Sarrià sota la ocupació Francesa (1808)

El 13 de febrer  de 1808, una divisió francesa sota el comandament del general Duhesme entrava a Barcelona i encara que venien  com a aliats , al poc temps 5400 homes i 1800 cavalls s'apoderen de la ciutat (Barcelona) a través de la Porta Nova. D'aquesta manera es proclamà l'estat de setge i el cop rematava la instauració d'una dictadura militar. Primer de tot, Duhesme sol·licità l'aportació de 60.000 duros i, a més, un impost especial. Aquest requeriment instà a la classe més rica a emigrar de Barcelona.

El trànsit comercial va cessar immediatament, el port va restar desert de naus i les fàbriques foren tancades.

En contrapartida i després que el senyal d'alçament contra aquesta agressió la donés Lleida, començà la guerra i el general Vives disposà un cordó de tropes al voltant de la ciutat. Ocupà: Esplugues, St. Just , Sarrià, St. Pere Màrtir i St. Andreu.

En 1812 es va signar el decret d'annexió del territori català, al Palau de les Tulleries i, per aquesta raó es dividí el territori català en quatre departaments: Ter, Segre, Montserrat i Boques d'Ebre, subdividides en quatre partits i subprefectures que a l'estil françès serien governades per prefectes, sotsprefectes, meres i adjunts.

La desaparició de la frontera amb França va fer introduir les lleis, les institucions i els funcionaris francesos. El control de les finances es feia des de Paris i - també a l'estil françès -  s'instaurà el doble cadastre. Poc a poc el control francès va anar perdent força fins a l'acabament de la guerra, a favor de la causa del rei Ferran VII.

Quant comença el regnat, Ferran VII es troba un país empobrit i unes arques buides; el seu primer intent fou recaptar fons. I és llavors quan Sarrià s'exclama per mitjà d'una carta dirigida al Corregidor de Barcelona i que comença així:
 

"Breu historia de los sucesos más notables acaecidos en el pueblo de S. Vicente de Sarrià, Corregimiento de Barcelona, durante la permanencia de las tropas Francesas en España". …."no contando con las infinitas ocasiones en que el dicho pueblo de Sarrià se ha visto en la dura presión de alojar gruesas divisiones Francesas, debido(?) el corto trecho que equidista de la Plaza de Barcelona (pues no pasa de una legua = 6.717m) y previniendo por el mismo respeto de los impuestos crecidos i titánicos, consecuencia ordinaria de una guerra de devastación; tiene el honor y complacencia de este Pueblo de manifestar la benéfica consideración de la superioridad, lo más notable y glorioso que ha sufrido su vencindario en el transcurso de los seis años, no interrumpidos de esclavitud" … …."Emprendiendó este pueblo de Sarrià, animado del más ciego patriotismo, el armarse y hacer frente con tres o cuatro armas casi inútiles, y peores municiones, al ejercito del general Duhesme….en el mismo día se fabricarn balas dentro del Pueblo para llevar adelante el empeño comenzado…" …."Y con todo esto salió  la gente armada a ocupar las alturas de S.Pedro Martir, agregándose a otros somatenes, para resistir los empeños del Enemigo, causándole bajas de consideración en los primeros días de sus incursiones"….. …."Los cuerpos de los Miqueletes y la mayor parte de los jóvenes de Sarrià se fueron voluntariamente a alistarse para el Servicio, pasando de cuarenta los que se distinguieron en tal resolución, y escapándose de en medio de los Enemigos que ocupan i ocuparon por mucho tiempo el pueblo, hasta que llegó el malogrado bloqueo del Sr. General Vives"…. ….."Durante la permanencia de los Enemigos en España, jamás ha tenido este Pueblo Bayleni Regidor nombrado por los Franceses; siempre ha obedecido contento en todo y por todo al Legítimo Gobierno Español…." ….."Esta declaración que abraza los sucesos notables no incluye número, tiempo ni circunstancia de los otros por merecer un volumen los restantes acontecimientos aciagos que se han presentado en este pueblo en el transcurso de los seis años de guerra: solamente presentamos por mayor lo más notable y estupendo que hemos sufrido, prontos a sellar estas verdades con juramentos y preparados a emprender otras fatigas si es menester, para la libertad y lustre de la Nación y el Rey."

I així acaba el batlle de Sarrià - que des de l'any 1814 era Pau Arnau Llopart - l'extens relat, d'un poble que tenia poc més de 2.000 habitants i, com d'altres vegades, sofria el setge de Barcelona instal.lat on l'exercit invasor es trobava entre Sarrià i les muntanyes que l'envoltaven. D'aquesta carta només hem reproduït una petita part, i dels dos poders i de quina manera s'havien fet càrrec de les despeses i incomoditats de servir a dues administracions i dos exercits per trobar-se entre dos focs.

Portal	Localització	Nom	Escut	Església	Història	Galeria
	Podria millora	Els carrers	Artistes	Narracions	Vallvidrera
		FGC	Torre Foster	Links
						Continuar