MASSATGE
TRADICIONAL TAILANDÈS ————————————————————————————————————————————————————————
MEDICINA TRADICIONAL TAILANDESA
——————————————————————————————————
MOSTRA D'EXERCICIS
———————————————
| * Per a la realització d'exercicis de massatge tailandès cal remetre's a manuals de pràctica o centres especialitzats, com els que es citen al final de la secció. |
|
ORÍGENS
I EVOLUCIÓ
La medicina tradicional tailandesa reuneix l'essència de les tècniques orientals i estableix una armonia entre els quatre elements: terra, foc, aigua i aire. Aquests es troben relacionats amb els components orgànics i energètics del cos humà, en equilibri amb la pròpia natura i amb l'energia que governa l'univers. En aproximar-nos a l'estudi i aprenentatge d'alguna pràctica tradicional, ens hem d'interessar pels seus orígens i evolució, amb una actitud de respecte cap a aquella sabiduria milenària, més tractant-se de tradicions culturals tan distants a les nostres. Els orígens de la medicina tailandesa es situen al regne del Siam, geogràficament l'actual Tailàndia, que fou l'encreuament d'antigues rutes migratòries i va veure passar onades de diferents civilitzacions i cultures. Les restes arqueològiques trobades a Tailàndia ens confirmen que allà s'hi desenvoluparen les avançades civilitzacions mon i jemer (khmer) d'influència índia. Es pensa que els missioners índis d'aquestes ciutats-estat agràries introduissin el budisme theravada cap als segles II-III a.C. A partir del segle XI es foren convertint els inmigrants thais procedents de Xina, que abandonaren la seva antiga religió, una mescla de budisme i animisme. |
||
| Amb
l'arribada dels thais a aquest territori comença l'història
d'aquest poble, que a protegit la seva independència durant
més de 800 anys, essent l'únic país del sud-est
asiàtic mai col.lonitzat per una potència estrangera,
fent-li honor al seu nom, que significa "lliure". Els monjos índis van dur a Tailàndia els coneixements d'aquesta medicina junt amb el budisme theravada. El poble tailandès ha mantingut vives importants tradicions influïdes en els seus orígens per la Índia i Xina, actualment integrades en la cultura thai. La capacitat dels thais a conservar les tradicions més arrelades de la seva cultura ha permès uqe la medicina tradicional tailandesa sobrevisqués al llarg dels segles mantenint la seva coherencia, les seves bases empíriques i les característiques de la seva pràctica. Es coneis com a fundador d'aquesta medicina al llegendari metge Jivaka Kumar Bhaccha (Shivagakomarpaj), nascut al nord de l'Índia. |
|||
|
Els
wats (temples o monastirs) han estat sempre el lloc on els tailandesos
acudien per alleujar els seus patiments, ja siguin físics,
psíquics, emocionals o espirituals, pel que l'aprenentatge
i els coneixements d'aquest treball corporal, sagrat i ancestral,
s'han anat transmetent oralment d'una forma pragmàtica, de
mestres a deixebles, de la mateixa manera que s'han anat transmetent
els sutras, texts religiosos del budisme. Es pot dir doncs que la
medicina tradicional tailandesa s'ha desenvolupat en el context de
la comunitat budista. Als seus inicis, les monges foren les principals
practicants, les encarregades de la seva ensenyança i les que
van conservar aquesta tradició.
