaran molt influenciades per els diferents mòduls que
s'hi donen a la Enginyeria. Tan sòls hi ha que fixar-se una mica en les assignatures del
curs pont (anàlisi i llenguatges documentals, arxivística, bibliografia i fons d’informació;
biblioteconomia, documentació general, estructura de dades i algorismes; fonaments de
computadors i sistemes operatius; i fonaments de programació) i ací es a on els
Diplomats valencians es queden coixos ja que aquestes assignatures en negreta no es
donen cap assignatura troncal ni optativa a la Universitat.
Aquest és un problema que els professors han de apanyar dins dels plans d’estudis i
dins de cada mòdul. Per tant, la deficiència informàtica d’aquests
alumnes de tercer que pensin entrar a la Politècnica és en aquestos moments molt gran
i fins i tot preocupant.
Altre aspecte és com són les relacions entre les universitats, ja que haurien tindre
present que aquest any començarà un flux continuat d’alumnes de documentació. Ni
l'Universitat de València ni la Politècnica han establert
contactes en aquestos tres darrers anys per a parlar de la disciplina ni han hagut
moviments per ajustar els continguts del plans. Únicament, es pot imaginar què es
donen a cada cadascuna de les assignatures pel seu nom. Ara s'estan produint els
primers contactes entre els professors, però aquell Diplomat en Biblioteconomia i
Documentació que faça la Llicenciatura en la Politècnica es trobarà sense cap dubte
amb que els continguts que hi està donant es repeteixen amb els que ha adquirit a la
Diplomatura o que en algunes assignatures està totalment indefens.
Complements de formació
Com hem vist, tothom qui vullga cursar la llicenciatura en documentació i no ha fet
prèviament la diplomatura ha de realitzar obligatòriament un curs pont. Aquest curs
pont, com veurem, canvia d’una universitat a una altra. Seguidament vos donem una
taula amb els diferents cursos de algunes de les universitats juntament amb els mòduls
passarel·la de la Politècnica.
La llicenciatura dins de la disposició del "Boletin Oficial del Estado".
-
Una vegada més, prenem aquest diari com a referència per a avaluar els plans
d’estudis de la Politècnica. El títol universitari oficial de Llicenciat en
Documentació ‘estableix per el Reial Decret del 17 de juliol de 1992 i que la
càrrega lectiva total mai serà inferior a 120 crèdits. La relació de matèries
troncals és:
-
Administració de Recursos en Unitats Informatives (8 crèdits)
-
Estadística (6 crèdits)
-
Planificació i avaluació de sistemes d’informació i documentació (6 crèdits)
-
Sistemes de representació y processament automàtic del coneixement (8
crèdits)
-
Sistemes informàtics (5 crèdits)
-
Tècniques d’indització i resumen en documentació científica (8 crèdits)
-
Tècniques documentals aplicades a la investigació (6 crèdits)
Si comparen el pes de cada cadascuna de les àrees ens trobarem amb una sèrie de
aspectes que cal detallar.
1. El nombre de crèdits al BOE no es el mateix ni similar com succeïa a la diplomatura.
2. La distribució entre les distintes àrees serà molt dispar debut especialment al
increment de crèdits.
Tenint en compte que els crèdits disposats pel BOE són 47 i els crèdits que s’han
de
cursar a la llicenciatura 93 (1’5 més que a la diplomatura), les conclusions que podem
traure d’açò són que encara que l’estadística i els sistemes informàtics
mantenen el
nombre de crèdits assignats per llei la seua representativitat descendeix del 13% i 11%
respectivament a un 7%, mentre que tècniques de indització i resum també ho fa de
un 17 a un 10%. Sistemes de representació i processament automàtic del coneixement
veuria augmentada la seua representativitat de un 17% a un 22% del total, al mateix
temps que Administració de recursos en unitats de informatives es mantindria amb un
16%; i finalment hi han assignatures no contemplades com anglès 10%, catalogació
7%i el projecte final de carrera 7% que prenen substancial importància.
Llicenciatura comparada a la resta d’Espanya
Les universitats que hem estudiat per a la diplomatura tenen totes la llicenciatura, per
tant les mantenim per a contrastarles. Primer, anem a estudiar el total de crèdits per a
cursar la llicenciatura en totes les universitats i després partirem els crèdits troncals
i
optatius.
