A mil anys llum, sortint a l'esquerra
de la galàxia d'aquí al costat
hi ha un planeta de nom la Terra,
que els nostres savis han estudiat.

Allà a la Terra, sembla mentida
i aquest informe ho explicarà,
encara en troben formes de vida,
si es pot dir vida allò d'allà.

Són els terraquis de vàries mides
de pell metàlica i relluent
amb quatre potes arrodonides
de goma negra i plenes de vent.
Ells de les racen en diuen marques
de les families diuen models.

Al davant tenent dos ulls de vidre
quan s'els encenen per allà a les set
i d'uns minúsculs que els utilitzen
per a saludar-se picant l'ullet.

D'igual manera com fem nosaltres
també els terraquis van numerats
i orgullosos en unes plaques
els seus noms porten il·luminats.

Quan el terraqui està de ullera
en sec d'atura i és molt normal
que el del darrera el cul li esbotzi
i així consumin l'acte sexual.

Tenen un rígid metabolisme
que els hi funciona molt malament:
Inunden l'aire de pets i llufes
deixant un rastre de gas pudent.

Cada set voltes que fa el planeta
s'els hi desperten extranys instins
i tots a l'hora surten de casa
i atapaeixen tots els camins
i s'amonteguen i s'escridassen
i s'agradeixen amb brusquetat
i és que els terraquis són uns pallussos
tenen l'assumpte molt mal muntat.

I així demostra aquest informe
l'errats que anaven tota la gent
quan defensaven que allà a la Terra
hi havia vida intel·ligent.
 

Lletra i música: La Trinca