|
Lluïsa Crespo
"LA BIBLIOTECA ÉS TEUA"
Va arribar a les quatre i mitja en punt, amb les seves ulleres verdes i el somriure als
llavis. Vam passar al despatx de la biblioteca, mentres em deia que odiava la
impuntualitat, que no mai hi havia faltat a una cita. Em va oferir seient i vam parlar
molta, molta estona…
Lletraferits: Cóm va començar la seva vida professional a les biblioteques?
Josefina: Jo vaig començar ocupant un lloc a l'Administració, però prompte vaig passar
a formar part del personal auxiliar de diferents biblioteques universitàries, arrau del
temps, és clar. Vaig opossitar la plaça allà a l'any 77 convocada per a personal auxiliar
pel Escala de ayudantes (antes auxiliares) de Archivos, Bibliotecas i Museos, des de
llavors, som ací, a la casa. Són molts anys de treball i esforç, i encara que no ho
semble, la tasca del bibliotecari és prou creativa. De cops, et troves amb gent que
pensa que ací tenim temps per llegir, que en poques paraules, açò és una feina
passiva. Però s'equivoque de bon tros. Començant pel procés d'adquicisió d'un nou
exemplar, fins a la problemàtica de la recuperació hi ha una sèrie de passos a seguir,
sense els quals el sistema no funcionaria.
LL: El darrer 14 de gener va ser inagurada la Biblioteca de Ciències Socials. Allí es va
fer pública la decisió de portar a terme en el plaç de dos anys la Biblioteca
d'Humanitats. Quins són els precedents i el desenvolupament d'aquest projecte?
Es pretenen centralitzar els fons de les facultats de Filosofia, Filologia, Geografia i
Història, a més a més dels de Magisteri; així es proporcionarà l'accés
a la major part
dels fons als usuaris. La seua futura ubicació serà
l'antic edifici d'Empresarials. S'habilitaran sales menudes d'estudi on es podrà treballar
en grup. Com els fons són molt grans hi haurà una biblioteca de descàrrega ubicada al
Campus de Tarongers. Allí es ficaran els ítems que no tenen molt d'ús, de manera que
els usuaris es tindran que desplaçar-hi per poder consultar els fons. Fins ara els
departaments porten una política autònoma en allò que es referix als horaris, els
serveis i la restricció d'accés. Tot això a la nova biblioteca quedarà unificat.
Un dels
beneficis de la nova organització serà la major facilitat d'accés dels estudiants als
fons
departamentals. A més a més, l'accés a la col·lecció serà lliure.
LL: Però això serà dins de dos anys, què farem mentres tant?.
Per abans dels exàmens de juny volem ficar en marxa un nou servei que consistirà en la
possibilitat d'accés lliure a obres de referència en la sala d'estudi. Per poder
implementar aquest servei, s'instal·larà un sistema antirobatori per preservar la
integritat de la col·lecció.
LL: Quina opinió li mereix la Internet?.
Em sembla fonamental. Les possiblitats d'accés a la informació per la xarxa són
nombroses i relativament econòmiques, però això no vol dir que la internet siga la
solució a tots els nostres problemes. Abans, al fer una búsqueda bibliogràfica,
recuperaves, posem per cas 20 referències. Si hi havia 5 articles a l'hemeroteca,
dirèctament l'usuari s'oblidava de la resta. Podiem tardar messos en rebre'ls i això,
normalment era massa tard. La xarxa t'evita tota eixa mena de problemes, però hi ha
molts més.
LL: Estarem d'acord en que uns d'eixos problemes són els criteris de classificació dels
fons. Cóm es veuen afectats els usuaris en eixa manca d'assentiment comú?
Si en alguna cosa la feina de bibliotecari és creativa, es tracta dels criteris emprentats
per a classificar. Actualment, la Universitat de València utilitza una llista
d'encapsalaments, traducció de l'emprentada en la Library Congres, són intents clars
cap a la normalització. Però pense que aquest sistema no pot respondre totalment a
l'usuari d'ací. Doncs, crec evident que gaudim d'una tradició milenària, amb uns trets
i
uns fets que no queden representats.
LL: Una de les altres vessants creatives de l'ofici de bibliotecari és en certa
mesura l'adquisició i selecció dels nous fons. Quina política manté la biblioteca
en
aquest aspecte?
Fins ara, enviava unes circulars als diferents departaments, per tal de que
anotaren-hi els llibres nous que anaven a incloure a la bibliografia. Però açò és
un
mètode que no acaba de respondre a les necessitats d'informació reals de la biblioteca.
Volem que siguen també els propis usuaris de la biblioteca els que ens demanen els
llibres. Prompte ficarem a dispossició d'ells desiderates, per poder fer una biblioteca
més dinàmica. Es tracta de la vostra biblioteca. Cal protestar quan no es troba un llibre
recomanat per un professor. Cal fer-ho també per a aconsseguir millores en les
infraestructures informàtiques de la biblioteca. La biblioteca es teua i sols tu pots
saber el que falta.
LL: La biblioteca porta a terme cursets per adiestrar als usuaris, apregonant en el
maneig de la base de dades Dobis Libis. Qui pot accedir a ells?
Tothom estudiant a la Universistat, sense cap excepció. Es fan grups reduïts i es
concerten horaris amb la biblioteca. Sóm disponibles tant al matí com al vespre, de
dilluns a divendres. Es tracta de cursets elementats, orientats als alumnes de Història,
Història de l'Art, Geografia, Filologia…n
|