JAUME SERRA I CAU
Abat comendatari de Santa Maria de Ripoll entre els anys 1506 i el 15 de març de 1517).

Conegut en els abaciologis de Ripoll com Jaume, cardenal de Sant Climent. Villanueva nomena a l'abat que va seguir a Lloris com Jaime cardenal de San Clemente ^[1]. Pellicer nomena a aquest abat comendatari de Ripoll Jaime (Cardenal de S. Clemente) ^[2]. Pladevall parla de Jaume, cardenal de Sant Climent ^[3]. La relació d'abats ripollesos del Diccionario de historia eclesiástica de España indica amb un interrogant el nom d'aquest abat comendatari de Ripoll, que nomenen Jaime cardenal de San Clemente ^[4]. Com podem veure en tots els abaciologis de Ripoll no consta el nom complert d'aquest abat comendatari de Ripoll.

Sobre l'abat comendatari Jaume cardenal de Sant Climent.
Fins ara tots els abaciologis de Ripoll han parlat d'un Jaime i Jaume, cardenal de San Clemente o Sant Climent^[1]. A cap dels abaciologis de Ripoll no consta el nom complert d'aquest abat comendatari de Ripoll.

Sols dos autors han donat pistes certes sobre qui era aquest cardenal de Sant Climent, abat de Ripoll. Monsalvatje havia donat la pista sobre la personalitat complerta d'aquest Jaume, cardenal de Sant Climent al citar, en el seu episcopologi d'Elna, que el bisbe d'Elna Jaime Serra, entre els seus càrrecs, va tenir en "encomienda las abadías de Santa María de Ripoll y San Miguel de Cuxà"^[2]. Posteriorment, en el moment de parlar de l'abaciologi de Cuixà, no s'expressa amb tanta contundència, ja que sols diu que va actuar d'administrador del monestir de Ripoll ^[3]. Però la indicació es clara i sense possibilitat d'errada. Es ben curiós que tots els abaciologis de Ripoll no hagin esmenat aquesta citació incompleta quan Monsalvatje, ja l'any 1912, l'havia encertat.

Posteriorment, García M. Colombás, en la seva biografia de García de Cisneros de l'any 1955 diu que el cardenal de Sant Climent, Jaime Serra, fou un dels abats de Ripoll nomenats pel col·legi cardenalici^[4].

Aquest Jaume Serra fou, per reblar el clau, com veurem i confirmarem a continuació, d'altres fonts, efectivament, cardenal de Sant Climent o San Clemente, entre els anys 1502 i 1517. Dates que s'emmarquen com anell al dit al temps que el nomenat Jaume, cardenal de Sant Climent, fou abat comendatari de Ripoll. El cercle de la recerca, doncs, s'ha tancat i sabem que el cardenal de Sant Climent abat de Ripoll fou Jaume Serra i Cau.

Jaume Serra i Cau va néixer a terres valencianes, però no coneixem amb precisió el lloc i l'any.  En això coincideixen totes les biografies de aquest cardenal de Sant Climent i abat comendatari de Ripoll. Monsalvatje diu que "era natural de València, España, y de una familia noble oriunda de Cerdeña" ^[5]. Miquel Batllori diu que va néixer a Agemesí o Alzira, la Ribera Alta ^[6], com també indiquen algunes altres fonts ^[4a].

Les primeres dades per una biografia de Jaume Serra.
Jaume Serra era fill d'una neboda segona del papa Alexandre VI. En concret era fill d’una germana (Joana) del pare de Roderic de Borja (Alexandre VI), Jofré.

Estem, doncs, dintre de l'òrbita de la família Borja o de les seves relacions personals i polítiques. Des de l'abadiat a Ripoll de Roderic de Borja i Escrivà (1461-1463), saltant a Ascani Maria Sforza (1504-1505), per continuar en un seguici sense interrupcions amb Francesc de Lloris (1506), Jaume Serra (1506-1517) i Jaume de Ric (1517-1534), pot dir que l'abadia de Ripoll es un be particular familiar de la família Borja.

