Pagina nueva 1

 

    EL PUNT DIARI

> La protectora d'Olot, contra les empaitades de l'Escala i Portbou

27/08/2002
JORDI CASAS Olot


La protectora d'animals d'Olot ha ampliat la seva campanya contra les empaitades d'ànecs que es duen a terme en diverses festes majors gironines a Portbou i a l'Escala. En el primer cas, denuncien fins i tot que es va realitzar l'acte de manera camuflada. En el segon, indiquen que la comissió de festes estudia fer un acte similar. La protectora olotina ha fet arribar el seu rebuig a aquests actes als respectius alcaldes. Ho ha fet per carta. Així mateix, ha fet públiques les adhesions que ha rebut a la campanya que ha iniciat contra la recuperació de l'empaitada d'ànecs de Roses. Es tracta de la Fundació Altarriba, Anubis Grup de l'Escala, l'Associació per a la Defensa dels Equins, Ecologistes en Acció, Animal Help, Amics dels Aniamls de Llança, la protectora de Figueres i la Federació Catalana de Societats Protectores d'Animals i Plantes.

 

 

> Ànecs a l'Escala

26/08/2002
ROBERT CARMONA L'Escala


L'empaitada d'ànecs de la festa de l'Escala recuperarà aquest any el seu format tradicional. Després de l'intent fallit d'alliberar ànecs salvatges -van ser capturats igualment pels banyistes-, no s'ha trobat cap altre element que substitueixi els tradicionals ànecs de granja. Se n'alliberaran una trentena. «Aquest any s'ha anat encadenant molta feina i no hem pogut trobar cap alternativa per fer evolucionar aquest acte», apunta Jordi Roura, membre de la comissió de festes, el qual remarca que la intenció continua sent trobar una sortida per a les properes edicions que permeti eliminar l'empaitada sense trencar totalment amb la tradició. En aquest sentit, probablement es tornarà a intentar l'alliberament d'ànecs salvatges, «però aquest cop, assegurant-nos que volin».

 

 L'empaitada torna a Roses amb el llançament de cent ànecs i 500 quilos de síndries

Una entitat proteccionista va amenaçar amb presentar una denúncia contra els organitzadors

L'empaitada d'ànecs de Roses ha tornat oficialment a la festa major sense poder defugir la polèmica. En les dues darreres edicions, tot i que l'Ajuntament havia decidit substituir els ànecs per síndries, es continuaven llençant animals de forma clandestina . Ara, s'ha creat l'associació Amics de les Tradicions i Festes de Roses per recuperar l'empaitada. Han començat deixant anar un centenar d'animals i 500 quilos de síndries. D'aprop, s'ho miraven mitja dotzena de membres de la Fundació Altarriba, que van fer fotografies per denunciar el «maltracte» que asseguren que es dóna als ànecs.

17/08/2002
ROBERT CARMONA Roses


Centenars de persones es van concentrar entre els espigons del final de la riera Ginjolers per participar en la recuperació de l'empaitada d'ànecs, o seguir-la d'aprop. Cap a la una del migdia va sonar la sirena i des d'una embarcació es van començar a llençar un centenar d'ànecs i uns 500 quilos de síndries. Hi havia una gran expectació per veure com funcionaria l'acte, del qual n'ha assumit l'organització l'associació Amics de les Tradicions i Festes de Roses, que va presentar prop de 1.500 signatures a l'Ajuntament per reclamar que es recuperés un dels actes més antics de la festa major.
«És el buc insígnia de la festa», afirma Joan Prats, portaveu de l'associació, el qual es mostrava molt satisfet de com havia anat l'acte. Tot el contrari pensaven una dotzena de membres de la Fundació Altarriba (Amigos de los Animales). «Tenim un ajuntament al qual no li agraden les bèsties i el que es fa aquí és de salvatges», li deia una de les portaveus al regidor de Festes, Francesc Sastre. Es van repartir per un dels espigons amb càmeres de fotos per intentar captar maltractes als animals i presentar una denúncia contra els organitzadors. «Ens han dit que fins i tot els trenquen una ala abans de llençar-los a l'aigua perquè no es puguin escapar», assegurava un dels opositors, amb una resposta contundent i negativa per part de l'organització.
«Són quatre i el cabo i la gent del poble es tota a l'aigua o mirant-s'ho», argumentava Joan Prats. El regidor de Festes, Francesc Sastre, també va defensar la recuperació de l'acte i que «no es fa mal als ànecs». A més va respondre a les crítiques sobre el possible incompliment de la llei de protecció dels animals que argumentaven els membres de la Fundació Altarriba recordant que cap denúncia anterior ha arribat a prosperar i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar fa deu anys que es pugui continuar fent l'empaitada.

