Els Pets han triomfat, això no cal dir-ho, el que cal remarcar és que ells mai havien tingut intencions d'arribar tan lluny, simplement ho feien perquè els agradava:"Ha sigut increïble arribar tan amunt. Quan vam començar, vam pensar que estàvem condemnats al fracàs: el nom no acompanyava, cantàvem en català i reivindicàvem el món rural".

Cal dir també que tenen un públic molt fidel que han sabut renovar i mantenir.
"Ens omple de satisfacció que ens diguin : jo m'he fet gran amb la teva música" assegura el Lluís, mentre que el Joan recorda que quan van començar no eren dels grups més importats del rock català: "no vam tenir una pujada molt forta. El nostre èxit ha estat molt progressiu i cada disc ha venut més que l'anterior".

Amb Bon dia van batre els rècords de la seva carrera discogràfica aconseguint un disc d'or i tota mena de guardons; a més es va convertir en l'àlbum no recopilatori més venut del rock català. "No esperàvem aquest èxit. Ara, quan anem pel carrer ens canten el Bon dia en lloc del Tarragona m'esborrona. Ha suposat principalment donar-nos a conèixer a més gent i adquirir NOU PÚBLIC"

La seva trajectòria musical i els èxits rotunds aconseguits en els seus últims treballs han posat definitivament ELS PETS al capdavant del rock nacional. "Aquesta responsabilitat ha sigut rotativa i sembla que ara ens toca a nosaltres perquè venem més, però d'aquí 2 o 3 anys seran uns altres" assegura el Joan. I el Lluís afegeix que és una cosa que els omple d'orgull: "vam començar amb una sabata i una espardenya. Érem 3 galifardeus de Constantí que no haguéssim dit mai que arribaríem on som ara. És un privilegi poder viure de les nostres cançons i de l'ofici més bonic del món, des del nostre punt de vista".