Sobre el nom i cognoms complerts d'aquest Jaume Serra existeixen versions una mica diferenciades. Cebrià Baraut, en l'episcopologi d'Elna i l'abaciologi de Cuixà, el nomena Jaume Serra i Jaume de Serra^[7]. Monsalvatge en el seu abaciologi de Cuixà i en l'episcopologi d'Elna el nomena Jaime Serra ^[8]. El Diccionario de historia eclesiástica de España diu que "según Bujanda^[9], era hijo de Bartolomé Serra y Juana Borja, hermana de Calixto III. El se firmaba Jaime Serra i Cau. Parece distinto de su homónimo que sale con frecuencia en la documentación de Calixto III, porque, aunque este Jaime Serra era familiar y comensal continuo de dicho papa, nunca aparece como nepote suyo^[10].^[11]". Cal aclarir que la mare de Jaume Serra, Joana Gil de Borja i Escrivà no era germana de Alfons de Borja (Calixt III) i si que era tieta de Roderic de Borja (Alexandre VI)[12]. Podríem ja, doncs, establir nom i cognom complerts, encara que caldria assenyalar que seria lògic que el seu segon cognom fos Gil de Borja i Escrivà, ja que així es deia la seva mare. Crec, però, que cal seguir la voluntat dels finats.

Hi ha, però un segon element que resta a aclarir: Hi ha un Jaime Serra esmentat moltes vegades durant el papat de Calixte III (el primer papa Borja) on se li confereixen diferents beneficis eclesiàstics, entre els anys 1455 i 1458, a Castelló d'Ampùries, Ribesmortes (Girona), Vilabertrán, Besalú, Vilasacra i Rupià^[13]. Podria ser molt bé el començament de la carrera eclesiàstica del nostre Jaume Serra. Els seixanta cinc anys que separen el primer benefici eclesiàstic (1455) concedit a aquest Jaume Serra, durant el papat de Calixte III, de la mort del cardenal Jaume Serra (1517), no ens ha pas de descartar que estem parlant de la mateixa persona, ja que moltes vegades les dignitats eclesiàstiques en donaven a persones molt joves o infants. Encara que no consta pas com canonge de València, que és d'on parteix segons alguna font, per iniciar la carrera eclesiàstica de Jaume Serra, si que cal tenir present que es, nomenat el 24 de març de 1458 pel càrrec de notari, que podríem suposar del Vaticà.

Informacions biogràfiques sobre Jaume Serra.
Sobre els càrrecs que va ostentar Jaume Serra hi ha una autèntica maranya d'informació. Cal donar primer la informació en brut, per sistematitzar-la a continuació. Hi ha quatre fonts d'informació sobre aquest bisbe, cardenal i abat comendatari de Ripoll:

La biografia de Jacobo Serra que es fa a Biografia eclesiàstica dona algunes informacions que, com podrem comprovar, resulten les que tenen menys capacitat de clarificació de les dates:

"Nació en el siglo XV, en que floreció, este Cardenal español, sin que nos diga Moroni nada acerca del día y pueblo en que vió la luz, concretándose con decirnos que fue de nación catalana y oriundo de Cerdeña. Tampoco sabemos nada de los primeros días de su vida, ni de su carrera, que fue eclesiástica, puesto que el papa Alejandro VI le halló ya canónigo de Valencia. En 1492, consta que este Pontífice le nombró arzobispo de Oristano en Cerdeña, obispo de Segovia, y aún de Calahorra según Pouzetti en su obra titulada De Vicariorum Urbis. Después de esto Alejandro VI le nombró en 1496 vicario de Roma, y en 28 de Setiembre de 15000 le publicó cardenal sacerdote de San Clemente, y según otros de San Esteban del Monte Celio, y aún de San Vital, según Ciaconio. El papa Julio II le hizo obispo de Albano, desde cuya silla le trasladó León X en 1516 a Palestrina, declarándole administrador de Elna y de Licópoli, y legado en la Marca y la Umbría"^[14]. 

