Imprimeix-ho   Envia a un amic

Porsche 908 Coupé LH
1968-1975

Porsche 908 Coupe cua llarga amb alerons mòbils- Mulhouse- Al Volante

Tot i que la FIA fins l'octubre del '67 no publicaria oficialment els canvis del reglament del campionat mundial de marques, algú de Porsche va tenir una "intuïció," dons tres mesos abans el departament de competició es va posar a treballar en la creació d'un motor vuit cilindres de 3 litres, tipus 908, que sería finalment la cilindrada límit establerta pel reglament de la categoria de prototipus.Ford amb els seus poderosos GT-40 de 5 litres, s'havia mostrat intractable a Le Mans, la nova reglamentació pretenia donar oportunitats a altres marques, Porsche no volia deixar de passar de llarg l'excel·lent oportunitat que se li brindava i d'això el seu interès per posar-se treballar de immediat en el desenvolupament del motor de 3 litres tipus 908.

L'especialitat de Porsche eren les cilindrades menors, on havia demostrat del que era capaç d'assolir un petit constructor utilitzant una tecnologia depurada, ensenyant els dents en més d'una ocasió a rivals de major cilindrada, però malgrat de tenir un brillant palmarès aconseguit en moltes de les categories on participava, quan s'enfrontava a competidors que basaven els seus èxits en la força bruta de motors de gran cilindrada, quedava exclòs de les ansiejades victòries absolutes .
El 908 va heretar la distribució mecànica del seu predecessor el Bergspyder 909 quina caixa de canvis estava col·locada entre del motor i el diferencial, tan sols faltava muntar-lo sobre un xassís i vestir-lo amb una carrosseria per la qual cosa es va elegir la del 907 cua llarga.
El nou Porsche 908 coupé, ( xassís nº 001 ), amb la carrosseria del 907 transformada en cua curta, equipat amb llandes de 13 polsades, oferia una estètica molt semblant a la del 907.

Porsche 908 Coupe cua llarga amb alerons mòbils- Essen 2001- Al Volante

Per a participar en les 24 Hores de Le Mans del 1968, s'elegiren les versions del 908 coupé de cua llarga, ( xassís nºs 002 i 003 ), la raó d'aquesta elecció era el tractar d'aconseguir un millor rendiment aerodinàmic a alta velocitat en les rectes de Le Mans on Rolf Stommelen assolia una velocitat punta de 320 Km/h, suficient per a guanyar la carrera però no va poder fer-ho degut als problemes de joventut del prototipus que se manifestarien novament a Monza. L'èxit va començar en els 1000 km de Nürburgring on Jo Siffert i Vic Elford assoliren un primer lloc amb un 908 de cua curta.

El 908, al igual que el 909 Bergspyder muntava en la seva cua un enginyós sistemad'alerons mòbils accionats mecànicament, sense la intervenció del pilot, mitjançant un sistema de braços mòbils i palanques fixats a la suspensió.A velocitat constant en recta l'angle d'atac negatiu és mínim i s'assoleix una baixa resistència aerodinàmica, en zones virades a l'ensorrar-se la suspensió els alerons augmenten l'angle d'atac negatiu i per tant s'assoleix una millor tracció i agafament però a expenses d'una carrega aerodinàmica més gran i una reducció de la velocitat.
Uns anys després la FIA després d'un seguit d'accidents en prohibiria el seu us per considerar-los perillosos. Les versions de cua llarga tenien els petits alerons mòbils situats ambdós extrems de l'aleró pont instal·lat entre les dues derives verticals i s'accionaven amb palanques basculants que sortien pel darrere del seu interior buit.

Porsche 908/3 Spyder ( versió Targa Florio )
1970

Porsche 908/3 spyder de Jo Siffert/Brian Redman - Porsche Museum - J. Door

El Llenguado blau

El Porsche 908/3 Spyder es deriva del Bergspyder 909 , tot i que el seu codi és el 908, amb l'excepció del motor, es tracta d'un model ben diferent dels 908 de carrosseria tancada i els 908 spyder de versions precedents, 908/01,908/02 amb elements mecànics i xassís distints. Els objectius que es pretenien assolir també eren ben distints, mentre que els 908 Coupés se les tindrien que veure amb altres rivals en competicions de resistència en circuits ràpids com els de Monza i Le Mans, els 908 Spyder, de batalla curta i molt més lleugers es presentarien a les carreres que es disputaven en circuits virats i sinuosos, com els de la Targa Florio i el de Nürburgring on l'agilitat i la recuperació són factors tant o més importants com una velocitat punta elevada.

L'any 1969 la nova reglamentació de la categoria de prototipus, liberalitzà el límit mínim de pes, eliminant l'obligació de incorporar el maleter i la roda de recanvi, permetent a Porsche transformar el 908 Coupé en Spyder.
En la seva llarga carrera esportiva els 908 Spyder varen aconseguir un excel·lent palmarés, però en els seus inicis els resultats foren decebedors.
Els 908 Spyders es presentaren a les carreres de resistència de Daytona i Sebring sense haver pogut realitzar proves amb antelació suficient. A Daytona els cinc Spyders 908 que es presentaren varen patir una humiliant derrota històrica sense que cap d'ells pogués acabar la carrera, a Sebring les coses no varen anar pas millor, els xassís es trencaven amb facilitat, tan sols Stommelen amb un xassís arreglat a corre-cuita va assolir un tercer lloc, mai abans l'orgull de Porsche havia estat sotmès a una humiliació com aquesta.
A Brands Hatchs les BrianRedman assoliría la primera plaça.
En els 1000 Km de Nürburgring es presentà un únic exemplar del nou Spyder 908/02 modificat amb una carrosseria molt plana, la qual cosa va fer que el bategessin amb el motiu de «Flunder», ( Llenguado ), ja que els altres dos s'havien trencat durant els entrenaments, en sortides de pista, així dons, dos dels tres equips oficials s'havien quedat sense cotxe, va caldre fer a un sorteig per a veure a qui li tocava el 908 supervivent, la sort va caure del costat de l'equip Herrmman/Stommelen.
En la temporada '70-'71 finalment varen arribar els èxits del 908/03, tot i havent estat utilitzats unes quatre vegades, aconseguiren el 1970 un primer lloc a la Targa Florio i en els 1000 Km. de Nürburgring, repetint el resultat en aquest últim circuit l'any següent.

El Porsche 908/03 d'en Jo Siffert y Brian Redman, decorat amb els colors de Gulf que s'exhibeix en el Museu Porsche, és el que va córrer i guanyar a la Targa Florio disputada en Sicília el 1970. Pesa tan sols 545 quilos, la carrosseria ultralleugera de material plàstic reforçat amb escuma, solament pesa 12 quilos. Com es pot veure en la foto feta en el Museu no munta derives. Apartir de la temporada 1971 els 908/03 muntarien derives posteriors i les llandes de 13 polsades del 909 en substitució de les de 15''.

Pilots espanyols

Porsche 908/3 de l'escudería Montjuïc. Miniatura de Fly Model Cars.

En la pujada al Mont Ventoux , França, disputada el 9 de setembre del 1973, Juan Fernàndez al volant d'un 908/3 de l'escuderia Montjuïc, es classificà l'octau de la general i assoliria la victoria en la seva classe.

  

Imprimeix-ho    Envia a un amic