Francesc Galcerán de Lloris i  de Borja

Els Borgia
 al monestir de Santa Maria de Ripoll
Introducció Els abats comendataris de Ripoll (1458-1515) Els Borja (o Borgia)
  Del Humanisme a la Contrareforma L'inici dels temps del bandolers  Cronologia
  Enllaços Bibliografia

FRANCESC GALCERAN DE LLORIS I DE BORJA
Abat comendatari de Santa Maria de Ripoll l'any 1506.

En llatí: Franciscus de Loris. En castellà: Francisco de Loris. L'abaciologi glossat de Ripoll el nomena en llatí com Franciscus de Loris [1]. Villanueva i alguna relació d'abats ripollesos no esmenten el nom d'aquest abat comendatari de Ripoll [2]. Pellicer castellanitza el seu nom com Francisco de Loris [3]. Pladevall indica sols Francesc de Lloris [4].  

Relació amb la família Borja.
Els autor d'España Sagrada diuen que Francesc galcerán de Lloris i de Borja era natural de Valencia [5]. Però, sobretot, cal indicar que era membre de la família Borja, com indica el seu segon cognom, per part de mare. Isabel de Borja i Navarro es va casar amb Ximèn Peris de Lloris o Perot Jàfer de Lloris [6], parent del cardenal (nomenat per Alexandre VI el 19 de febrer de 1497) Joan Llopis (mort el 5 d'agost de 1501).

Estem doncs davant un nou abat relacionat estretament amb la família Borja.

A més, aquest Francesc Lloris  fou nomenat cardenal pel papa Borgia Alexandre VI com veurem. Al igual del cas del cardenal i abat comendatari de Ripoll, Jaume Serra, estem molt segurament en mig de la política de Juli II, enemic declarat dels Borgia, per allunyar de Roma a elements sospitosos i emparentats amb els seus contraris.

Una llarga relació de títols eclesiàstics.
Havia estat bisbe de Terni (1498), càrrec al que renuncià per anar de bisbe a Elna (promogut el 31 de maig de 1503, segons algunes relacions de cardenals espanyols, o, segons Pladevall, l'any 1499 i fins 1506 [7]), ocupant el lloc deixat vacant per Cèsar Borgia. La Gran enciclopèdia catalana indica que fou, arquebisbe de Trani  (Apulia, província de Bari (Itàlia) [8]) l'any 1503 [9]. En alguns documents s'indica que era bisbe de Perugia [9a].

Pladevall menciona que era cardenal [10]. Efectivament fou elegit com a tal l'any 1503 pel Papa Alexandre VI (Roderic de Borja) (1492-1503).  Una relació de cardenals espanyols indica que el 12 de juny de 1503 fou promogut cardenal diaca de Santa Sabina (basílica cardenalicia del mont Aventí de Roma [11]) i el 17 de desembre de 1505 de Santa Maria la Nueva o Nova, església romana més coneguda com Santa Francesca Romana. L'abaciologi glossat de Ripoll diu que era tituli Sanctae Sabinae diaconus cardinalis ("cardenal del títol de Santa Sabina") [12]. 

Els autor d'España Sagrada donen una sèrie de dades que completen la biografia: "natural de Valencia, Obispo de Elna,  vice-secretario y tesorero general del Papa Alejandro, Cardenal diácono y Patriarca de Constantinopla. Fue el último de los creados por aquel Pontífice, a 14 de Julio de 1503. En 1497 le envió de embajador al rey Luis XII de Francia" [13].

El seu abadiat i la data de la seva mort.
L'abaciologi glossat de Ripoll i Pellicer indiquen que va morir sense prendre càrrec de l'abadia de Ripoll [14].

Va morir, no l'any 1503 com indica España Sagrada [15], sinó el 1506, com diu l'abaciologi glossat de Ripoll i Pellicer [16], i, exactament, el 22 de juliol com corrobora Monsalvatje al parlar d'aquest bisbe d'Elna [17].  Els autor d'España Sagrada sobre la base de certes informacions bibliogàfiques diuen que "fue enterrado en la basílica de Sant Pedro [18]" [19].

