El forat d'ozó antàrtic
El forat d'ozó antàrtic
L’ozó es distribueix en una capa que va des dels 12 fins els 25 Km aproximadament. En les darreres dècades s’ha observat que la capa s’ha aprimat en l’ordre del 3% cada deu anys a causa de la presència en l’atmosfera dels CFC i halons, famílies de gasos que no es troben de forma espontània en la natura.Però és en el coninent antàrtic on aquesta reducció ha estat més acusada i ha mostrat unes peculiaritats que han fet apréixer el fenomen conegut com a FORAT D’OZÓ. En rigor no hi ha cap ‘forat’. Entre els mesos d’agost i novembre es ve observant, des de la dècada dels 70, una regió amb valors d’ozó notablement baixos, envoltats d’una zona estreta amb una elevada concentració de gasos.
Aquest fenomen ocupa una de les àrees de major interès en l’estudi del canvi climàtic global que pateix la terra. Fins el 1988 s’observaba una oscil-lació del ‘forat’ cada 2 anys, coincidint amb els imparells, en què la intensitat del fenomen era significativament superior. Des de 1989 aquesta oscil-lació s’anul-la i des d’aleshores cada any el forat és més gran.
| L’ozó és creat i destruit dins l’atmosfera. Els agents
que ajuden a la seva formació són la radiació solar
ultraviolada, els raigs còsmics i les tempestes elèctriques.
Encara que la concentració d’ozó a l’atmosfera és inferior a una part per milió respecte d’altres gasos, l’absència d’aquest gas seria mortal per a tots els éssers vius. De fet la vida va començar a ser possible gràcies a la formació de la capa d’ozó que ens protegeix de les nocives radiacions ultravioletes del sol. La incidència dels raigs ultraviolats s’han relacionat amb alguns càncers de pell, cataractes i immunodeficiències en l’home. Així mateix, també pot produir alteracions en la reproducció de plantes i animals, sobretot del fitoplàncton que és a la base de la cadena alimentària dels ecosistemes aquàtics. |
Torna al principi