Monsalvatje diu al parlar d'ell com bisbe d'Elna que:

"... Fue arzobispo de Arbórea, vicario del Papa -in urbe- y obispo de Albania. Obtuvo también perpetuamente la administración de las iglesias de Elna, Calahorra y la Calzada, y en encomienda las abadías de Santa María de Ripoll y San Miguel de Cuxà. Federico de Portugal que, al fallecer Francisco de Loris había regentado pacíficamente la abadía de Ripoll, al ser promovido al obispado de Calahorra renunció dicha abadía a favor de García de Cisneros, abad de Montserrat, y no habiendo querido aprobar esta permuta el Sacro Colegio, el papa Julio II nombró abad de este monasterio a nuestro Obispo, por quién tomó posesión Roger de Pallás. Resabiado Federico por el desaire de Cisneros, renunció entonces en favor de Don Alfonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza, quien protegido por el Rey su padre, intentó causa formal contra Jaime Serra. Concluyó este litigio, conviniendo en el año 1517 en que nuestro obispo de Elna renunciara a favor de Jaime de Rich, como lo hizo, reservándose una pensión anual. A 28 de Septiembre del año 1500, el papa Alejandro VI lo nombra cardenal presbítero con el título de San Clemente, y fue llamado el cardenal de Arbórea. A 5 de Septiembre del año 1506 tomó posesión, por procurador, del obispado de Elna"^[15].

El Diccionario de historia eclesiástica de España dona detalls complementaris al fer la biografia de Jaume Serra:

"... En 1472 ocupaba algún puesto en la curia romana, desde donde mantuvo estrecho contacto epistolar hasta 1475 con Lianoro de Lianori, nuncio y colector pontificio en España^[16]. Sin duda gravitaba en torno de su paisano y pariente Rodrigo de Borja.

"Fernando el Católico pidió la iglesia arzobispal de Oristán (Cerdeña) para micer Jaime Serra, maestro en Teología, con retención de los beneficios que poseía, ya que la renta de la mitra de Oristán era exigua; estaba valorada en 300 ducados. La persona recomendada era docta e idónea, y había prestado, y seguía prestando, servicios al rey, no dice dónde. Para lograr mejor su deseo, buscó la influencia de los cardenales Rodrigo de Borja y Antoniotto Plalavicini^[17]. Inocencio VIII le extendió las bulas dos meses más tarde (11-IV-1492). Al mismo tiempo Jaime Serra recibió en encomienda el monasterio de San Bernardo, de Valencia, por resignación del cardenal Rodrigo de Borja^[18]. Por el año 1497 desempeñaba el cargo de vicario del papa y ostentaba el título honorífico de prelado doméstico. Alejandro VI pensó utilizarlo en las negociaciones de paz entre las potencias de la Santa Liga y el rey de Francia, pero las negociaciones fueron aplazadas^[19].

"Mediante el pago de 5.000 ducados, fue promovido al cardenalato con retención de la iglesia de Oristán; todavía ocupaba el puesto de vicario del papa^[20]. Tuvo sucesivamente los títulos cardenalicios de San Vidal (1500), San Clemente (1502) y obispo de Albano en 1511^[21]. Dos meses después de su promoción, se le confió la legación de Perusa, que conservó hasta la muerte de Alejandro VI^[22]. Contribuyó a la expedición contra los trucos, imaginada por César Borja, con la tasa mínima de 200 ducados. Esto significa que su renta anual se estimaba en 2.000 ducados. Sólo otros siete colegas suyos se hallaban en la misma situación de cardenales pobres^[23]. Nunca franqueó, al parecer, la barrera del subdesarrollo, peses a las apariencias contrarias.

"El 23-VIII-1500 se le encomendó el monasterio de San Benito, de Gualdo, diócesi de Nocera en Italia^[24]. Un año después fue nombrado administrador del obispado de Linköping (Suecia), valorado en 660 florines, cesando en 1513^[25]. En 1503 obtuvo una canonjía en Palencia; en 1505, el monasterio celestino de San Miguel de <<Formicar>>, diócesis de Volterra en Italia^[26] y en 1506, la iglesia de Elna, valorada en 1500 florines^[27]. En el mismo año se instituyó en Roma la cofradía de Montserrat. El cardenal <<Arborense>> encabezó la primera lista de 89 miembros y fue el único que estampó su firma autógrafa al pie del documento como protector de la nueva asociación^[28]"^[29].

El Diccionario de historia eclesiástica de España dona en la relació de cardenals espanyols dades complementàries, al indicar que Jaime Serra, "ob. de Oristán, prom. 28-IX-1500, de San Vidal; 28-VI-1502, de San Clemente; 20-I-1511, ob. de Albano; + 5-III-1517. (Alejandro VI)".

