Porsche Carrera Abarth 1600 GTL Tipus 356 B
Porsche 356 B 1600 GS Carrera GTL -Abarth
1960-63
 |
Porsche 356 B 1600 GS Carrera GTL Abarth., Porsche Museum, Foto Rodrigo .
Mou el punter damunt la foto. |
Porsche a la italiana
 |
| Menú |
El Carrera GTL Abarth es va fabricar a Italia per encarrec de Porsche sobre la base del 356B, compartint pràcticament el mateixos elements mecànics, però amb una carrosseria d'alumini i un característic morro llarg .
 |
| Escut gegant d'Abarth sobre un 600 preparat. |
No se sap amb certesa qui va ser el constructor d'aquesta carrosseria, una de les versions més acceptades es que va ser dibuixada per Franco Scaglione, projectada per en Carlo Abarth i que va ser construïda per Zagato. Tot i que oficialment tots els 356B Carrera GTL eren «carrozzata da Abarth», sembla ser que en els seus tallers solament es feia el muntatge final. Algunes versions atribueixen la subcontractació de la fabricació de les carrosseries a un taller de Torí de nom Viarengo i Filliponi i fins i tot per a no enrederir els lliuraments s'hauria encarregat la fabricació d'algunes unitats als tallers
del carrosser torinés Motto.
El resultat final li va agradar força a Porsche, dons l'Abarth oferia un àrea frontal un 12 % inferior al 356B GT carrossat per Reutter i un pes d'uns 135 quilos, per sota del 356B, de carrosseria d'acer.
En aquells temps el el disseny d'una carrosseria aerodinàmica, es feia d'una manera empírica , el mètode emprat era senzill, si el vehicle era bonic i tenia un aspecte arrodonit i estilitzat, la penetració en el aire tindria que ser forçosament bona. Uns anys més tard es demostraria l'eficacia d'aquest metode.
 |
| ** Schloss Ninphenburg - Porsche Parade Munic, 18-10-86, J.Door |
En el 1988 per pura curiositat es va fer en el túnel de vent de Weissach una prova comparativa entre el 356 Carrera GTL Abarth i el 356B. Es mesurà que el coeficient de resistència aerodinàmica de l'Abarth era de 0,365 mentre que el del 356B de sèrie era de 0,398, lleugerament
superior al de l'Abarth, però com la secció màxima de la superfície frontal de l'Abarth és de 1,432 front a 1,611 del 356B la multiplicació d'aquestes xifres pels coeficients de resistència respectius dona com a resultat unes resistències finals de 0,523 i 0,641 molt favorables per l'Abarth.<br>
Pero no tot serien flors i violes , els acabats. no eren de prou qualitat, segons les especificacions de Porsche, per la qual cosa es varen tenir que repassar les primeres cinc unitats rebudes. Un defecte comú era que els parabrises estaven massa ajustats i amb les petites flexions de la carrossería es trencaven fàcilment.
De les vint i un 356 Carrera GTL construïts no n'hi havia dos d'iguals la qual cosa era normal, donat que la producció dels tallers italians era artesana.
 |
| El Porsche Abarth amb la trapa oberta |
A més a més del característic morro llarg, quasi tots el cotxes compartien un llarg tub d'escapament que sobresortia pel darrera, així com la tapa del cofre del motor, d'aspecte similar a la del Abarth 1000 Bialbero, que tenía varies reixes i una trapa petita replegable en la part de dalt per afavorir la ventilació forçada del compartimet del motor. Carlo Abarth era especialista en millorar el sistemes d'escapament i per tant era capaç d'esprémer uns cavalls extra dels motors afavorint l'escombrat de gasos cremats.
Palmarés
Durant els anys 1961-1963, va superar amb una facilitat aclaparadora als seus rivals, guanyant el campionat GT en la categoria dels dos litres.
Des del principi va demostrar el seu potencial. En la seva primera aparició en la Targa Florio disputada el 8 de maig de 1960, l'equip format per Linge i Strähle, va obtenir el primer lloc de la seva categoria amb el primer exemplar amb el bastidor 11001, a més va guanyar el campionat GT del 1960 i va ser sisè en la classificació "scratch" o general. Després d'aquesta vitoria tornaria a guanyar la Targa Florio, en el 61 i 62 acumulant tres victòries consecutives .
 |
| **Porsche 356B Carrera-Abarth GTL. Schloss Ninphenburg, 18-10-86 J.Door |
Èxits similars es van repetir en els 1.000 Km. de Nürburgrig, Le Mans, Sebring i els 1.000 Km de París.