 

 

> Una entitat de Roses critica la recuperació de l'empaitada d'ànecs

13/08/2002
M. BATALLER. Roses


El Grup de Voluntaris de la Fundació Altarriba Amics dels Animals de Roses ha criticat l'Ajuntament per permetre la recuperació de l'empaitada d'ànecs, que es farà divendres dins dels actes de la festa major. Asseguren que els animals pateixen i, durant l'acte, faran fotografies i filmacions en vídeo per demostrar-ho. En aquests darrers dies, també han enviat diverses cartes al consistori perquè anul·li la festa. «Si hi ha un grup de veïns que està a favor de l'empaitada, també hi ha un altre sector de la població que hi està en contra», diu una portaveu de l'associació. L'empaitada d'ànecs ha estat les últimes setmanes motiu de polèmica entre els seus defensors i els detractors.

 

 

 

 

> Els defensors de l'empaitada d'ànecs de Roses creen una entitat per organitzar aquest estiu la festa

05/08/2002
MARC BATALLER Roses


Els defensors de l'empaitada d'ànecs de Roses, que aquests darrers mesos han recollit 1.354 signatures perquè es recuperés l'acte, han decidit crear una entitat per organitzar ells mateixos la festa. Asseguren que es veuen en cor d'assumir el pes de l'empaitada aquest mateix estiu, tot i que només falten un parell de setmanes. La seva intenció, a banda de llançar animals, és que també hi hagi síndries. El regidor de Festes, Francesc Sastre, dóna suport a la seva iniciativa -l'Ajuntament es desvincularia dels ànecs-, però creu que tenen el temps massa just per organitzar-ho aquest any. Sastre, però, és conscient que els ànecs hi seran igualment. «Sempre és bo que en el consistori ens donin un cop de mà a la festa major», afegeix.

Dos anys de parèntesi
L'empaitada es va suspendre fa dos anys per motius de seguretat i també arran de les polèmiques amb els ecologistes. Ara, aquest grup de joves la recuperarà després d'haver fet una campanya. No consideren, però, que l'Ajuntament hagi cedit a la pressió: «No hi ha guanyadors ni vençuts. El més important és que el poble podrà tornar a gaudir de la festa», diu un dels portaveus, Joan Prats, el qual reitera que no hi ha d'haver cap polèmica en l'empaitada: «Tot i les crítiques que rebem, els animals no pateixen cap mal. Al revés. Alguns, fins i tot, es converteixen en la mascota de la família.»

 

 



> Portbou recupera d'«amagat» l'empaitada d'ànecs, que feia 30 anys que no se celebrava

L'acte no era al programa de la festa per evitar una prohibició

L'Ajuntament de Portbou va recuperar diumenge, de sorpresa, l'empaitada d'ànecs, que feia trenta anys que no se celebrava al municipi. L'acte formava part de la festa major, però no es va incloure en el programa per evitar una possible prohibició, segons ha explicat l'alcalde, Manel Flores. Aquesta situació es produeix en plena polèmica a Roses, on s'han recollit prop de 1.350 signatures perquè es torni a fer l'empaitada.

30/07/2002
MARC BATALLER Portbou


Abans-d'ahir es va acabar la festa major de Portbou. El programa incloïa, com a plats forts, una cursa popular, exhibicions esportives i un correfoc. A última hora de la tarda, i de sorpresa, es va celebrar una empaitada d'ànecs, a la platja Gran. Aquest secretisme té un motiu ben clar, segons l'alcalde, Manel Flores: «Hi havia veïns que ens van demanar que recuperéssim aquesta tradició i els vam fer cas. Però no vam fer-ho públic perquè no volíem enrenous ni prohibicions.» I afegeix: «Vam tirar una vintena d'animals i no van patir cap mal. Al revés. A alguns, fins i tot, els hem allargat la vida. Com per exemple, un que va agafar un noi i el va portar a l'hort de la seva àvia.»

