Al saló de la marquesa
de Merteiul, es preparen per rebre al Vescomte de Valmont, tot un personatge.
Dialegs perillosos
Al saló de la marquesa
de Merteiul, es preparen per rebre al Vescomte de Valmont, tot un personatge.
|
Madame
de Volanges:
|
El Sr Vescomte de Valmont filla, tot i que segurament no te'n recordes encara que és un home encantador no diu mai res sense haver calculat abans el mal que pot fer. |
|
Cecile: |
I si és així, perquè el rebeu? |
|
Madame
de Volanges:
|
Tothom el rep. |
Al famós divan de
la Marquesa de Merteiul els dos personatges parlant de la propera conquesta
del Vescomte, Madame de Tourvel.
|
Valmont:
|
Seduir una dona famosa per la seva estricta moralitat, el seu fervor religiós i la felicitat del seu matrimoni, que em podria aportar un prestigi més gran? |
|
Marquesa
de Merteiul:
|
Doncs a mi em sembla degradant tenir un marit per rival, serà humiliant si fracasseu i vulgar si us en sortiu. On és ara el Sr de Tourvel? |
|
Valmont:
|
Presideix un procés inacabable a Borgonya. |
|
Marquesa
de Merteiul:
|
No crec que espereu sentir plaer de fer una cosa així... |
|
Valmont:
|
Oh, sí...escolteu no tinc cap intenció de violar els seus prejudicis, vull que cregui en Déu, i en la virtut i en la santedat del matrimoni i que n'obstant això no es pugui dominar. Vull sentir el plaer de veure com traeix el que és més important per ella...estic convençut de que m'enteneu, creia que la vostra paraula preferida era traïció. |
|
Marquesa
de Merteiul:
|
No, és crueltat...trobo que té un so molt més noble. |
|
Azolan:
|
No vol robar les cartes, senyor....vos ho sabeu més bé que jo, és senzill fer que facin el que elles volen, ara que facin el que volem nosaltres ja és més dificil. |
|
Valmont
llegint una carta que parla d'ell:
|
Escolta això: "sap perfectament fins on pot arribar sense arriscar-se, i garanteix la seva seguretat atormentant només les víctimes més inofensives, les dones" |
|
Valmont
escriu una carta:
|
Estimada Madame de Tourvel: Sec al meu escriptori (riures de dona....l'escriptori) ...vols fer el favor d'estar-te quieta....al meu escriptori en una nit de tempesta durant la qual he passat, se'ns dubte, de l'exaltació a l'esgotament una vegada i una altra, tanmateix malgrat aquests turments us asseguro que en aquests moments sóc més feliç que vos.....ja l'acabarem més tard. |
|
Valmont:
|
Us confesso que m'agradaria saber com heu aconseguit crear-vos a vos mateixa... |
|
Marquesa
de Merteiul:
|
No he tingut elecció, sóc una dona i les dones estem obligades a ser més hàbils que els homes que podeu destruir la nostra reputació i la nostra vida amb uns quantes paraules, per això m'he hagut de crear no només a mi mateixa, sinó també formes d'escapar que mai ningú no s'havia ni imaginat i si ho he aconseguit és perquè sempre he sabut que havia nascut per dominar el vostre sexe i venjar el meu. |
|
Valmont:
|
Sí...però jo us he preguntat com... |
|
Marquesa
de Merteiul:
|
Quan em van presentar en societat tenia 15 anys i ja sabia exactament quin paper m'havia tocat representar, estar en silenci i obeir em va servir per aprendre a observar i a escoltar no pas el que deia la gent que no tenia cap interès sinó precisament allò que no gosaven dir. Vaig practicar la indiferència i vaig aprendre a somriure mentre per sota la taula em clavava una forquilla al palmell de la mà. Em vaig convertir en una virtuosa de l'engany, no buscava el plaer sinó el coneixement. Vaig consultar els més estrictes moralistes per dominar les aparences, els filòsofs per saber que pensar i els novel·listes per saber fins on podia arribar, de tot allò en vaig treure un principi d'una simplicitat sorprenent ""vèncer o morir". |
|
Valmont:
|
O sigui que sou infal·lible. |
|
Marquesa
de Merteiul:
|
Si vull un home l'aconsegueixo i ell no sap com encara que intenti entendreu, no hi ha cap altre secret. |