Excursió a Sot de Chera i Loriguilla

Loriguilla

Parada 1: El riu Túria

El riu Turia s’ha obert pas a través de les roques sedimentàries que tens davant de tu  i ha excavat un profund i estret canyó. Si observem atentament les les seues parets podrem observar dos tipus de materials rocosos: els estrats superiors estan constituïts per calcàries massives d’Higueruelas d’uns 15 metres de potència (gruix). Els inferiors estan constituïts per una alternanca de calcàries (CaCO₃) i margues (la mateixa composició amb un contingut variable d’argila), les anomenades ritmites calcàries de Loriguilla. Si ens fixem en el perfil de la paret veurem que hi ha zones de paret vertical, amb un color ataronjat (calcàries massives), sense vegetació, que s’alternen amb zones de menor inclinació (ritmites) de color més obscur, degut a la presència de vegetació. Aquest aspecte és degut al fet que els dos tipus de roques tenen una diferent resistència a l’erosió. En la paret de la dreta podem observar també una falla normal. Fixeu-vos en l’estrat intermedi de calcària i notareu que està trencat i desplaçat

.Activitats.

• Dibuixa, amb ajuda de la fotografia, un esquema de la vall fluvial i assenyala–hi la localització dels estrats de calcàries massives i ritmites, així com la falla normal.
• Quin és l’agent erosiu primordial en aquest paisatge? Penses que hi és l’únic? Raona la resposta
• Defineix erosió diferencial
• Quin penses que ha estat la causa causant de l’aparició de la falla nornal?

l Parada 2 : Elements d'un estrat

A la dreta de la carretera podem observar un estrat individualitzat. Es tracta d’un estrat de roca calcària. Un estrat té dos superfícies que el limiten: La superfície inferior –base o mur- que el separa de l’estrat situat a sota i una superfície superior anomenada sostre que el separa de l’estrat situat per damunt. En aquest cas l’erosió ha deixat al descobert el sostre. La distància entre sostre i mur, és a dir el gruix de l’estrat, rep el nom de potència.En la superfície superior de l’estrat podem veure una sèrie de línies de fractura que es creuen perpendicularment. Són diàclasis, , un tipus de deformació fràgil de les roques com a conseqüència dels esforços tectònics. Noteu que aquí no ha hagut un desplaçament posterior dels fragments, com en el cas de les falles. Noteu la presència d’un tipus molt especial de diàclasis, anomenades estilòlits i que recorden les sutures dels ossos cranials. Altra característica important de l’estrat és el seu cabussament o grau d’inclinació. En principi els estrats es dipositen en forma horitzontal. Posteriorment les forces tectòniques els deformen i aquesta és la raó de per què ara es troben inclinats respecte a l’horitzontal. Per a poder calcular el cabussament, utilitzarem el clinòmetre que heu construït

. Activitats:

• Dibuixa els estrats observats i indica en el teu dibuix on es troben el mur, el sostre, el valor de la potència de l’estrat i el valor de cabussament. No t’oblides de dibuixar les diàclasis i els estilòlits de la superfície.
• Quina diferència hi ha entre un sediment i una roca sedimentària?
• Defineix sediment
• Defineix diàclasi (cast: diaclasa)
• Quines són les 3 característiques que defineixen una roca sedimentària i que la diferencien dels altres tipus de roques)
• Ha patit l’estrat cap tipus de deformació posteriorment a la seua formació? En cas afirmatiu, de quina estructura de deformació forma part aquest estrat i quina fou la força tectònica responsable?
• En quin ambient es va formar aquest sediment? En què et bases per dir això?

Parada 3 : Recollida de fòssils



 

 

 

           

 

 

En una revolta del camí ens trobem amb un canvi de facies entre les roques calcàries i les margoses. l'acció al·luvial ha erosionat aquet punt i deixa al descobert nombrosos fòssils (en funció de les pluges i de les persones que han passat abans) on destaquen els Ammonites (a la dreta) i Belemnites.(a l'esquerra)Procura recollir únicament els exemplars que necessites, sense fer malbé el jaciment. (més informació)




Activitat

• Busca 5 fòssils d’espècies diferents, dibuixa’ls i compara’ls amb els que tens dibuixats al dossier. Fes una descripció detallada d’un d’ells  (una descripció real feta per tu mateix: forma, mida, color, consistència, etc.  no copiar coses d’internet)
• Quina és l’edat aproximada dels fòssils? A quin període geològic pertanyen? Amb la informació que tens al dossier pots investigar-ho

