index
Index  |  Introducció  |  Àrees protegides   | Expedicions  | Tractats  |  Curiositats  | Enllaços  | Biodiversitat | Ozó


 

Antàrtida, el darrer paradís

El clima de l'Antàrtida és tan inhòspit per a la vida que s'hi desenvolupa que mai cap home no s'hi ha pogut instal-lar de forma perllongada. Però això no ha evitat que en el seu afany de conquerir més món i de dominar la terra, l’ésser humà hagi intentat treure'n el màxim profit d’una terra i un mar plens de riquesa, arribant a disputar-se el territori com si fos de la seva única propietat.

L’Antàrtida és un continent que es troba pràcticament sumergit sota la capa de gel més extensa del món. Només el 2% de la seva superfície es troba lliure de gel. Les baixes temperatures i la distribució irregular del dia i la nit al  llarg de l’any determinen unes condicions biològiques que no permeten el desenvolupament de formes de vida complexes.
Flora i fauna es concentren a les zones costaneres i al mar, on les condicions ambientals són més suaus perquè el gel ja no és l’element dominant. L’ecosistema terrestre és limitat i gairebé totes les formes de vida depenen del mar que aporta els recursos necessaris per a la supervivència de la majoria de les espècies.

Set països es disputen la sobirania de l'Antàrtida: Argentina, Regne Unit, Noruega, Austràlia, França, Nova Zelanda i Estats Units. Només una petita regió de la banda del Pacífic no pertany a cap d'ells. Al llarg de la història els seus conqueridors l'han volgut adherir als seus territoris. Per acabar amb les discussions i, sobretot, per evitar que el destí del continent fos la devastació i l'explotació descontrolades, el 1959 es va firmar el Tractat Antàrtic que regula les activitats que s'hi poden dur a terme.
 

 Torna al principi
 


Pàgina creada per Glòria Díaz per a l'assignatura de Taller d'Internet de la UPF
Per a suggeriments podeu escriure a: gloriadc@mixmail.com