Miquel Batllori fa la següent succinta biografia d'aquest abat de Ripoll, "cardenal, de família emparentada amb la de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma. Essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d'Oristany (Sardenya) el 1492, arxidiòcesi que mai visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós. Fou l'home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II. L'epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran valúa històrica i filològica. El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l'any següent li atorgà l'administració de la diòcesi de Linköping (Suècia). Passat el temps de prevencions de Juli II contra els cardenals borgians, aquell li concedí, el 1506, l'administració de l'església d'Elna (que mantingué fins al 1513), i el 1511 el féu cardenal i bisbe d'Albano"^[30].

Sistematització de dades per una biografia de Jaume Serra.
Crec que cal posar ordre a tota aquesta suma desordenada de material i emmarcar els fets en els esdeveniments històrics.

Caldria aclarir si cap els anys 1455 i 1458, el nostre Jaume Serra obtingué varis beneficis eclesiàstics a l'Empordà^[31].

Jaume Serra era mestre de teologia i cap l'any 1472 ocupava algun lloc a la cort romana (possiblement el de notari) ja que fins 1475 va mantenir contacte epistolar amb Lianoro de Lianori, nunci i col.lector pontifici a Espanya.

Fou nomenat bisbe d'Oristany (Sardenya) a partir del 11 d'abril de 1492 pel papa Inocenci VIII (1484-1492), segurament degut a la seva ascendència i al seu treball en favor del Rei Ferran el Catòlic d'Aragó (1479-1516) i al Papa Calixt III (1455-1458).

Fou també abat comendatari del monestir de Sant Bernat, de València, por resignació del cardenal Roderic de Borja^[32].

Alexandre VI el nomenà l'any 1496 vicari de Roma i va tenir també el títol honorífic de prelat domèstic de Alexandre VI.

El 23 d'agost de 1500 va obtenir el càrrec d'abat comendatari del monestir de Sant Benet, de Gualdo, diócesi de Nocera (Itàlia).

El 28 de setembre de 1500, el segon papa Borja, Alexandre VI, el nomenà cardenal presbíter amb el títol de Sant Vidal (o Sant Vitale). Sant Vitale es una de les basíliques menors cardenalicies de Roma, de menys entitat que altres que hem esmenat i esmenterem com Santa Sabina, Santa Maria la Nueva o Sant Climent. Fou cardenal de Sant Esteve del Monte Celio.

Fou nomenat cardenal juntament amb altres onze cardenals, entre ells dos Borja més: Francesc Borgia, arquebisbe de Cosenza, i Pere Luís Borja-Llançol. D'entre els dotze cardenals nomenats en aquella ocasió hi havia també Juan de Vera, antic preceptor de Cèsar Borja^[33].

Durant el papat del Borgia Alexandre VI va ocupar importants càrrecs: Fou legat a Perusa (1500-1503) o sigui de la Marca i la Umbria.

L'any següent (1501) Alexandre VI li atorgà l'administració de la llunyana diòcesi sueca de Linköping.

El 28 de Juny de 1502 fou nomenat cardenal de Sant Climent o Sant Clemente, i cal deduir que ho fou fins la seva mort l'any 1517. Aquest serà el títol amb que es conegut a l'abaciologi glossat de Ripoll^[34].

El 1503 va obtenir una canonjía a Palencia.

L'any 1505, quan ja era mort el segon papa Borgia, Alexandre VI, el cardenal Jaume Serra obtè diferents càrrecs eclesiàstics:

Va obtenir el càrrec d'abat comendatari del monestir celestino de San Miguel de Formicar, diócesis de Volterra (Italia).

L'any 1506 Juli II li donà el govern del bisbat d'Elna, càrrec del que va prendre possessió el 5 de setembre de 1506, mitjançant un procurador.

Fou bisbe de Licópoli?.

El 1506 fou nomenat abat comendatari de Santa Maria de Ripoll.

L'any 1507 fou nomenat abat comendatari de Sant Miquel de Cuixà, però el 1511 va renunciar a aquest càrrec.