Síndries a Roses
D'altra banda, el regidor de Festes de l'Ajuntament de Roses assegura que enguany no es podrà recuperar l'empaitada, tal com pretenien un grup de joves que van recollir 1.354 signatures. «És massa tard per demanar permisos», diu Sastre, qui, però, no descarta que algunes persones, alienes a l'Ajuntament, tirin ànecs pel seu compte. Mentrestant, alguns rosincs critiquen que la protectora d'animals d'Olot s'oposi a l'acte: «Podríem entrar a jutjar qui pateix més, els ànecs de Roses o els braus dels correbous d'Olot? Però no serà des de Roses que jutgem el correbou, ja que és una tradició dels olotins i han de ser ells els qui decideixin el camí de les seves tradicions.»

 

>

 

 

L´empaitada d´ànecs provoca enfrontaments de grups a Roses

Al mar. Els organitzadors van llençar a l´aigua un centenar d´ànecs.

 

 

 

Contracampanya de la protectora d'animals d'Olot a la de reinstauració de l'empaitada d'ànecs de Roses

Inicia una recollida de signatures i ha fet arribar la campanya a tot el món per Internet

JORDI CASAS . Olot

L'Associació Protectora d'Animals d'Olot i de la comarca de la Garrotxa ha iniciat una campanya de recollida de signatures per contrarestar la que s'ha fet a Roses perquè es reinstauri la popular empaitada d'ànecs. Aquest acte es va suprimir dels actes oficials de la festa major el 2000 per motius de seguretat. L'entitat també fa campanya a través de la seva pàgina web i de la d'animalitos.org, que aplega una xarxa mundial d'associacions proteccionistes dels animals.



+ La fotografia mostra l'empaitada d'ànecs i síndries del juliol del 2001.  Foto: R.C.

El president de la protectora garrotxina, David Serramitjana, tem que l'alcalde de Roses, Carles Pàramo, cedeixi a la pressió popular materialitzada en més de 1.300 firmes, gairebé un 10% dels rosincs, i reinstauri l'empaitada d'ànecs suprimida el 2000 per motius de seguretat. De fet, Serramitjana lamenta que Pàramo deixi les portes obertes a aquesta manifestació festiva afirmant que no s'hi oposarà si la majoria de veïns la volen tornar a celebrar i no l'ha d'organitzar l'Ajuntament. El president de la protectora afirma que els partidaris de l'empaitada són un grup minoritari de veïns i hi afegeix que la proximitat de les eleccions pot jugar a favor d'ells. «Estem d'acord amb les tradicions, no hi volem anar en contra, però sí contra les que impliquen el sofriment dels animals», ha dit. I hi ha afegit: «Les coses evolucionen, i no passa res per suprimir la tradició d'empaitar ànecs.»
La protectora farà arribar una carta a l'alcalde de Roses en què li demanarà que no permeti la reinstauració de l'empaitada i li exposarà els motius de la seva proposta. A més, ha iniciat una campanya de recollida de signatures i vol que se'n promogui una altra a Roses i als pobles veïns. A part, la fa extensiva a la seva pàgina web i a la xarxa mundial d'entitats protectores d'animals www.animalitos.org. Entre d'altres coses, també demanen als qui els volen donar suport que informin de la campanya en els fòrums de debat i xats; que avisin per telèfon familiars i amics, perquè s'hi adhereixin; i que reparteixin fulls de recollida de signatures on puguin.

 


Una polèmica contínua

17/07/2002
M.B.
L'empaitada d'ànecs té una llarga tradició a Roses, de més de vuitanta anys. La polèmica ha acompanyat l'acte des de final de la dècada dels anys 80, quan es va aprovar la llei de protecció dels animals. L'activitat es va continuar fent i la Generalitat va sancionar l'Ajuntament per infracció de la legislació. El 1991, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar que l'empaitada no vulnerava la llei i es van deixar sense efecte les sancions al consistori.

