|
Els
Borgia |
|
|
|
|
||
|---|---|---|
|
|
||
|
FRANCESC
GALCERAN DE LLORIS I DE BORJA
En
llatí: Franciscus de Loris. Relació
amb la família Borja. Estem doncs davant un nou abat relacionat estretament amb la família Borja. A més, aquest Francesc Lloris fou nomenat cardenal pel papa Borgia Alexandre VI com veurem. Al igual del cas del cardenal i abat comendatari de Ripoll, Jaume Serra, estem molt segurament en mig de la política de Juli II, enemic declarat dels Borgia, per allunyar de Roma a elements sospitosos i emparentats amb els seus contraris. Una
llarga relació de títols eclesiàstics. Pladevall menciona que era cardenal [10]. Efectivament fou elegit com a tal l'any 1503 pel Papa Alexandre VI (Roderic de Borja) (1492-1503). Una relació de cardenals espanyols indica que el 12 de juny de 1503 fou promogut cardenal diaca de Santa Sabina (basílica cardenalicia del mont Aventí de Roma [11]) i el 17 de desembre de 1505 de Santa Maria la Nueva o Nova, església romana més coneguda com Santa Francesca Romana. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que era tituli Sanctae Sabinae diaconus cardinalis ("cardenal del títol de Santa Sabina") [12]. Els autor d'España Sagrada donen una sèrie de dades que completen la biografia: "natural de Valencia, Obispo de Elna, vice-secretario y tesorero general del Papa Alejandro, Cardenal diácono y Patriarca de Constantinopla. Fue el último de los creados por aquel Pontífice, a 14 de Julio de 1503. En 1497 le envió de embajador al rey Luis XII de Francia" [13]. El
seu abadiat i la data de la seva mort. Va morir, no l'any 1503 com indica España Sagrada [15], sinó el 1506, com diu l'abaciologi glossat de Ripoll i Pellicer [16], i, exactament, el 22 de juliol com corrobora Monsalvatje al parlar d'aquest bisbe d'Elna [17]. Els autor d'España Sagrada sobre la base de certes informacions bibliogàfiques diuen que "fue enterrado en la basílica de Sant Pedro [18]" [19]. |
|
||||||
|
[1]Mascarella:
"L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals
1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.:
48 (38). |
|||||||