L'any 1510 va renunciar al bisbat d'Oristany (Sardenya) en favor del seu nebot Pere Serra i Munyós.

Fou nomenat pel papa Juli II, bisbe d'Albania o Albano el 20 de gener de 1511.

Batllori, com hem vist anteriorment contextualitza molt bé aquests nomenaments dins de la política del successor i enemic d'Alexandre VI, el papa Juli II (1503-1513): "Passat el temps de prevencions de Juli II contra els cardenals borgians, aquell li concedí, el 1506, l'administració de l'església d'Elna (que mantingué fins al 1513), i el 1511 el féu cardenal i bisbe d'Albano"^[30]. Així, doncs, aquests nomenaments a favor de Jaume Serra que vingueren a continuació de la mort d'Alexandre VI de dos dels abats comendataris de Ripoll, Francesc Galcerán de Lloris i Jaume Serra, cal llegir-los en aquesta context.

Fou anomenat també cardenal de Arborea. Almenys aquest és el càrrec que l'abaciologi glossat de Ripoll  li esmenta, a més de cardenal de Sant Climent, quan diu que era comendatari també de l'església d'Arbor^[35].

Deixà els bisbats d'Elna i Linköping l'any 1513. Algunes fonts, però indiquen que Jaume Serra fou bisbe d'Elna fins l'any de la seva mort 1517.

Jaime Serra va participar en el conclave de l'any 1513, on en la primera ronda de votacions fou qui va obtenir més vots.

Finalment, Lleó X (1513-1521) el nomenà l'any 1516 bisbe de Palestrina.

Jaume Serra cardenal de sant Climent
Com em dit, aquesta abat comendatari de Ripoll ha estat conegut fins ara com Jaume, cardenal de Sant Climent, sense cap cognom.

Quan el 28 de setembre de 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal presbíter, ho fa amb el títol de Sant Vidal (o Sant Vitale). Sant Vitale es una de les basíliques menors cardenalicies de Roma, de menys entitat que altres que hem esmenat i esmenterem com Santa Sabina, Santa Maria la Nueva o Sant Climent. No serà fins el 28 de Juny de 1502 que Jaume Serra serà nomenat cardenal de Sant Climent o Sant Clemente.

Sant Clemente es una de les basíliques cardenalícies menors de Roma.: "Hipotéticamente ocupa esta iglesia el emplazamiento de la casa del cuarto Pontífice. Fue, primero, oratorio privado, transformado por Constantino en templo público, y desapareció luego incendiada por Roberto Guiscardo. Treinta años después el pontífice Pascual II lo hizo reconstruir, no habiendo experimentado a partir de entonces ninguna modificación esencial. Es, por tanto, un puro ejemplar de la arquitectura del siglo XII. La fachada se halla precedida por un antepórtico o prothyron de ladrillo sostenido por cuatro columnas de mármol. Después se encuentra el atrio con pórtico. El interior forma tres naves. En la central están los púlpitos procedentes de la primitiva iglesia, y bajo el altar mayor yacen los cuerpos de San Clemente, San Ignacio de Antioquía y Flavio Clemente. Entre los monumentos funerarios de la iglesia figuran los de los cardenales Brusati y Roverella, por Capponi y Bregno, respectivamente. Excavaciones practicadas en 1857 pusieron en descubierto, bajo la iglesia actual, la basílica atribuida a Constantino, y a mayor profundidad los muros de una casa romana que por lo menos se remonta al siglo II de nuestra era"^[36].

Jaume Serra com abat comendatari de Ripoll.
Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat a Ripoll l'any 1507^[37]. Segons l'abaciologi glossat i Pellicer que segueix molt aquest text, en nom seu va prendre possessió del càrrec Roger de Pallàs^[38]. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que Jaume Serra fuit sublatum sequestrum, et de bonis sequestratis fuerunt reparata claustra monasterii, et fecit depingere arma sua in quodam pariete claustri de auro et asuri ("va aixecar el segrest; i dels béns segrestats es van reparar els claustres del monestir, i va fer pintar les seves armes en una paret del claustre, d'or i d'atzur")^[39]. 