 

Recullen 1.354 signatures per recuperar l'empaitada d'ànecs a Roses i Pàramo no descarta que es torni a fer enguany

La iniciativa és d'un grup de veïns i l'alcalde els ofereix l'opció que l'organitzin ells

Un grup de veïns de Roses han recollit 1.354 signatures per reclamar que es recuperi l'empaitada d'ànecs de la festa major, acte que es va suprimir l'any 2000 per motius de seguretat. I ahir van entregar-les a l'Ajuntament. El nombre de signatures significa gairebé un 10% de la població rosinca. L'alcalde, Carles Pàramo (CiU), assegura que si l'activitat l'organitzen els mateixos veïns, no descarta que aquest mateix mes d'agost es torni a dur a terme.

17/07/2002
MARC BATALLER Roses


La campanya de recollida de signatures va començar el mes de març passat i es van repartir fulls per la majoria de bars i locals públics del municipi. «Esperem que amb aquesta pressió fem reaccionar l'Ajuntament», diu un dels portaveus, Joan Prats. L'empaitada d'ànecs era un dels actes més concorreguts de la festa major. Fa dos anys es va decidir treure els animals i llançar síndries a l'aigua. Els motius, segons el consistori, van ser que cada any hi havia més gent per capturar els ànecs amb els problemes de seguretat que això comportava. Una altra de les raons de pes que també van influir en aquesta decisió era la polèmica que provocava aquesta activitat pel suposat patiment dels animals. «Els ànecs no patien cap mal», sentencia Prats, el qual recorda que, tot i la prohibició de l'Ajuntament, en els dos darrers anys els joves del poble han tirat ànecs enmig de les síndries.

Desafiament municipal
L'any passat, l'alcalde, Carles Pàramo, va desafiar, a través d'aquest diari, els partidaris de l'empaitada d'ànecs a demostrar que tenien suport popular i a intentar que el ple municipal canviés d'opinió. Aquest desafiament va ser pres al peu de la lletra, tal com ho demostren les signatures. Pàramo celebra la iniciativa: «Si els veïns volen fer-la, s'haurà d'estudiar. L'Ajuntament no l'organitzarà, però si ho fan ells no hi tindrem cap inconvenient.» Afegeix que la decisió s'ha de consultar amb la resta de regidors de l'Ajuntament.


Recuperar els ànecs

21/08/2001
M. BATALLER Roses


Els grups municipals del PSC i el PP de Roses, a l'oposició, han criticat l'alcalde, Carles Pàramo (CiU), per plantejar la idea de recuperar l'empaitada d'ànecs, després que en els dos darrers anys, tot i la prohibició de l'Ajuntament, se n'hagin tornat a llançar. El portaveu del PSC, Manel Pedreira, considera que no hi ha necessitat de tornar enrere i reclama a l'alcalde que es preocupi d'altres temes més importants. El representant del PP, Fernando López, creu que la decisió de l'alcalde és deguda a motius polítics. «El ple va aprovar prohibir els ànecs i ara sembla que vol tornar-hi només perquè s'acosten les eleccions», indica. Per la seva part, ERC, soci de l'equip de govern de CiU, reitera la seva negativa a l'empaitada d'ànecs i a totes les activitats en què es facin patir els animals. La polèmica ha esclatat després que Carles Pàramo expliqués ahir a aquest diari, que no descartava recuperar aquest acte si els partidaris demostraven tenir el suport popular.


Pàramo no descarta recuperar l'empaitada d'anècs si els partidaris demostren tenir el suport popular

L'alcalde de Roses manté que l'acte no seria contrari a l'ordenança municipal d'animals

La polèmica empaitada d'anècs de Roses no està definitivament enterrada. El consistori va decidir canviar-la per una empaitada de síndries l'any passat, però en les dues darreres edicions de la festa s'han continuat llançant ànecs per sorpresa. L'alcalde, Carles Pàramo, repta els partidaris de l'empaitada d'ànecs a demostrar que tenen el suport popular i a intentar que el ple canviï d'opinió. Manté, a més, que com a acte tradicional no contradiria l'ordenança municipal d'animals.

