EDITORIAL

Errant del tràgic fet succeït a la Protectora de Tarragona, en aquests últims mesos s’ha sentit a parlar molt sobre el canvi en les penes aplicades als maltractaments animals.

Des de la Fundación Altarriba (amiga de los animales) es va engegar una campanya de recollida de signatures per tal de modificar aquestes lleis. L’objectiu d’aquesta era aconseguir més de mig milió de signatures per presentar-les al Senat i Congrés del diputats, aquest objectiu no només s’ha aconseguit sinó que a més el nombre de signatures ha estat superior a les 600000, de les quals 6000 s’han recollit a través de l’APADOG.

Cal destacar també que l’esforç polític per millorar i canviar aquestes lleis ha estat notable.

Però malgrat aquests canvis tan positius, és molt trist que sempre hagin de passar fets tant esgarrifosos com aquest de Tarragona per fer canviar la manera de pensar d’un país.

Estem en un país on encara ens falta molt i molt camí per recórrer en quan al tema de protecció animal.

Només per posar algun exemple podria parlar sobre l’actual llei de protecció animal. Aquesta llei, que en teoria ha de defensar els interessos dels animals, doncs en la realitat permet una sèrie de fets que són totalment contradictoris com per exemple: el sacrifici d’animals abandonats, la tortura de braus a les “corrides”, que molts animals serveixin d’espectacle vivint en condicions lamentables i molts altres.

LA JUNTA INFORMA

CENTRE D’INFORMACIÓ APADOG

Gràcies a l’acord que s’ha arribat amb el Consell Comarcal de la Garrotxa, des d’aquest mes de novembre, tots els dimecres de 19 a 20h ens podreu trobar a la seu del Consell Comarcal Avda. 11 de setembre, 22 d’Olot, on mirarem de facilitar-vos tota aquella informació relacionada en la defensa dels animals i de la nostra Protectora ( adopcions, recerca de gossos perduts, lleis de protecció animal....).

Gus!!!

RESUM D’APOCIONS DE L’ANY 2001

Com ja sabeu des del gener del 2001 l’APADOG no fa la recollida d’animals abandonats, a la Garrotxa aquests representen entre uns 250 a 300 a l’any, malgrat tot des de l’APADOG continuem tenint cura d’animals abandonats i en aquest darrer any hem aconseguit que el nombre d’adopcions fos de 66.

Agraïm a aquella gent que fa l’opció de donar la oportunitat a un animal abandonat abans de comprar-ne un. Moltes gràcies a tots.

RECOLLIDA DE FIRMES

La campanya de recollida de firmes per a canviar les penes del codi penal pel que fa als maltractament als animals, coordinada per la Fundació Altarriba, ha estat tot un èxit. S’han aconseguit finalment més de les 500.000 firmes necessàries. Des de l’APADOG agraïm a tota la gent que hi ha col·laborat i especialment als que ho han fet a través nostre. A la Garrotxa hem recollit més de 6000 firmes.

MANIFESTACIÓ A TARRAGONA

El dia 2 de desembre del 2001, 40 persones de l’APADOG ens vàrem desplaçar amb autocar fins a la protectora de Tarragona per tal d’assistir a la manifestació en honor als 15 gossos mutilats cruelment.

NOMBRE DE SOCIS

En aquest darrer any hem fet 42 nous socis.

PÀGINA WEB

RECOMANEM

-El dies 6, 7, 13 i 14 d’abril necessitem molta gent per tal de poder pintar les parets del nostre refugi per així evitar l’aparició de paràcits externs. Us hi esperem a tots.

- El dia 10 de març com cada any ens trobareu davant de St. Esteve venen números per recaptar fons.

- El dia de la diada de St. Jordi, ens podreu trobar al firal venen roses i números per recaptar fons i a més hi haurà la Dolors Arqué que explicarà un conte per a tots els petits.

EL VETERINARI INFORMA

EL MICROXIP

Els animals de companyia són responsabilitat del propietari: tinença responsable.

Per evitar l’abandó la llei obliga a identificar als gossos i als gats amb un microxip. L’obligatorietat ve determinada expressament per la Directiva 92/65/CE del consell europeu i per la Llei 3/1994 i el Decret 328/98 de la Generalitat de Catalunya.

Pel propietari responsable el microxip resulta l’eina més eficaç per recuperar l’animal en cas de pèrdua.

El xip electrònic és de la mida d’un cap d’agulla, es col·loca sota la pell amb una simple injecció i dura tota la vida. És un sistema electrònic passiu que només s’activa quan un dispositiu de lectura extern envia una senyal radio a una determinada freqüència; el transponder o microxip que rep la senyal excita els seus circuits electrònics durant uns mil·lisegons, temps suficient per enviar el número d’identificació a la pantalla de cristall líquid del lector. El número d’identificació correspon a una fitxa amb les dades bàsiques de l’animal i del propietari inclosa a l’arxiu d’identificació d’animals de companyia.

També és recomanable, per una identificació més senzilla y ràpida (sense necessitat d’un lector), que els animals portin al collar el número de telèfon del propietari.

NOTICIES

La denúncia de veïns a Diari de Girona referent a les sortides de la policia, el regidor, Esteve Gratacòs, i caçadors pel centre de la ciutat armats amb escopetes i caçant coloms va suscitar en el darrer ple municipal les crítiques de l´oposició per la imatge de la pràctica.

