Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma;
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit:
s'ha de viatjar.
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar en castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el cotxe " le hace higo ".
I si li fa un pet com una gla,
" hace un pedo como una bellota,
señor, eso rai ".
Com que l'home és un somia truites,
senyors meus, és un " sueña tortillas ".
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se'n diu: " soplar y hacer botellas,
señor, eso rai ".

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma ,,,

Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que " hay para alquilar sillas ".
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que " saca fuego por las muelas,
señor, eso rai ".
S'ho romia i pensa: ull viu !
que en castellà se'n diu: " ¡ ojo vivo ! "
i per fi se'n va a escampar la boira,
vull dir que se'n va a " esparcir la niebla,
señor, eso rai ".

Vaja un embolic, jo t'ho dic,
coses de l'idioma ,,,

I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !
 

Lletra i música: La Trinca