20/08/2001
ROBERT CARMONA Roses


«Si hi ha un grup que no està d'acord amb el canvi de l'empaitada, que es mullin, que recullin firmes i que demanin al ple que reconsideri la seva decisió, que així és com funciona la democràcia», assegura Pàramo, que entén que si s'acabés recuperant la festa no es vulneraria l'ordenança municipal ni la llei de protecció dels animals. «La llei ens ampara i la festa és legal», indica l'alcalde rosinc. En aquest sentit, afirma que tot i que l'ordenança estableix clarament que queda prohibit «fer donació d'animals com a premi, recompensa o regal de compensació», el cas de l'empaitada és una excepció que com a tradició es podria mantenir, segons diverses sentències favorables.
«El que va fer l'Ajuntament va ser decidir eliminar l'empaitada d'ànecs perquè la gent s'acostava massa a la barca i era perillós, a part de la polèmica que s'havia generat», apunta Pàramo, que afegeix: «Si algun grup té interès a organitzar-la de nou i demostra que té el suport popular, que ho demani». L'alcalde rosinc explica: «Nosaltres mai no vam ser crítics amb la festa en sí i sempre hem defensat que l'empaitada no representa cap tipus de maltractament per als animals.»
Pàramo, igual que el regidor de Festes, creu que si finalment l'acció d'haver deixat anar ànecs els dos darrers anys és una rebequeria d'un grup reduït de persones, aquests se n'acabaran cansant, i que s'acabarà imposant el canvi per síndries. En aquest sentit, no es partidari de sancionar els responsables i treu importància al fet que l'Ajuntament organitzi una empaitada de síndries i que els voluntaris que s'encarreguen de llançar-les al mar acabin alliberant també una trentena d'ànecs perquè els capturin els nedadors.
L'empaitada d'ànecs havia estat un dels actes històrics de la programació de la festa major de Roses. Hi ha constància que almenys des de 1919 aquesta activitat es feia regularment. Això havia provocat una llarga polèmica amb les societats protectores d'animals, que havien reclamat insistentment la supressió de l'empaitada perquè entenien que representava un maltractament per als ànecs.

Tornen a llançar ànecs a l'empaitada de Roses en protesta que siguin substituïts per síndries

Els voluntaris que munten aquesta prova de la festa major desafien per segon any la prohibició de l'Ajuntament

Els ànecs van tornar a ser protagonistes ahir en la tradicional empaitada de la festa major de Roses tot i la prohibició municipal, que en compliment del decret de protecció d'animals ja va substituir l'any passat la captura d'anècs per la de síndries. Com ja va passar fa un any, els voluntaris que s'encarreguen de llançar les fruites al mar des d'una barca van saltar-se el reglament i al final de l'empaitada van deixar anar uns 25 ànecs. El regidor de Festes, Francesc Sastre, va treure importància a l'incident i és partidari de no actuar contra aquesta mena d'acte de protesta i «deixar que s'acabi morint per si sol». «El tema dels ànecs ja va passar per ple i es va decidir eliminar-lo i així ha de ser», va manifestar ahir Francesc Sastre.

17/08/2001
ROBERT CARMONA Roses


El joc de les cucanyes, en què s'inclou l'empaitada, va tornar a ser ahir un dels actes més multitudinaris de la festa major de Roses. Després de molts anys de protestes de les societats protectores d'animals, des de l'any passat l'Ajuntament té prohibit, al·legant també motius de seguretat, que es llancin ànecs al mar. En el seu lloc, els nedadors han de capturar síndries. Aquest trencament amb una tradició que es remunta com a mínim al 1919, però, no ha acabat d'agradar tothom, especialment als voluntaris que any rere any s'encarreguen de muntar aquesta activitat festiva. Bona prova d'això és que l'any passat ja van deixar anar una quinzena d'anècs per sorpresa i que aquest any han repetit la protesta amb uns 25 animals més. «No es fa cap mal als ànecs i no entenem per què els havien de treure», assegurava ahir un dels voluntaris.
La festa es desenvolupava amb tota normalitat, enmig dels espigons de la rambla Ginjolers. Es va fer la travessia local de natació i el tradicional joc en què els més atrevits han de recórrer un pal untat de greix per arrencar la bandera que hi ha a l'extrem. Per acabar, l'empaitada de síndries. Aquest any se'n van llançar unes 350 a l'aigua, cosa que equival a una tona de fruita. Tal com ja va passar l'estiu passat, però, quan totes les síndries ja havien estat recollides pels nedadors algun en va arribar a capturar una dotzena tot solet , des de la mateixa barca es van començar a llançar ànecs. De fet, ja s'intuïa que això podia tornar a passar, ja que una part de les caixes que duien els voluntaris estava tapada amb un drap vermell que no deixava veure què hi havia a l'interior.

