Atenció
gent! en Lluís ha tret un llibre que consisteix en una recopilació dels
millors monòlegs que fa el cantant d’ Els Pets al programa
El món s’acaba de Catalunya Ràdio. El passat més de març va
estar presentant-lo amb en Xavier Grasset a la Casa del Llibre de Barcelona i
aquest 1 d'abril a La Capona (Tarragona).
Dita
presentació va comptar amb una àmplia presència de públic, molts d'ells
amics dels tertulians. Xavier Grasset va comentar breument l'essència del
llibre. "Es tracta -va dir- d'una
selecció dels treballs del meu programa de radio El món s'acaba, en
el que participa en Lluís, un cop a la setmana i en el que parla sobre
diferents temes d'actualitat, amb la ironia que el caracteritza". En
Grasset va assegurar que aquesta publicació responia a la petició del
públic per perpetuar aquestes xerrades. Per part seva, en Lluis Gavaldà, va
afirmar estar emocionat :"no puc afegir res més; tot ho ha dit en
Grasset"
O
sigui que ja ho sabeu, si escolteu El
món s’acaba i us agraden els monólegs que fa en Lluís és un bon
moment si els voleu tenir tots recollits per escrit. 
El
llibre es titula "Treballs de camp. Una mirada irònica i divertida a la
realitat que ens envolta" (Cossetània Editors), té 200 pàgines i val
uns 12€
Amb
Agost es fa evident el que ja sospitàvem: Els Pets són el grup més
important de Catalunya en l'actualitat i el seu nou disc els col·loca una
vegada més un graó per damunt de la resta del panorama musical català.
Acompanyats de nou pel productor americà Brad Jones i amb l'ajut de la seva
banda habitual (Jordi Picazos, Marc Grasas i Joan Pau Chaves), Els Pets
aposten aquesta vegada per donar un pas endavant i ens regalen la obra més
arriscada i madura de la seva carrera musical.
Amb
la seguretat que dóna haver assolit una personalitat sonora pròpia, alabada
pel públic i la crítica, el grup de Constantí aposta per ampliar el seu
ventall estilístic en dotze cançons que aconsegueixen transmetre'ns la
estranya sensació de trobar-nos un grup diferent i alhora perfectament
reconeixible, de ser davant un grup que escolta els clàssics i alhora està
al corrent de la música que sona al carrer, de rebre, en resum, una banda en
estat de gràcia que ha esdevingut termòmetre de la salut musical del nostre
país.
Segurament
és massa aviat per dir-ho, segurament massa gent ho ha dit abans, però
escoltant Agost un té la sensació d'estar escoltant un clàssic, un disc
sense data de caducitat, un treball que sembla haver estat sempre amb
nosaltres. Potser per què escoltant Agost escoltem els nostres desigs i els
nostres maldecaps, els nostres somnis i les nostres pors.
Potser
per què escoltant Agost ens sentim a nosaltres.
"
Agenda País Valencià "
