En castellà: Jaime de [dez] Rich. Villanueva indica Jaume Rich[1]. Altres donen el nom com Jaime de Rich[2]. Pellicer el nomena Jaime dez Rich o de Rich[3]. Pladevall indica el nom de Jaume de Ric[4].

Era clergue i familiar del cardenal de Sant Climent Jaume Serra, que renuncià com hem vist a l'abadiat degut a les pressions del Rei Ferran. Jaume Ric havia estat 22 anys a Roma, on hi estigué, segons Pellicer, fins 1520^[5], i després de la mort del seu protector Jaume Serra, cardenal de Sant Climent, l'any 1517, es traslladà a Ripoll. Jaume Ric fou també prior comendatari del monestir de Sant Pere de Casserres (1509-1530^[6]).

Pladevall indica que fou procurador del monestir, cal suposar que sota la direcció de Jaume Serra, des del 1515, posteriorment abat de Ripoll^[7]. Pellicer col.loca l'inici del seu abadiat l'any 1517 o 1518^[8].

Constructor de la torre del Palau abacial.
Jaume de Ric, entre 1525 i 1530, edificà la torre del palau abacial. És la torre que podem veure a gravat antic de Ripoll al costa dels campanars de Sant Eudald i monestir. Aquesta torre es va enrunar el Dijous Sant de 1856 (20 de març).

 

Greus enfrontaments amb la vila d'Olot.
Va tenir greus enfrontaments amb la vila d'Olot, on tingué que fugir el 3 de juliol de 1534. La batalla per la possessió d'Olot per part del monestir de Ripoll havien començat fai bastants anys, amb el rei Joan II, però hi ha esment de nous incidents.

Participació a les sessions de Corts catalanes.
Durant el seu abadiat tenim informació que el representant del monestir de Ripoll va participar a les sessions de les Corts catalanes de 1528, celebradada sota la presidència de Carles V i on hi va participar també un antic abat comendatari de Ripoll, Fadrique de Portugal, bisbe aleshores de Sigüenza.

A aquestes sessió, hi va participar com a representant del monestir de Ripoll, Jaume Tir. Les sessions es van iniciar a Montsó el 1 de juny. Traslladada la seu de la reunió a Barcelona, on es reprengueren el 4 de maig de 1529, foren clausurades el 5 de juliol del mateix any^[9].

Ripoll en les activitats de la Congregació Tarraconense.
Sabem que el 10 d'abril de 1518  els visitadors de la Congregació Claustral varen passar pel monestir de Ripoll^[10].

Jaume Rich va assistir als capítols de la Congregació Tarraconense (en els que fou sempre un dels presidents) de l'any 1521 (celebrat el 3 i 5 de maig al priorat de Santa Maria de Graus), el celebrat a Santa Pau del Camp l'any 1524 (en aquest cas l'abat de Ripoll fou segurament president per la no assistència dels nomenats en el capítol anterior), de l'any 1527 (celebrat a Sant Pere de Galligans del 3 al 6 de maig), de l'any 1531 i de l'any 1534 (celebrat a Santa Pau del Camp del 3 al 5 de maig)^[11].

Anteriorment al capítol de 1521 tenim notícia que el 14 d'abril de 1521 es va fer la visita preceptiva al monestir de Ripoll^[12]. També hi ha notícia  de la visita anterior al capítol de 1527^[13].

L'any 1521 l'abat de Ripoll Jaume Ric, fou nomenat visitador, conjuntament amb Arnau Miquel de Palmarola, infermer del monestir de Ripoll ^[14].

El capítol de 1527 hi ha participar, a més de l'abat de Ripoll, els monjos Pau Funas, com a procurador de l'abat de Serrateix, i Francesc Alemany, sagristà major de Ripoll, pel de Sant Daniel de Girona. En aquest mateix capítol de 1527, l'abat de Ripoll i Rafael Sampsó, cambrer de Ripoll, foren alguns dels comissionats per una total revisió de les constitucions disperses fetes des del Capítol de 1361, recopilació feta aleshores per Pere Busquet o Bosquets, abat de Sant Cugat del Vallès (1351-1385)^[15]. Per visitadors del període 1527-1531 foren nomenats Jaume Ric i Rafael Sampsó, tot establint que el monestir de Ripoll seria visitat per l'abat de Sant Llorenç del Mont. L'abat de Ripoll va ser nomenat confessor dels monestirs femenins de Sant Pere de les Puel.les i de Santa Clara de Barcelona. Per conservadors de l'Estudi general de Banyoles fou elegit també l'abat de Ripoll. En el mateix capítol es va fer notar que gairebé totes les abadies i priorats eren en mans de comendataris i que sols tenien residència i règim els abats de Sant Llorenç del Mont, de Ripoll i de Breda.

El capítol de 1531 va anar precedit per una parlament general celebrat el 3 de gener, on es va substituir Rafael Sampsó, "impedit iustis excusacionibus"^[16].

En el capítol de 1531 hi fou present també el prior de Ripoll, Joan Jordi Alamany Descallar, com a procurador de Sant Daniel. Anteriorment a la celebració de la reunió tenim notícia de la visita feta al monestir de Ripoll el 28 de març de 1531^[17].

Amb data del 7 d'abril de 1534 tenim informació sobre la visita efectuada al monestir de Ripoll ^[18]. En el Capítol de 1534, com que Ric havia estat nomenat bisbe d'Elna, aquests va fer "constar que exercirà de president fins que no vagi a prendre possessió del seu bisbat. Aleshores el substituirà Rafel Sampsó, cambrer de Ripoll; que ho serà junt amb el seu parent, l'abat Miquel Sampsó, de Breda-Banyoles" ^[19]. Com a visitador fou nomenat també Rafel Sampsó persona de grans qualitats sense dubte" i Pau Funes, dispeser de Ripoll^[20].

Mort de l’abat Jaume de Ric
Sabem que "l'abat Jaume Ric, de Ripoll, probablement abans de deixar el càrrec de president, i per tal d'arranjar-ne la successió, convocà un Parlament, que es reuní el 23 de juny del 1534, a la seva residència de Barcelona"^[21].

Pladevall acertadament ens indica que fou posteriorment bisbe d'Elna (1534-1535)^[22].