Sarrià
està situada en un repeu de la cadena de Sant Pere Màrtir
dins del massís de Collserola,
a uns 5 km al Nord Oest del centre de Barcelona i a una altitud mitjana
sobre el nivell del mar de 121 m.
La seva geografia ha estat accidentada, amb gran nombre de torrents i rieres que han marcat la seva personalitat. El nucli de la població, al llarc del temps, s’ha vist molt condicionat per aquesta circustancia, a diferència d'altres poblacions dels voltants del pla de Barcelona.
Antigament,
dues rieres confluïen en el seu terme municipal: la Riera Blanca a
Ponent i la Riera Magòria a Llevant. D'entre mig d'aquestes, va
sorgir el nucli urbà de Sarrià, potser perquè la pendent
de la zona és molt regular.
En
el passat, dos camins creuaven el nucli de Sarrià: el que anava
de Barcelona a Sarrià per la partida de la Magòria (actual
carrer Major) i un camí transversal que, partint de les primeres
estribacions d’Horta a Esplugues, passa per Sarrià i Pedralbes (l'actual
Passeig de la Bonanova).
Actualment,
Sarrià és un barri més de Barcelona, i al visitant
li resulta difícil apreciar els seus antics límits.
El creixement i les necessitats de la ciutat han suposat
una desfiguració de la seva antiga orografia. En pocs anys, ha vist
limitat el seu accés natural a la Serra de Collserola, per la acció
de la Ronda de Dalt. Igualment, ha quedat separada de Pedralbes per la
Avinguda J. Foix, i partida pel mig per la sortida dels Túnels de
Vallvidrera. Tot i això, continua mantenint un cert estatus de zona
privilegiada, una herència dels temps en què les famílies
de la burgesia acomodada de finals del segle XIX emplaçaven les
seves residències d'estiu.
