Grup Ornitològic de Sants: espècies

falciot negre
(Apus apus)

Els falciots (Apus apus) -no confondre amb les orenetes (Hirundo rustica)- arriben a la ciutat al voltant del quinze d'abril, son bastant regulars, i al voltant de la primera setmana d'agost ja són tots fora.

Venen del sud, del continent africà i, després de fer cria a la ciutat, volen i es dispersen cap el Gaià i el Delta de l'Ebre on hi troben abundància de mosquits per alimentar-se i on els joves nats enguany poden peixar-se suficientment per iniciar la migració de retorn cap al sud d'Àfrica: al Serengueti, a Massai-Mara i a la zona d'Angola principalment.

Estudis que es fan mitjançant l'anellament de les aus demostren que els falciots nascuts al maig a Barcelona fan una dispersió post-cria correspon a la necessitat de localitzar zones on hi poden trobar més abundància d'aliment.

És guarden cap el niu al capvespre. En aquests dos moments del dia podem veure'ls volant en grups nombrosos, perseguit-se, xiuxejant amb gran cridoria per els carrers més antics del barri: Olzinelles, Sant Crist, Dalmau, Burgos, Sagunto, o per qualsevol altre indret.
El seu vol que pot assolir una velocitat de fins a 100 km/h.

Fàcils de reconèixer per la seva forma de falç amb una cua aforquillada, el seu color negre (tenen una petita taca blanca sota la gola) o per la seva cridòria.

Poblen el cel majoritàriament a les hores que el sol no escalfa gaire: de bon matí, cap a les nou quan s'inicien els moviments ascendents de les masses d'aire que aprofiten per guanyar alçada.

Tenen el cos en forma de fus, les ales llargues i corbades cap enrera, acabades en punta. Les potes són molt petites amb unes ungles molt llargues i de gran duresa que els hi permeten arrapar-se a les parets de les edificacions de les que aprofiten escletxes i forats per fer-hi el niu. Fan una sola posta de dos o tres ous cap a finals de maig.

Són grans planejadors i per tal d'arrancar el vol els hi cal deixar-se caure al buit, si aterrisent a terra són incapaços de caminar, s'arrosseguen, (Apus en grec = sense peus) ni de tornar-se a aixecar. Molts cops quan abandonen el niu o per una tempesta estiuenca cauen i moren. Si és el cas i podem collir-los tant sols tenim que empentar-los enlaire i els haurem salvat la vida.

http://www.utopiaverde.org/
comunes/fauna/aves/apus-apus/home.html

Dels falciots en trobem referències històriques a CARRERAS i VERDAGUER, Carles. (1980) Sants. Anàlisi del procés de producció de l'espai urbà de Barcelona, Serpa, Barcelona (pàgina 110) quan cita a Josep Miracle en una visita al nou campanar de l'església de la Parròquia de Santa Maria de Sants de 58 metres d'alçada, un metre menys d'alçada que l'actual monument a Colom, i fa esment dels falciots com habitants d'aquest, abans que fora cremat el 18 de juliol de 1936 a l'inici de la guerra civil espanyola (1936-1939).