Sot de Chera

Parada 4: Plecs



Foto Maria Garcia

Al afores del poble observarem un conjunt de plecs anticlinals i sinclinals molt patents. Noteu que cada plec està compartint un flanc amb el plec del costat. A més, no tots els plecs són idèntics ja que hi ha que tenen el pla axial vertical i altres el tenen inclinat. Hi ha plecs simètrics i asimètrics ­si la inclinació dels seus flancs són idèntiques o diferents (podeu utilitzar el clinòmetre per comprovar-ho). Els plecs estan molt ben conservats a causa de l'alternància entre calcàries i margues, roques més plàstiques i deformables. Malgrat això, alguns plecs presenten la xarnera fracturada. Si observem de prop les roques que formen el plec veurem que hi ha zones més clares que altres. Això és degut al fet que les zones clares han estat poc exposades als agents atmosfèrics (poc meteoritzades). També poden observar-se petites geodes formades per dissolució i posterior recristal·lització de la calcita.

Activitat

• Dibuixa el conjunt dels plecs que formen la “sella de cavalcar”. No val utilitzar l’esquema que tens ací dalt. Amb l’ajuda d’aquest esquema, dibuixa el teu propi esquema, molt més gran. (Dimensió mínima full A4; molt millor en A3) Identifica (envoltant-los amb rectangles) tots els plecs que apareixen i digues si són sinclinals o anticlinals, tot assenyalant els seus eixos axials. (Recorda que els plecs es troben solapats
• Dibuixa amb major detall i de forma individualitzada un anticlinal i un sinclinal del conjunt de plecs que estàs observant -2 dibuixos- (no val dibuixar un plec model ja que han de ser els que tens davant de tu). Assenyala-hi els elements de cada uns dels dos plecs (xarnera, flanc, pla axial,  nucli, etc) i calcula el cabussament de cada flanc amb l’ajuda del teu clinòmetre. (Per assegurar-te, fes tres mesures en diferents zones de cada flans i calcula la mitjana)
• Observa en la zona del plegament l’existència de zones de la roca de color clar-taronja i d’altres de color gris obscur? quina creus pe pot haver estat la causa d’aquest canvi de coloració si tot pertany al mateix tipus de roca?
• En el camí de baixada des de l’ermita, molt a prop dels plecs, pots observar un altre exemple d’erosió diferencial, en aquest cas degut a l’acció dels éssers vius. Explica el fenomen.

Parada 5: Falles normals

Observa la paret que hi ha darrere del riu. Notaràs la presència de dos tipus d'estrats, ja coneguts: Les calcàries massives d'Higueruelas en la zona superior, de color taronja, perfil vertical i sense gaire vegetació i en la zona inferior les ritmites de Loriguilla, de potencia reduïda, de color gris i amb la presència de vegetació. La paret presenta dues fissures (plans de falla) que determinen l'aparició de tres blocs. Compara els blocs que hi ha a costat i costat de cada falla. Quins d'ells s'ha desplaçat cap amunt i quin cap avall?Cal fixar-se on està el límit entre els dos tipus de roques. Veurem que es tracta de dos falles normals originades per forces de distensió

Activitat

• Dibuixa tot el conjunt del riu i la paret i identifica les dos falles. Indica en el dibuix amb fletxes el moviment de desplaçament desl 2 blocs al llarg de cada pla de falla. Tria una de les dos falles i posa nom a tots els seus elements.
• De quin tipus de falla es tracta? Quines han estat les forces que han originat la seua formació?

Altres aspectesObserva l'acció erosiva originada per les arrels de l'arbre que s'introdueixen per la capa tova de margues i van fent una acció de falca sobre els materials durs de calcària fins a trencar-los.Les roques calcàries són atacades per l'aigua de pluja i formen les estructures exocàrstiques anomenades rasclers (castellà. lapiaz)

 

Bibliografia:

Itinerari de Sot de Chera dins la pàgina del Departament Enginyeria del terreny de la Universitat Politècnica de València

Taula del temps geològic (pdf)



Ací podeu veure el treball (pdf) de l'alumna Laura Gil de primer de batxillerat, realitzat en novembre de 2007

 

MÉS FOTOS