Sarrià,
a més de ser topònim, consta com a cognom al segle XII, quant
la Canonja de Barcelona infeudà la torre de Sarrià (situada
aproximadament a l’indret de la torre Vilana). Pere Joan de Sarrià
fou el primer que posseí la torre el 1124 i la va transmetre en
herència als seus fills.
El
llinatge Sarrià tenia originariament en el seu escut cinc petxines.
Romeu, membre de la família, el segle XIII en cedí una a
la població i, així la petxina, sobre camp vermell, es convertí
en signe heràldic d’aquesta vil.la.
El
segell més antic és del 1296. Per tot senyal duia una petxina
de peregrí amb la part estreta cap amunt. Aquest símbol
es va adoptar en el segell municipal però en aquest, apareix invertida
amb la part estreta cap avall.
El llinatge Sarrià tenia originariament en el seu escut cinc petxines. Romeu, membre de la família, el segle XIII en cedí una a la població i, així la petxina, sobre camp vermell, es convertí en signe heràldic d’aquesta vil.la.
El segell més antic és del 1296. Per tot senyal duia una petxina de peregrí amb la part estreta cap amunt. Aquest símbol es va adoptar en el segell municipal però en aquest, apareix invertida amb la part estreta cap avall.