Acció de protesta
«Ha estat una acció de protesta claríssima que es pot arribar a entendre pel fet que s'ha trencat una tradició», indicava ahir el regidor de Festes, el qual deixava clar que «si bé l'any passat era més comprensible perquè era una reacció del primer moment, després d'un any ja no té gaire sentit que passi això». De totes maneres, Sastre considera que prendre qualsevol mesura de represàlia contra aquells que van llançar ànecs contra la prohibició municipal no ajudaria a resoldre aquesta polèmica i «empitjoraria les coses». «És una cosa que s'acabarà morint sola i que no té cap més sortida que anar desapareixent», va sentenciar Francesc Sastre.

 

 

    DIARI DE GIRONA

C.V.Roses

n L´empaitada d´ànecs inclosa dins les cucanyes de la Festa Major de Roses va ser ahir de nou motiu de polèmica amb les postures enfrontades dels defensors de la tradició i els dels animals. L´Ajuntament diu mantenir-se al marge de l´organització però dóna suport a la iniciativa i rep les acusacions dels que s´oposen a l´activitat.

Associació Tradicions i Festes de Roses és el nom del colálectiu de persones que des d´aquest any s´encarregaran d´organitzar les cucanyes. El grup es va formar per reinvindicar l´empaitada d´ànecs que en els darrers dos anys es va decidir suprimir de la programació Ðtot i celebrar-se igualÐ. «Roses 2002. L´empaitada ha tornat!» era el lema de la samarreta que portaven els organitzadors.

El regidor de Festes, Francesc, Sastre, mantenia que l´empaitada no estava inclosa al programa. «El programa de la Festa de l´Ajuntament hi ha escrit síndries», deia Sastre, «el que passa és que un grup de gent vol mantenir-ho, ha decidit organitzar-ho i els hem donat suport».

A uns minuts del llençament, un grup de persones de la Fundació Altariba de Barcelona van adreçar-se al regidor per recordar-li que «està prohibit jugar amb bèsties i donar-les com a premi». Els opisitors a la festa van protestar davant el representant municipal que insistia a estar al marge de l´empaitada. També va posar de manifest que en denúncies realitzades anteriorment no s´havia pogut demostrar que es maltractessin els animals. 

 

