Que qui són els pets? Si voleu que ho resumeixi en poques paraules us diré que són tres tios collonuts que fan una música collonuda, si voleu que els defineixi més extensament us foteu (amb perdó) perquè m'hi podria passar mesos i al final us avorriríeu (reconegueu que molta lletra fa mandra de llegir i d'escriure però sobretot de llegir).
Aquest apartat l'he fet per mirar un per un els components d'aquest grup, saber més detalls d'ells, una mena de fitxes personals, en definitiva, ideal per als xafarders.

   Lluís Gavaldà ( veu i guitarra) 

"Contesto les cartes que rebo que m'arriben al cor. I les llegeixo totes!"

"L'opinió dels joves no es té en compte si no tenen més de 18 anys i s'acosten les eleccions"

"M'agrada la poesia planera i fàcil d'entendre, com la de Miquel Martí i Pol"

"El fet de tenir èxit té un 99 per cent de coses positives i un 1 per cent de negatives. De l’únic que em queixo, és que el fet que em conegui molt la gent pel carrer t’afecta en el caràcter. Si ets una persona sociable, com per exemple en Joan o en Falín, ho pots trampejar molt bé. En canvi, si ets una persona molt antisociable, com sóc jo, que no sé fer conversa casual, no sé parlar del temps, no sé parlar per parlar i marxo... el que abans era timidesa ara és actitud de superestrella. Per exemple, quan no ets conegut i et burxes el nas en un bar ets un marrano, però quan ets conegut i ho fas ets una estrella que s’està fent notar. Totes les coses que fas tenen un prisma diferent quan ets una persona coneguda."

"Arriba un moment que perds la noció de la gent que et coneix i de la gent que et reconeix, i això és molt fotut perquè acabes fent-te el sord. L’única manera de sobreviure a la popularitat és caminar mirant a terra, sense mirar la gent i quan et criden pel teu nom fer veure que no el sents. Molta gent et crida per fer-te una broma, et gires i veus que no és ningú o que estan rient... Agafes uns mecanismes de defensa davant d’aquestes circumstàncies."

"Us recomano que no us perdeu un concert d'ELS PETS!"

"Jo sóc independentista de cor, però m'he adonat que a la gent li interessa més la butxaca que el cor"

Si d'alguna cosa se senten orgullosos ELS PETS és del seu origen rural. És per aquest motiu que el seu estil ràpidament es va autoanomenar "rock agrícola", com una manera de desmarcar-se del rock català que es feia en aquell moment a Barcelona. "És un invent d'un periodista amic nostre que, quan encara no érem coneguts, va fer un reportatge titulat 'Els pets, esclat del rock  agrícola'. Ho vam agafar com a etiqueta abans que ens posessin unaltre que no ens agradés. I ens va bé perquè venim de pagès i reivindiquem l'estil de vida del món rural. Però musicalment no vol dir res perquè nosaltres fem pop-rock estàndard de tradició britànica i nord-americana".