HISTÒRIA (I)

L'orígen de Sarrià és similar al d'altres poblacions del “Pla de Barcelona”: una antiga vila romana que amb el temps aniria transformant-se, durant els primers segles de l’edat mitjana, en una petita comunitat rural. Protegida per una torre de defensa –la torre de Sarrià-, aniria creixent entorn a l'església de Sant Vicens i al seu terme parroquial (Sagrera), protegides per trobar-se en terreny sagrat.
Barcelona durant aquest temps, és consolida com un centre de poder i govern, exercint una gran influència en el radi més immediat. Pel seu abastament, Barcelona, necessitava absorbir bona part del que es produïa en el seu territori circumdant més immediat. Sarrià  es trobava en el límit on acabava l’hort i les vinyes i on començava el territori jurisdiccional de Barcelona, això feia possible que a vegades gaudís de més autonomia i d'altres disminuïen les seves llibertats.
Els habitants de Sarrià, en el què podriem denominar l`origen d’un règim municipal, es reunien periòdicament per discutir aspectes relatius a la comunitat, aprofitant el marc que els brindava la parròquia: assistència a malalts, relacions amb senyors feudals, disponibilitat de pastos, torns de reg, etc.mb l'aprovació de l’Usatge “Item satatuerunt” el Consell de Cent obtingué una ampliació dels termes de Barcelona com Sarrià que reberen el nom de llocs forans. Aquest anar i venir de la influència barcelonina és degut a què l'autoritat reial no estava del tot consolidada, i el monarca sovint havia de pactar amb la noblesa, burgesia i els consells municipals per legitimar la seva autoritat reial.
L'any 1046 Ramon Berenguer I i la seva esposa, Elisabet, cedí la torre i la parròquia de Sarrià a la Seu de Barcelona. Incloïa tots els delmes, primícies, oblacions de fidels, cases, corts alous i vinyets, així com totes les altres terres que en aquell moment posseïa la parròquia i en el futur pogués obtenir.  Durant el segle XII, aquesta n’obtingué censos i hi exercí drets feudals a través d’un delegat: el prepòsit.
Jaume I donà a la vila una carta de privilegis eximint-la de pagar delmes als barcelonins, que Sarrià en aquella època va tenir un consell municipal i un batlle propis, que tenia dret a tenir carnisseria i escorxador independent de Barcelona i que no anava al somatent de la ciutat.
No podem oblidar la ubicació vora de Sarrià del monestir de Santa Maria de Pedralbes, els terrenys (denominats “Petras Albas”) foren comprats per tres-mil sous barcelonins a Bernat de Sarrià per la Reina Elisenda de Montcada, esposa de Jaume II, l’any 1327.
Segons el cens de les Corts de Cervera, la població de Sarrià tenia 91 focs l’any 1359.
Durant el s. XIV es produeix un canvi important, el Bisbe de Barcelona concedí  la permuta de la rectoria de Sant Pere de Premià  per la de Sant Vicenç de Sarrià que, a partir d'aquest moment, foren administrats pel procurador de l’Abadessa. Les propietats, rendes i drets que tenia el Monestir es troben inventariades en el “Llibre de la cadena” de l’any 1428, i conté dades sobre els drets i rendes que el monestir tenia en diverses ciutats, viles i llocs.

HISTORIA (II)

Portal	Localització	Nom	Escut	Església	Història	Galeria
	Podria millora	Els carrers	Artistes	Narracions	Vallvidrera
		FGC	Torre Foster	Links
						Continuar