Segons el Departament de Medi Ambient, la caça dins un nucli urbà està totalment prohibit encara que es realitzi amb escopetes d´aire comprimit. En el cas concret de la ciutat de Figueres, un informe elaborat per la delegació de Medi Ambient de Girona estableix que no es tracta de caça perquè representa una regulació de la població de coloms. La Generalitat hauria d’intervenir en el cas que es tractés d’espècies protegides o animals de companyia. Figueres únicament té autorització per la caça d´estornells fora de la ciutat però Medi Ambient sosté que per realtizar la pràctica al nucli urbà és competència de l´Ajuntament decidir-ne la perillositat.

L´alcalde, Joan Armangué, en el ple celebrat dijous, va admetre, però, que «en el tema dels coloms, jo no sé si està prohibit o no està prohibit al nucli urbà». Si no està prohibit, va dir Armangué, i és en situacions excepcionals perquè els altres sistemes
són inaccessibles podria tractar-se d´una mesura per reduir l´impacte d´aquesta plaga. «Si estigués prohibit» va dir Armangué,
«es reconeixeria que és un error i no es repetiria per aquest sistema».

Tot i això, tant CiU com ERC han criticat durament la pràctica per la imatge que això dóna a la ciutat. El regidor Pere Prats ho va qualificar des del primer moment de «tercemundista».

La Guàrdia Civil sorprèn a dos homes quan penjaven a un gos.

La Guardia Civil va sorprendre a la localitat de Valdetorres (Extremadura) a dos homes quan penjaven i maltractaven a un gos de raça llebrers., al que li causaren la mort.

Els autors dels fets van ser M.M.R., de 43 anys, i R.M.R., de 33, veïns de Guareña (Badajoz). Els fets denunciats són tipificats com a infracció penal en el artícle 632 del Codi Penal de 1995. El Defensor del Poble Europeu, Jacob Soderman, va admetre a tràmit al març de 1998 una reclamació sobre suposats casos de llebrers penjats a Extremadura, Andalusia i a les dues Castelles, segons la denúncia de l’associació Alternativa per a la Liberación Animal. La portaveu de l’A-sociación Nacional para la Defensa de los Animales (ANDA), Eva Vallejo, va explicar que "els propietaris de llebrers els utilitzen per a fer carreres i per a la cacera, però tan bon punt deixen de donar benefici, decideixen matar-los penjant-los, doncs per ells, “aquests gossos no mereixen ni tan sols una bala". Segons ANDA, per alguns caçadors "un galgo que corri bé és penjat per què tingui una mort ràpida, com a premi al seu servei, mentres que el que no és bo el lliguen a un arbre per que mori de fam i de set, i d’altres fins hi tot son empalats vius "

EL PROTAGONISTA

Qui és l’Angelina Cordonets? L’Angelina, és una dona que viu a Castellfollit de la Roca. És sòcia i voluntària de l’APADOG.

tant se val que faci fred, calor, plogui o nevi. Tampoc li preocupa que estigui refredada o tingui feina, ella cada tarda se’n va cap al refugi.

Té moltes qualitats com a persona, és constant, responsable, decidida, intuïtiva... i molts més que podríem anomenar.

Estem convençuts, que els animals del refugi poden suportar més el fet d’haver estat abandonats, gràcies a ella. Tots aquests animals, estan a l’aguait quan senten arribar el seu cotxe i els lladrucs són la seva salutació.

No se sap el per què, però hi ha persones que tenen una sensibilitat especial envers els animals i l’Angelina n’és una d’elles.

Els gats són una espècie que es reprodueixen molt ràpidament, una gata pot generar

( de 170 a 200 gats en dos anys) per tant les colònies de gats és multiplicant molt ràpidament, provocant les queixes dels veïns amb la conseqüent recollida i sacrifici en massa dels pobres animals. Per això cal insistir en que l’esterilització de les gates i gats és la solució. No provoca cap tipus de problema i alhora li augmenta la qualitat de vida de l’animal i menys maldecaps pel propietari.

A partir del novembre del 2001 a part del conegut sistema d’adopcions també oferim la possibilitat d’apadrinar a un gos o més del nostre refugi per una quantitat simbòlica de 29€ a l’any. A continuació us informem dels primers apadrinaments.

ADOPCIONS

Uns joves madrilenys estaven de vacances a la Garrotxa, a casa d’uns amics. Feia temps que volien tenir un gos i no acabaven de decidir-se ni per la raça ni per res.

Desprès d’estar parlant en un restaurant, mentre assaborien els menjars de la cuina de la Garrotxa, va sorgir el tema del gos, i aquests amics garrotxins els hi van dir que hi havia una protectora a la comarca.

L’endemà van anar a fer una visita per veure si hi havia algun gos que els hi agradés. En arribar al refugi es van fitxar amb un gos, d’atura català, de color marró i blanc amb ulls verds, molt simpàtic i després de demanar informació van decidir adoptar-lo.

A l’hora de posar-li nom no van tenir cap problema, perquè el van batejar amb el nom d’Olot. Segons les informacions que tenim, l’Olot es passeja per Madrid molt content i tranquil.