Entre les característiques pràctiques de la medicina està el massatge tradicional tailandès, també conegut com nuad phaen boran. Aquesta darrera paraula deriva del terme "purana", nom que es dóna en sànscrit a certs treballs sagrats antics. El que aquesta pràctica curativa sigui considerada sagrada significa que desde temps inmemorials té una importància i un predicament entre la població similars als que exerceixen les ensenyances i els texts religiosos del budisme jeràrquic, la pràctica de la qual es fa oficial segons consta en una inscripció en pedra amb cal.ligrafia thai l'any 1292. En alguns texts mèdics del segle XVII, escrits sobre fulles de palma en llengua pali, es menciona el massatge: Aquests texts mèdics antics eren considerats de gran rellevança i mereixien una veneració i un respecte similars als texts religiosos. |
||
|
El
1767, Ayuthia va ser saquejada pels invasors birmans, es van destruir
la majoria dels texts antics, molts dels més importants relacionats
amb la medicina tradicional. Dos dels texts que es van salvar foren
L'escriptura de les malalties i La farmacoteca del rei Narai, en
els que es basa la major part de la medicina thai, com es practica
en l'actualitat. També sobrevisqueren altres fragments, que
van ser reunits i comparats l'any 1832, per ordre del rei Rama III,
amb la finalitat de servir de base pels gravats en pedra del monastir
reial Pra Chetuphon a Bangkok, conegut com Wat Po. Aquests texts
gravats constitueixen la única font de què disposa
la persona interessada en explorar els antecedents teòrics
del massatge thai. |
|||
|
ELEMENTS |
||
| MEDICINES
HERBALS En la fitoterapia tradicional tailandesa s'empren gran varietat de plantes medicinals, que es classifiquen segons les seves propietats i efectes sobre l'energia corporal. Depenent del desequilibri que es desitgi tractar, les plantes s'usen fresques o seques, en combinacions o individualment, per preparar tisanes, infusions, cataplasmes (absorció per la pell), herbors (inhalació), etcètera. L'ús de les plantes medicinals a Tailàndia no es limita a les farmàcies i als herbolaris, sinó que s'extén a la cuina regional, no sols per enriquir el gust del plats, sinó també amb l'intenció de mantenir la salut. CURACIÓ PSICOESPIRITUAL Parteix del principi de què cada persona posseeix una força interna capaç de treballar a favor de la seva pròpia salut. Aquesta forma de tractament s'anomena ráksa thaang nai (curació interior). Per a aquest fi el pacient usa recursos com la meditació i la visualització. Els sanadors qualificats també usen rituals de curació. Les tècniques psicoespirituals s'usen principalment en els casos en què no s'observa una causa física aparent de la enfermetat o quan no ha sortit efecte ninguna altra teràpia. |
|||
| —————————————————————————————— Massatge tradicional tailandès - Nuad phaen boran —————————————————————————————— |
|||
| PRINCIPALS
INFLUÈNCIES Influència budista La història i el desenvolupament de la medicina tradicional tailandesa han estat sempre units als dogmes espirituals del budisme. L'aplicació del massatge es considera una forma de pràctica meditativa, amb beneficis tan pel receptor com pel practicant, que treballa submergi en un estat de concentració serena que li permet aguditzarl'intuició i la sensibilitat, i percebre els canvis energètics i les necessitats del receptor. D'aquesta manera, el massatge tradicional tailandès es converteix en una aplicació pràctica dels quatre estats sublims de l'ánima, que, segons el budisme theravada, són necessaris per assolir la felicitat: Metta: amor benevolent, desig de fer a d'altres feliços i generositat. Karuna: compassió pels que pateixen amb el desig d'aliviar els seus patiments. Mudita: alegria i festeig amb els que tenen bona fortuna, sense sentir enveja. Upekkha: eqüanimitat, desig d'ajudar a les persones, sense prejudicis ni preferències. |
|
||
| Aquesta
filosofia busca, sense pretendre imposar-se, l'alliberació
del patiment humà, dins d'un esperit d'amor i humiltat amb
el que el practicant s'apropa a la sessió curativa. segons la tradició, al començament del massatge es fa una reverència acompanyada d'una reflexió o una oració, segons les creences personals del practicant. Amb això es pretén manifestar respecte i gratitut a les ensenyances rebudes i expressar el desig d'ajudar a la persona que en aquell moment ens ofereix la seva confiança. Influència ayurvèdica La medicina tradicional tailandesa es desenvolupa i evoluciona a Tailàndia, en el context de la tradició monàstica del budisme theravada, tot i que les seves arrels provenen de l'Índia, raó per la que s'aprecia clarament la influència dels principis de la medicina ayurvédica. Aquesta influència s'observa en els termes que adopta de la llengua pâli per anomenar els quatre dhatu, que