La Universitat Politècnica és la universitat que més crèdits exigeix per a obtindre
el títol
141, seguida per la Carlos III molt aprop amb 140 crèdits. Mentre que és aquesta
última la que més crèdits troncals exigeix 102, i la politècnica es situa segona
amb 93.
La següent, molt distanciada, és la
Universitat de Barcelona amb 72 crèdits.
Com em comprovat, el pes de la informàtica es prou important a la Politècnica, però
també ho és a la resta de universitats? Anem ha comprovar els tres punts destacats
del àrea de documentació al igual que ho hem fet a la Diplomatura.
El primer d’ells és l’àrea de documentació. Cal dir que aquesta àrea ha
perdut
molt de pes, bona part es dona a la diplomatura i a la llicenciatura es donen altres
matèries prou importants. A la politècnica es donen dues assignatures molt
relacionades amb aquesta. Seguint la definició donada en l’apartat de la Diplomatura es
tractaria de catalogació (6 crèdits) i tècniques de indització i resum en documents
científics (9). Cal dir la Politècnica és una de les que més crèdits dona a
l’àrea de
documentació (15), mentre que la Complutense donaria 16 crèdits a aquesta (
Tècniques d’indització i resum, Documentació Europea i Teoria e Història de
la
Documentació). Granada no dona cap, Barcelona donaria 6 (Tècniques d’indització
i
resum) i Salamanca 4 amb la mateixa assignatura que a Barcelona.
L’anglés escomesa a prendre l’importancia que té actualment i així el reflecteixen
alguns plans d’estudis de les universitats. La Politècnica és aparentment la qual li
dedica la major importància donant al mòdul d’Anglés Avançat 9 crèdits,
mentre que a
la Carlos III són 6 crèdits i a la Complutense 8. Aquestes tres són encara les úniques
que obliguen als alumnes a estudiar un idioma.
Un altre sector que pren prou importància, es clar que hi està disposat al BOE i totes
les universitats la imparteixen, és la matemàtica i més concretament l’estadística.
El
punt que part d’inflexió es trobaria a la bibliometria i tot que es pot derivar d’ella.
A la
Universitat de València, l’estadística es dona a dos assignatures principalment,
Estadística I i una assignatura optativa que és Introducció a la Bibliometria. La primera
d’elles no deuria estar dins del pla d’estudi de Biblioteconomia debut a que aquesta
assignatura es troba dins del pla d’estudis de Administració i Direcció d’Empreses
i
d’Ecomòmiques com troncal. Per tant, aquesta assignatura enfocada cap a l’economia
no deuria ser ofertada com de lliure elecció per a documentalistes.
Respecte a la Politècnica, manté la importància disposada pel BOE, 6 crèdits
sobrevisquent al nom disposat per el Govern (estadística), a la resta el nom
del mòdul muta apropant-se més cap a la Documentació, així a la Carlos III ens trobem
amb Bibliometria (6) i a la Complutense estadística aplicada a la Documentació (6) . A
Granada i Salamanca es donaria la mateixa situació que a la Complutense.
El últim assumpte és l’informàtica. A la Diplomatura l’informàtica prenia
menys
importància respecte a la qual té dins de la Llicenciatura. Aquesta àrea està prou
representada, no fa falta tornar a dir-ho, però és obligat afirmar que a la resta es dona
la mateixa situació. Si a la Politècnica es donen mòduls com: Sistemes informàtics,
formats d’intercanvi d’informació bibliogràfica, bases de dades documentals i sistemes
de representació i representació automàtic del coneixement; a la Carlos III es dona per
eixemple: Sistemes de gestió de bases de dades, gestió de recursos tecnològics i
sistemes avançats de recuperació de l’informació. Altre eixemple, ho dona la Universitat
de Salamanca: Sistemes informàtics i sistemes de representació i processament.
Amb això queda demostrat que l’informàtica hi és a tots llocs, que està disposat
per llei
donar un certs crèdits informàtics, però és segur que depèn d’una universitat
i d’una
altra el nivell exigible a l’alumnat.
Per a saber més:
-
Ministeri de Educació i Cultura www.mec.es
-
Universitat Complutense de Madrid www.ucm.es/info/multidoc/
-
Universitat de Barcelona www.ub.es/biblio/
-
Universitat de Granada www.ugr.es
-
Universitat de València www.uv.es
-
Universitat Politècnica de València www.upv.es
-
Universitat de Salamanca www.usal.es
Universitat Carles III www.uc3.es
|