Muntaner:            Respireu Senyor ! Oh, glòria !
                            Vostre fill triomfant arriba !
                            Victòria, minyons, victòria !
                            Eis catalans perdiem la batalla
                            anàvem ja del moro a ser esclaus
                            i tot plegat, com llum que els núvols ralla
                            don Pere surt del mig dels nostres braus.
                            Es posa a manejar sa forta espasa
                            fent-ne rodar per tot collons i caps
                            i de sardines mores el pla embarassa.
                            Semblava gairebé un camp de naps.
                            I hem fotut sens mirar si era home o dona
                            com un pintor quan amb la brotxa enguixa
                            aquell que perquè és mascle no té xona,
                            té el cul esbadellat per nostra pixa
Poble:                 Visca don Pere ! Visca !

(Entra Don Pare amb nobles guerrers. El Rei se Ii gira d’esquena)

Don Pere:            I què us passa, senyor, que vostres braços
                            no obriu al fill que tanta glòria us dóna ?
Rei:                     Amb mon fill he romput d’amor els llaços.
                            Vaig manar que es quedés a Barcelona.
                            Encara que en tu veig ma descendència
                            i et dec com a guerrer obrir-te els braços,
                            a un porc que Ii ha faltat a l’obediència,
                            el Rei, girant-se, li fot el cul pels passos !
Don Pere:            I si estés obeint-vos, senyor, encara
                            i no hagués agafat cavall i esposa ?
                            podeu estar segur que a hores d’ara
                            els moros ja tindriem dins de casa.
                            I tota Europa exclamaria a coro
                            puix pusses sobre prínceps en són bous
                            que mentre a Aragó hi entrava el moro
                            l’Infant estava aquí tocant-se els ous.
Rei:                     Tens raó !  Vine a mos braços !
                            Ara veig en tu ma raça !
D.ª Constança:    Mireu, senyor, que el temps passa...
Rei:                      M’havies parlat de llaços
                            contrau-re amb una dona.
Don Pere:            Per això he anat a la guerra !
Rei:                     Casta Infanta d’altra terra
                            es troba ara a Barcelona.
                            Satisfarà ton amor ?
Don Pere:           Si és la Infanta de Sicília
                            i ho vol ella i sa família
                            sa mà demano i son cor.
Rei:                     Voleu l’Infant per espòs ?
D.ª Constança:    I com no, si jo el somniava
                            i el dit per ell m’hi ficava ?
Don Pere:          Jo també us somniava a vós
                            i pensant en la virtut
                            que de vós m’han alabat
                            jo, a la vostra salut,
                            cada nit me l’he pelat.
Rei:                     Caso l’infant d’Aragó
                            amb la Infanta de Sicília.
Don Pere:           Vostre amor tot ho concilia.
Muntaner:           Ja ho crec, però et fa cabró.
Rei:                     Muntaner, que us he escoltat !...
                            Aneu a la Catedral
                            i no us mogueu d’allà dalt
                            fins que us hagin despatxat.
Muntaner:           Quina llet té el Rei en tot !
                            Que no veieu la jugada ?,
                            l’ha fotuda, l’ha prenyada
                            l ara, cony  Pobre xicot !
                             Quina llet, quina llet,
                             quina llet, quina llet.
                             Ara, quan tingui el fill
                             tots creuran que és el nét.
Rei:                      Ara jo que sóc gat vell
                            a tu que et cases i ets jove,
                            tot i que no és cosa nova,
                            vull donar-te algun consell:
                            Si en ficar-te amb ella al llit
                            trobes que el virgo no té,
                            no en facis cas, que pot ser
                            d’haver-s’hi ficat el dit.
                            I si algun vailet petit
                            abans d’hora et fot pels nassos
                            pensa que molts d’embarassos
                            abans de temps han parit.
Don Pere:            Que us penseu que sóc un ase ?
Muntaner:            No !, jo et fot ! amb un xic més !...
Rei:                      Digui a Manfredo un exprés
                            que amb mon fill sa filla es casa.
Fontanelles:        I si el mouen raons
                            perquè us haveu propassat ?
Rei:                     Digueu-li que els he casar
                            perquè em rota pels collons !
                            (mirant al cel) 
                            I vós que eixa trista vall
                            mireu des del blau satí
                            feu que en tot digne de mi
                            sigui el fruit del meu carall !