s'interrelacionen per determinar l'activitat energètica i mantenir l'equilibri entre sí, establint la salut i el benestar. Un altre aspecte de la influència índia en el massatge tailandès és la manera en què el massatgista usa les postures del yoga per a realitzar estiraments i manipulacions assistides. Influència de la medicina tradicional xinesa El massatge tailandès mostra una clara influència de la medicina tradicional xinesa, com a conseqüència de l'elevada immigració xina a Tailàndia. L'aspecte fonamental que contribueix a enriquir el massatge tradicional tailandès és l'estimulació dels punts clau del cos, que es troben al llarg dels corriols per on circula el prana o energia vital. En la medicina tradicional xinesa, aquesta estimulació s'assoleix amb acupuntura i el tui na. Aquest últim té una influència decisiva en el massatge tradicional tailandès, en complementar el treball d'estiraments i manipulacions. El gran mèrit de la cultura tailandesa ha estat amalgamar les dues principals medicines orientals per crear un massatge únic tailandès. |
|||
| ESTILS
DEL MASSATGE TRADICIONAL TAILANDÈS Existeixen dos estils, el del nord, de l'escola de l'Hospital Tradicional Tailandès, de la Fundació Shivagakomarpaj; i el del sud, de l'escola del Wat Po, a Bangkok. Tot i tenir els seus propis aspectes característics, no són dos estils diferents. Ambdues escoles són tècnicament iguals i estan basades en la mateixa filosofia.Les dues emfatitzen les pressions i els estiraments, que són els mateixos, encara que en ocasions varia l'ordre de la seqüència. S'observa una major atenció i dedicació a les extremitats inferiors en el treball dels massatgistes del nord, perquè els habitants de la zona muntanyosa de Tailàndia presenten majors problemes de sobrecàrrega a les cames i tensió als genolls. El massatge tailandès també es practica al Nepal i a d'altres regions veïnes, presentant també diversos matissos. |
|
||
| LA
CONCEPCIÓ ENERGÈTICA El paradigma oriental sustenta la idea de què tot és energia. La força vital o còsmica flueix permanentment i es manifesta d'una manera diferent en cada ésser i en cada cosa, depenent de les circumstàncies. Els éssers i les coses són inseparables de l'existència i del cosmos. aquesta energia s'anomena "chi" a Xina, "ki" al Japó i "prana" a la Índia, i també a Tailàndia. El prana, energia còsmica o força vital, procedeix de tres fonts: Prana congènit: s'hereta dels pares i determina la configuració bàsica de la nostra naturalesa. Prana nutritiu: s'adquireix amb els aliments. Prana de l'aire: possibilita que les energies sutils s'armonitzin. L'equilibri de la força vital representa un estat de salut físic, mental i emocional. ———————————————————————————————————————————————— |
|||
| Beneficis: millora el retorn venós de la cama, allibera la tensió de la musculatura del costat intern del muscle i activa l'energia del sen kalatharee. |
Beneficis: estira el tendó d'Aquil.les i preve la retracció d'aquest, les rampes i la sobrecàrrega dels bessons.
Estirament de la cama
| Beneficis: estira la musculatura dels braços i el tors. Millora la circulació dels braços, allibera la tensió del diafragma i afavoreix la respiració. Estimula el sen kalatharee. |
escàpula i l'esquena
| Beneficis: estimula profundament l'energia del pulmó i allibera la tensió emocional. Preve la opressió del pit i els dolors d'esquena. |
Beneficis: estira els muscles del coll. Preve els dolors cervicals i la tortícolis.
Estirament del coll
Estirament del costat
| Beneficis: estira el costat i estimula l'energia dels pulmons, la melsa, el fetge i la vesícula. |
Beneficis: allibera la sogrecàrrega dels glutis i preve els atacs de ciàtica. Estimula l'energia dels sen ittha i pingkhala.
Rem a la cama
Beneficis: estira la musculatura, allibera la tensió lumbar i genera un flux d'energia profund. |
Beneficis: flexibilitza la columna vertebral, desbloqueja el plex solar, regula el sistema neurovegetatiu i millora la respiració i les funcions gastrointestinals.
Beneficis: allibera la sobrecàrrega lumbar i millora el flux d'energia cap a les cames.
| Beneficis: Allibera el diafragma, millora la digestió i preveu molèsties a l'esquena. Activa l'energia dels sen ittha i pingkhala. |
Beneficis: estimula la circulació sanguínia a la zona, tonifica la musculatura i incrementa el flux d'energia en general.
| En finalitzar la sessió, es realitza una mútua reverència d'agraïment per compartir la confiança i els quatre estats sublims de l'ànima, necessaris per a assolir la felicitat i la armonia del cos,la ment i les emocions. |
——————————————————————————————————— Llibres de referència ———————————————————————————————————
——————————————————————————————————— Direccions útils ———————————————————————————————————
——————————————————————————————————— |