Les activitats de la Congregació Claustral
D'aquesta etapa del govern de Jaume Serra com abat de Ripoll tenim informacions que el 13 d'abril de 1509, el 14 d'abril de 1512 i el 20 de gener de 1515 es va passar visita per part de la Congregació Tarraconense al monestir de Ripoll^[40].

En el capítol de la Congregació Tarraconense de 1512 s'esmenta l'assistència del procurador del abat comendatari de Ripoll i hi fou elegit com a visitador Arnau Miquel de Palmarola, monjo de Ripoll^[41]. En el Capítol de la Congregació de 1515 com a procurador de l'abat comendatari de Ripoll hi ha Francesc Alemany, monjo de Rodes^[42].

El paper polític de Jaume Serra com cardenal.
Jaume Serra va tenir una important participació en la política romana i italiana de l'època: "En carta a Fernando el Católico, le llamó la atención sobre la falta de cardenales de su partido y la necesidad de atraerse a algunos, puesto que la mayoría de los componentes del sacro colegio pertenecían al partido francés, 29-VIII-1509 ^[43]. Incluso el español Bernardino de Carvajal hizo el juego a la política francesa, promoviendo un intento cismático. En aquella peligrosa situación, Jaime Serra permaneció siempre al lado del papa y asistió a las diez primeras sesiones del concilio V de Letrán, a excepción de la octava. Julio II quiso premiar su lealtad, consolar su vejez y complacer a Fernando el católico, que había solicitado para él la primera iglesia española que vacase en la curia romana. Pero, cuando el papa le dio la mitra de Burgos por muerte de fray Pascual de Ampudia, el rey se opuso so pretexto de que Julio II había extendido el nombramiento sin previa suplicación del monarca"^[44].

Jaume Serra va tenir un important paper en el conclave de 1513: "Jaime Serra tomó parte en el cónclave del año 1513. En el primer escrutinio, la mayor parte de los votos, 14, <<recayeron en uno de los más antiguos cardenales, el español Serra, que no gozaba de muy buena reputación; pero nadie pensaba seriamente en la elección de este paisano de Alejandro VI>>^[45]. Nada hemos encontrado en las fuentes que empañe la reputación del cardenal Serra"^[46]. Batllori diu que en relació aquesta qüestió que "malgrat  no haver dut una vida gaire edificant, en la primera votació del conclave del 1513, que elegí Lleó X, tingué el màxim nombre de vots, sens dubte només amb el fi d'aclarir les candidatures més viables"^[47].

El Diccionario de historia eclesiástica de España ens planteja com hem pogut veure una figura lloable, en contra d'altres versions més crítiques sobre la personalitat de Jaume Serra. El Diccionario de historia eclesiástica de España continua fornint dades en la seva línia: "Apenas elegido León X, el colegio cardenalicio rogó al nuevo papa que pusiera su primer cuidado en alcanzar para Serra la posesión de la iglesia de Burgos, pues se hallaba tan pobre, que tenía que ser socorrido por la curia. Las gestiones del pontífice se estrellaron ante la inflexible actitud de Fernando el Católico. Por eso el cardenal <<Arborense>> resignó sin haber tomado posesión de la iglesia burgalesa ^[48]. En compensación León X le asignó una pensión anual de 2.000 ducados, (1513-1515) junto con varios beneficios y dignidades ^[49], aunque no es presumible que llegara a disfrutar de todos ellos. Ciertamente entró en posesión de la iglesia de Calahorra, y esto con el beneplácito de Fernando el Católico, para la que había sido nombrado el 5-VII-1514, resignándola antes de un año con la reserva de los frutos de la misma^[50]"^[51].

Fou doncs, bisbe de Burgos i Calahorra en les darreres etapes de la seva vida.

Mort de Jaume Serra.
Jaume Serra va morir a Roma el 15 de Març de 1517 ^[52].

Biografia eclesiástica diu que "Murió este Cardenal, después de haber intervenido en tres cónclaves; en Roma a 15 de Marzo de 1517, y como español, fue sepultado en la iglesia de Santiago de los Españoles de esta ciudad, en la capilla de Santiago apóstol que fundó él, sobre cuya sepultura le erigió una breve inscripción el cardenal Antonio del Monte, su ejecutor testamentario, por lo que fue llamado Cardinali Arborensi, o sea de Aristano"^[53].