En castellà: Rodrigo de Borja. Flórez no indica el nom d'aquest abat dins la seva llista d'abats de Ripoll [1]. L'abaciologi glossat de Ripoll parla d'un abat cardenal Valentín de Borja [2]. Villanueva, Pellicer i alguna relació d'abats ripollesos nomenen a aquest primer abat comendatari sols com Rodrigo de Borja [3]. Pladevall amplia la informació amb el segon cognom, donant així una valuosa informació per no confondre aquest Roderic de Borja i Escrivà amb el segon Papa Borgia, Alexandre VI (Roderic Lanzol-Borja i Borja) [4].

Aquest primer abat comendatari i, com indica l'abaciologi glossat de Ripoll, el trenta-cinquè abat de Ripoll, era, segons Miquel Batllori a la Gran enciclopèdia catalana, "fill de Roderic-Gil de Borja i Sibil·la Escrivà (erròniament dita d'Oms)" [5]. Estem doncs a la llarga relació directa dels Borgia amb el monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Aquest abat, a més a més, inaugura la llista d'abats comendataris de Ripoll, que durarà bastants anys, i que suposa d'una etapa crítica per la vida monàstica ripollesa.

El que sembla clar és el seu origen valencià. Així ho diu l'abaciologi glossat de Ripoll [6].  

Inici i fi del seu abadiat.
Fou nomenat abat de Ripoll, segons l'abaciologi glossat de Ripoll, text que segurament va seguir Pellicer, el 21 d'abril de 1461 pel Papa Pius II (1458-1464) [7], que fou el successor de Calixt III, el primer papa Borgia.  

Estem en ple regnat (1458-1479) de Joan II  de Catalunya-Aragó (1398-1479).

Villanueva i alguna relació d'abats ripollesos indiquen que fou abat fins l'any 1463 [8]. Segons Pellicer el 11 de novembre de 1463 fou substituït per Andreu de Vilar [9]. L'abaciologi glossat de Ripoll indica que ipsam obtinuit usque ad annum 1463 ("i la va mantenir [l'abadia] fins a l'any 1463") [10].

Borja i Escrivà, bisbe d'Urgell i Barcelona. L'abaciologi glossat i Pladevall a la Gran enciclopèdia catalana diuen que aquest Roderic de Borja, abat comendatari de Ripoll, fou després bisbe d'Urgell i de Barcelona [11]. Seria nomenat pels papes Pau II i Sixte IV, quan el seu parent Roderic de Borja, el futur Alexandre VI, que exercia la cancelleria i altres importants càrrecs de confiança d'aquests. 

Roderic de Borja i Escrivà seria bisbe d'Urgell (1467-1472 [12]), segons Eubel fou promogut bisbe el 27 de novembre de 1467 [13].

Posteriorment el bisbe Borja fou traslladat a Barcelona, el 11 de desembre de 1472 [14], d'on fou bisbe entre 1472-1478 [15]. Segons el Diccionario de historia eclesiàstica de España "en 1472 fué designado obispo de Barcelona por el papa Sixto IV, a instancias del Rey de Aragón Juan II, el cual obraba por inspiración del cardenal Rodrigo" [16]. Estem durant el papat de Sixte IV (1471-1484) i el regnat de Joan II d'Aragó (1458-1479).

Borja a Roma.
Però la seva direcció del bisbat barceloní fou poc efectiva, ja que "el cargo de refrendario apostólico que poseía en Roma le hizo abandonar la diócesis en manos de dos vicarios capitulares, Berenguer de Sors i Bartolomé Traveret" [17]. 

El càrrec de refrendario "originalmente podría ser muy bien un cargo que existía en la corte imperial, de la cual eran los consejeros. Los papas lo establecieron también en su curia y aunque quizá al principio fué ocupado por personas laicas, pronto fué confiado solamente a clérigos, cuya principal obligación consistía en informar al papa de las súplicas y peticiones de los fieles. Con el tiempo se adaptó también a la administración del Estado de la Iglesia, y principalmente a la administración de la justicia, de donde vino el nombre: referendarii utriusque signaturae iustitiae. Pronto formaron un colegio, lleno de privilegios desde el siglo V, tanto que tenían señalado un lugar preeminente en las asambleas y funcions" [18].  

Prior de Sant Miquel de Fai.
Roderic de Borja i Escrivà va ser també nomenat posteriorment prior de Sant Miquel de Fai (1476) ???: "En 1476, Borja fué designado también prior de San Miguel de Fay, aunque conservó poco tiempo este cargo" [19].

Data de la seva mort.
Borja va morir l'any 1478, sense que haguem obtingut cap precisió [20]. Sols sabem que el següent bisbe de Barcelona, Gonzalo Fernández de Heredia, fou promogut el 27 de novembre de 1478 per obitus apud sedem apostolicam ([21].

Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI?
Josep Maria Pellicer, seguint l'abaciologi glossat de Ripoll, diu que aquest abat de Ripoll, Roderic de Borja, fou el futur papa Alexandre VI (1492-1503) [22], però en cap biografia del Papa Borgia s'esmenta que anteriorment fos abat de Ripoll. Estem davant un desig de donar nomenada al càrrec d'abat ripollès. Queda molt clar que el Borja abat de Ripoll era cosí germà del Roderic de Borja que seria papa Alexandre VI, fruït del matrimoni del seu germà Jofré, amb Isabel, la germana del Alfons de Borja (Calixt III).  

La confusió es fruit de que hi ha dos Rodericus de Borja. Eubel en la seva obra Hierarchia catholica contribueix a una certa confusió entre el futur papa Alexandre IV i Roderic de Borja i Escrivà al nomenar al futur Papa i al oncle amb el mateix nom Rodericus de Borja [23]. Eubel parla del papa Alexandre VI com un Rodericus de Lanzol-Borja [24], però alhora al donar les sèries de càrrecs episcopals no fa cap distinció i parla d'un únic Rodericus de Borja, cardenal i futur papa, com bisbe, per exemple, de Cartagena, Erlau i Girona.

 

Miquel Batllori a la Gran enciclopèdia catalana aclareix la relació i ens informa que aquest abat ripollès, després futur bisbe d'Urgell i de Barcelona, era oncle del futur papa [25] i, segons el Diccionario de historia eclesiástica de España, "primo hermano, nepos, del cardenal Rodrigo de Borja, el futuro Alejandro VI, con quien se le ha confundido frecuentemente" [26].  

L'abat comendatari de Ripoll i futur bisbe d'Urgell i Barcelona es tracta, doncs, d'un cosí germà, nepos, del futur Papa [27]. Eubel al parlar del nostre bisbe d'Urgell diu nepos dni. Vicecancell. [28], abreviatura que jo interpretaria com que era cosí germà o oncle del vicecanceller d'aleshores, que era efectivament Roderic de Borja i Borja, el futur papa Alexandre VI.

 

Cal parar atenció que en l'arbre geneològic del llibre Els Borja. Família i Mite, de Joan M. Mira [29], aquest membre de la família Borgia no és assenyalat com a càrrec eclesiàstic.