Una embarcació burla l’Ajuntament i llença trenta ànecs a l’empaitada
 
null
laura vilanova roses L’Ajuntament de Roses no aconsegueix substituir la tradicional empaitada d’ànecs per síndries. Un any més i des de la mateixa barca des d’on s’abocava la fruita a l’aigua, uns desconeguts van burlar la decisió municipal llençant una trentena d’ànecs. L’Ajuntament no té intenció de buscar els culpables i ho qualifica de nou d’un fet aïllat. La decisió de l’any passat de l’Ajuntament de substituir la tradicional empaitada d'ànecs per síndries va suscitar certa polèmica entre algun col·lectiu de veïns del municipi. Uns desconeguts van decidir llençar els ànecs a l’aigua una vegada acabada l’activitat. Just un dia abans de les cucanyes, el regidor de Festes, Francesc Sastre, continuava insistint que s’ha demostrat que no és necessari l’empaitada d’ànecs perquè la gent es diverteixi. Tot i la voluntat de suprimir la polèmica empaitada, l’equip de govern no ha pogut normalitzar l'activitat. Entre els espigons de la riera Ginjolers van tenir lloc ahir a partir de les dotze del matí les diferents activitats de les cucanyes. Els organitzadors van llençar mil quilos de síndries, dos-cents més que l’any passat. Segons va explicar Francesc Sastre, l’èxit de la iniciativa els va fer plantejar la necessitat d’incrementar el número de síndries. Quan els nens ja començaven a sortir de l’aigua i tot semblava indicar que el 2001 seria el primer any sense l’empaitada d’ànecs, de de la mateixa barca que llençava les síndries van tornar a aparèixer els animals. Treure importància El regidor de Festes de Roses, Francesc Sastre, ha volgut treure importància al fet tot afirmant que es tractava «d’una rebotida d’uns quants que tard o d’hora passarà», referint-se al fet que l’any passat també van decidir saltar-se la decisió de l’Ajuntament. Sastre ha descartat buscar els responsables que han llançat els ànecs al mar ja que considera que «és un fet puntual que no hem de treure de context». Afirma que a la mainada que hi participa tant li és el que li tirin, el que volen és llançar-se al mar i passar-s’ho bé. Per això, Sastre considera que l’empaitada de síndries és una activitat consolidada en el programa de festes de Roses. Respecte a la polèmica engegada arran de la substitució l’any passat dels ànecs per les síndries, el regidor de Festes opina que la gent que costa més de convèncer són la gent gran que quan eren petits van participar en l’empaitada d’ànecs, però que la festa és per als petits i aquests disfruten igual amb els ànecs o les síndries . La festa ha començat amb les cucanyes, on els petits intentaven arribar fins al final del pal untat amb greix. Els espigons de la riera Ginjolers s’han anat omplint de mica en mica de gent per participar en la segona edició de l’empaitada de síndries. Tal com va passar l’any passat, els ànecs no han volgut deixar passar l’ocasió i han fet acte de presència per posar punt final a la festa. L’empaitada d’ànecs era un dels actes més populars i tradicionals de les festes de Roses. Amb més de cent anys d’història es va començar a fer per donar l'oportunitat a tota la gent del poble de poder menjar ànec, un producte de luxe a principis de segle per les festes. Des d’aquell temps fins a l’actualitat han canviat moltes coses, i l’empaitada ha passat a formar part de la tradició rosinca . Grups ecologistes van denunciar l’activitat perquè consideraven que atemptava contra la integritat dels animals. Polèmiques Després de moltes polèmiques, els responsables municipals van creure convenient substituir-ho per una empaitada de síndries. El govern rosinc va assegurar, però, que la decisió havia estat motivada per qüestions de seguretat dels nedadors que han d’obtenir el seu premi entre els dos espigons de la riera Ginjolers. Aquesta decisió va causar controvèrsia entre la gent del municipi. Un sector considera que es tracta d’una festa molt arrelada, però pel regidor de Festes ha afirmat que «des de l’Ajuntament es va tenir la valentia de canviar l’empaitada d’ànecs per síndries perquè vam considerar que la seguretat de la mainada era el més important. En realitat els que més van criticar la decisió ja no tenen edat per participar-hi».

LA VANGUARDIA

Roses vuelve a perseguir patos
Así se recupera uno de los actos de las decenas de fiestas mayores que empiezan hoy

LA VANGUARDIA - 05.48 horas - 15/08/2002



JORDI RIBOT/ARCHIVO
La iniciativa de un grupo de vecinos ha permitido en Roses recuperar para la presente edición de la fiesta mayor la popular persecución de patos

 

 

FRANCESC SOLÀ
GIRONA

Durante casi ochenta años, la persecución de patos dentro del agua fue uno de los actos estelares de la fiesta mayor de Roses, pero hace un par de años el Ayuntamiento se vio obligado a romper con la tradición por motivos de seguridad. "Sin los patos es una fiesta huérfana", decían muchos vecinos de Roses, hasta que algunos de ellos se han agrupado, han recogido más de mil firmas y han creado una asociación para organizar de nuevo la persecución. Eso sí, con el visto bueno del Ayuntamiento que, como en los dos años anteriores, seguirá tirando sandías en lugar de los escurridizos patos.

Este popular acto se celebrará mañana al mediodía y forma parte de un apretujada programación de fiesta mayor que, como en tantos otros municipios catalanes, culmina estos días aprovechando la festividad de la Asunción de la Virgen. Esta mañana, los más atrevidos podrán saltar al ruedo para participar en la fiesta de los "correbous" y también se celebra el pasacalles de los "gegants" de Roses, el trofeo de petanca y la ya tradicional travesía del puerto nadando. A las diez de la noche, en la iglesia de la Ciutadella, la Orquestra de Cambra de l'Empordà interpretará "Vivaldi a l'Empordà".