Per acabar amb les reivindicacions nacionalistes dels estats que volien fer-se seu el territori de l’Antàrtida i per erradicar l’explotació i expoliació del darrer continent verge del planeta, el 1959 dotze països van firmar el Tractat Antàrtic, un document que prohibeix fer-hi proves nuclears, abocar cap mena de residus o fer reivindicacions territorials així com obliga a que qualsevol actuació en el continent sigui pacífica i tingui una finalitat científica o d’estudi.

Els països firmants el 1959 foren Argentina, Austràlia, Bèlgica, Xile, França, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Sudàfrica, Gran Bretanya, Estats units i l’antiga URSS. Espanya s’afegiria al Tractat el 1988. El Tractat Antàrtic va ser firmat a Washington, consta de 27 articles i un apèndix amb cinc annexos.

Els estats part del tractat es van mostrar convençuts de la necessitat de protegir el medi ambient de l’Antàrtida i els seus ecosistemes associats, perquè reconeixen les oportunitats úniques que ofereix per a l’observació científica i la investigació de processos d’importància global.

El Tractat esdevé així un marc de protecció que garanteix que qualsevol activitat que tingui lloc a l’Antàrtida sigui compatible amb els principis i propòsits del Tractat Antàrtic.

Per veure el text del tractat, podeu clicar aquí: www.tierradelfuego.org.ar/antartida
 
 

 
 

El Protocol de Madrid

A part del Tractat Antàrtic, es va signar el Protocol de Madrid que prohibeix l’exportació de cap espècie animal o vegetal a menys que sigui amb finalitat científica i autorització prèvia. Tampoc es poden introduir espècies forànies que podrien perjudicar a les ja existents. En aquest cas, també involucra als microorganismes (virus, bacteris, paràssits, llevats i fongs) que podenn ser propagadors de malalties.

El protocol de Madrid també estableix una treva de 50 anys sense explotació minera. El sòl de l’Antàrtida podria ser molt ric en matèries minerals perquè abans de la deriva continental es trobava formant el supercontinent Gondwana jutnament amb l’actual Àfrica i Sudamèrica, regions molt riques en matèries primeres. Per això, es creu que l’Antàrtida podria ser rica en minerals. De moment, però, el protocol de Madrid la protegeix de l’explotació per un temps. 

El món no està d’acord amb el que ha de ser considerat el territori de l’Antàrtida. Mentre alguns països del tercer món demanen que es declari patrimoni de la humanitat, d’altres creuen que l’explotació mineral que s’hi fes podria servir per paliar la pobresa que pateixen i el deute del tercer món. Altres veus, com la de Greenpeace, continuen exigint que es deixi el continent corre el seu destí lliurement convertint-lo en Parc Mundial.

A partir de la ratificació del Protocol al Tractat Antàrtic sobre la Protecció del Medi Ambient, o el Protocol de Madrid (Llei de la Nació Nº 24.216), el Sistema del Tractat es ve veure reforçat amb uan sèries de mesures que involucren el compromís de les parts en la protecció global del medi ambient i dels seus ecosistemes depenents i associats. L’Antàrtida és considerada reserva integral, consagrada a la pau i a la ciència.

La protecció ambiental de l’Antàrtida té un objectiu fonamental que és conservar el seu caràcter d’única font d’informació pràcticament lliure de contaminació o d’altres efectes humans, per a les ciències geofísiques, geològiques i biològiques, útils per a la humanitat.
 
 

Torna al principi

---