En les 24 hores de Le Mans de l'any 1960 Herbert Linge/Hans Walter aconseguiren la victoria en la classe GT i van assolir un meritori desè lloc en la general.
En el '61 el Carrera Abarth patrocinat per Veuillet, pilotat per Robert Buchet i Pierre Monneret es va veure forçat a l'abandó per una avaria del motor després de rodar durant 23 hores.
L'any 1962 Edgar Barth i Hans Herrmann millorarien el resultat de l'any 1960 guanyant la categoria GT, classificant-se els setens de la general.
En la seva darrera gran temporada el febrer del '63, a Daytona, es classificà el cinquè de la general.
No és dons, gens estrany que amb aquest palmarés i les poques unitats faricades, enguany, aquest cotxe sigui una joia molt cercada pels col·leccionistes.
**El Porsche 356 Carrera Abarth de les fotos, matrícula WN- V 1 de Schorndof, xàssis 11013, és el darrer dels tres adquirits per Paul Ernst Strähle.
Munta un motor de dos litres tipus 587/2 amb carburadors Weber i dona una pòtencia de 160 CV.
L'equip oficial Porsche format per Pucci i Strähle va participar amb aquest cotxe en la Targa de l'any 1963 classificant-se en el cinqué lloc de la general i segon en la classe GT, darrere dels seus companys d'equip Edgar Barth i Herbert Linge.
 |
| Carrera Abarth 2 litres, matrícula, SAU=Porc, xassìs - 11018. Al Volante |
Fitxa tècnicaMotor
De quatre cilindres boxer refrigerat per aire, amb doble bugia. Motor
Cuatro cilindros, boxer, refrigerado por aire, doble bujía. Lubricación por cater seco.
| Cilindrada |
Diámetro - Carrera |
Relació de compresión |
Poténcia |
| 1.588 cm3, ( 1.996 litres en altres models ). |
87,5 x 66,0 mm,
després 92 x74 mm |
9,8:1 |
de 115 a 135 CV segóns escapament (1,6 l)- 185 CV 2 l) |
|
Mecanisme de distribució
Dos arbres de lleves col·locats sobre la culata un per cada cada renglera de cilindres.
Lubricació.
Càrter sec amb diposit d'oli de 8 litres.
Sistema d'alimentació
Dos carburadors Weber 40 DCM, o Solex 44 PJJ de dos difusors, amb aspiració descendent
Transmissió
Canvi manual dequatre velocitats amg grupos cónics a escollir. Embragatge Häussermann sec monodisc en sec . Diferencial autoblocant
Suspensió davantera
Independent amb braços de guiat, barres de torsió transversal, amortidors telescòpics, barra estabilitzadora
Suspensió al darrera
Independent amb eixos bàsculants, barres de torsió transversals, amortidors telescòpics
Frens
Tambor en les quatre rodes - (més endavant en alguns es van substituir per frens de discos ).
Rodes
Empernades, amb discos d'acer
Dimensiones
Longitud: 3,88 m . Ampladaa: 1,55 m. Altura 1,20 m. Batalla: 2,120 m.
Pes
860 k. ( 778 k en vuit)
Velocitat màxima
220 km/h o 240 Km/h segons relacions de transmissió.
Unitats fabricades
21 (1960-1962), xassis nºs, 11001-11021 .
Nota:
Sembla ser que s'en fabricaren uns vint, el Carrera GTL amb el xassís 11019 es va reconstruir després d'accidentar-se i se li assignà el número de xassís 11021. |
|
Bibliografía
Automobiles Classiques: Christian Descombes. nº 124, p. 94- 102, septembre 2002.
Flash 6: Club Porsche Catalunya . p.19-22,Any II nº 9 desembre 1995.
Porsche 50 Ans de Competition: Michel Morelli, p. 34. E.T.A.I. 1998. ISBN: 2-7268-8383-4
La Réusssite Porsche: Lothar Boschen - Jürgen Barth , p. 334-338. E.P.A.Paris 3ª ed. 1986 . ISBN: 2-875120-131-X.
Imprimeix-ho Envia a un amic.
