tindrà
cinc fills, i aquest mateix any, tot coincidint amb el seu viatge de nuvis,
marxen a Munich (Alemanya) on Campañá assistirà a
un curs impartit pel prestigiós fotògraf alemany Willy Zielke.
Es en aquest època on realitza una de les la seves imatges més
guardonades, "Tracció de sang".
Fotografia
amb amargo i tristesa la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i es aquest
mateix sentiment el que l'impedeix donar difusió a les seves imatges,
que encara avui es mantenen inèdites.
Col·labora amb el diari "El Día Gráfico" i poc desprès amb "La Vanguardia" amb la qual inaugura les seves tradicionals pàgines dominicals en color, amb fotografies de caire folklòric i cultural. La seva vinculació amb aquest rotatiu es perllonga fins als anys 70.
Convertit en un especialista en reportatges esportius, publica les seves atrevides imatges, principalment a "Vida Deportiva" i al diari "Dicen" del qual es co-fundador, a l'any 1950.
Un any mes tard, crea la primera col·lecció de postals en color de l'Estat, sota el nom de CIP, junt amb el també fotògraf Joan Puig-Ferrán. També l'any 1951, trasllada el seu estudi de les Rambla de Catalunya al carrer Pelai. Del negoci de les postals s'en deriva el de l'edició de 14 llibre de caire turístic i divulgatiu.
Si
el seu treball professional com a reporter s'ha publicat a nombroses revistes
i diaris del país, el seu treball creatiu a ultrapassat molts cops
les nostres fronteres, durant els anys 1933, 1934, 1937, 1939, el seu nom
apareix en "The american Annual of Photography" con un dels fotògrafs
més prolífics de l'any.
