Excursió al Pal, Formentor. Dia 14/05/2000.

El camí devalla ràpidament fins a la cala. Hem deixat enrera el nostre mon per endinsar-nos dins un paradís. A pocs metres, marcant una frontera inabordable, les parets nues esculpides per la natura admiren com el solitari vaixell sembla volar damunt la transparent mar en calma. Podem adivinar clarament les textures del fons davall el pulit cristall de la superfície. Encara no és arribat l'embat a aquest paratge irreal.

Deixant a l'esquena aquesta meravella, ens dirigim a la nostra tribuna privilegiada del puig de les aritges, on es gaudeix d'una inversemblant panoràmica del cap de Formentor i les badies del nord. No salvam un gran desnivell, però la intensa calor d'aquest 14 de maig i els empinats costers d'aquest lloc de la serra ens fan patir com si es tractàs d'alta muntanya.

No en va només uns pocs intrèpids han gosat encarar sense por aquesta aventura. La resta, temorosos dels rigors de l'implacable sol, han tirat la tovallola amb tota mena d'excuses.

Abans hem arribat al Morro de Catalunya. Els tallats del vessant de tramuntana són gairebé verticals. Unes boires pugen vertiginoses cap al cim, dibuixant capritxoses formes oníriques.

Davant nostre, el Fumat, amb el seu ventre travessat per l'ingeni humà. Més enllà, u moll de pollença, amb l'illa de formentor. I al fons, el cap de pinar i la badia d'Alcúdia.

Si seguim amb la vista la direcció marcada pel cap de Formentor, podem veure clarament l'illa de Menorca, de suau relleu i ventosa, beneïda amb hermoses cales.

Absorts en la contemplació de l'entorn, ens demanam com és possible que haguem demorat tant la visita a aquesta terra verge.

El nostre camí ens ha de portar al Pal, de temible pendent, la major dificultat del dia, des d'on hem de poder contemplar el Colomer i u Cavall Bernat. Però llarg es el camí i poques les forces, i sabem que ens espera la cala, la cala Figuera, el mirall paradisíac on ens hem mirat el matí just devallant del mon real.

Sabia decisió. Abortam l'objectiu del Pal, que afrontarem un dia més fresc, i tornam a la cala per submergir els nostres cossos a la gèlida aigua de maig, trencant per moments la natural harmonia del lloc.

Oh, senyor! quan tornarem a veure el Morro de Catalunya,
de tallats verticals?

Quan tornarem a deixar petjades al collet que porta al puig de les Aritges,
d'inversemblant panoràmiques?

Quan podrem tornar a somiar en deixar-mos relliscar
per les ben poblades rossegueres que porten a la mar?

Quan gosarem afrontar el pal,
de temible pendent,
i gaudir de vistes inèdites del Colomer i l'imponent Cavall Bernat?

Avui ens conformam amb la gèlida aigua de la cala Figuera, tal vegada la més encisadora de la serra de Tramuntana.