  

Cronologia 1500-1524

Segell de Francesc Galceran de lloris i de Borja com a bisbe d'Elna (1499-1506). Extret de Notícias históricas, de Monsalvatge. 

[1]Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.: 48 (38).
[2]Veure per exemple Villanueva: Viaje literario. Volum VIII (1821). Pàg.: 17; o Diccionario de historia eclesiástica de España. Volum .. (19..). Pàg.: 1631.
[3]Pellicer: El monasterio de Ripoll (1873). Pàgs.: 81 i 93; Santa María de Ripoll (1878). Pàgs: 95 i 224; i Santa María del monasterio de Ripoll (1888). Pàg.: 182 i 400.
[4]Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 12 (1978). Pàg.: 620.
[5]Carlos Ramon Fort: España Sagrada. Volum LI[51] (1879). Pàg.: 98.
[6]Quadre "La familia dels Papes Calixt III i Alexandre VI de Borja" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 3 (1971). Pàg.: 736. En el quadre geneològic de Joan F. Mira: Els Borja. Família i mite (2000) es diu que Isabel Borja i Navarro va casar-se amb Perot Jàfer de Lloris, parent de Joan Llopis, cardenal. Pàg.: 121.
[7]Pladevall: Quadre "Episcopologi d'Elna" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 6 (1974). Pàg.: 546.
[8]La ciutat de Trani és un important mercat vinícola de l'Apulia o Pulla italiana. Té una catedral romànica (dels segles XI a XII), una de les més maques de la regió i dedicada a Sant Nicolàs el pelegrí. Té una interessant porta de bronze, fossa cap l'any 1180. El seu interior té evidents influències normandes. El castell de Trani fou edificat per Frederic II de Suàbia.
[9]Gran enciclopèdia catalana. Volum 9 (1976). Pàg.: 297.
 [9a] Veure http://www.fiu.edu/~mirandas/consistories-xv.htm
[10]Pladevall: Quadre "Abaciologi de Ripoll" a Gran enciclopèdia catalana. Volum 12 (1978). Pàg.: 620.
[11]Santa Sabina es una de les basíliques cardenalícies menors de Roma: "Fue levantada en el siglo V y sólo ha experimentado tres restauraciones, la última en 1924. La entrada principal tiene curiosas esculturas del siglo V, representando escenas del Antiguo y del Nuevo Testamento. En el interior 24 columnas de mármol de Paros sostienen las arcadas. Debajo del altar mayor descansan los cuerpos de Santa Sabina, Santa Serapia, San Alejandro, San Evencio y San Téodulo. En el fondo de una capilla de la nave derecha existe una Virgen del Rosario, que es una de las obras maestras de Sassoferrato" (Diccionario universal ilustrado europeo-americano. Volum 52 (1927-1930). Pàg.: 12).
[12]Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.: 48-49 (38- 39).
[13]Carlos Ramon Fort: España Sagrada. Volum LI[51] (1879). Pàg.: 98.
[14]Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.: 48-49 (38- 39); Pellicer: El monasterio de Ripoll (1873). Pàgs.: 81 i 93; Santa María de Ripoll (1878). Pàgs: 95 i 224; i Santa María del monasterio de Ripoll (1888). Pàg.: 182.
[15]España Sagrada. Volum LI[51] (1879). Pàg.: 98.
[16]Mascarella: "L'Abaciologi glossat del monestir de Ripoll" a Annals 1989-1990. Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès (1991). Pàgs.: 48-49 (38- 39); Pellicer: El monasterio de Ripoll (1873). Pàg.: 81; Santa María de Ripoll (1878). Pàg.: 95; i Santa María del monasterio de Ripoll (1888). Pàg.: 182.
[17]Monsalvatje: El Obispado de Elna. Tom II. Volum XXII de Notícias históricas. Olot, 1912. Pàg.: 18.
[18]Cita dels autors, Carlos Ramon Fort, a España Sagrada. Orti: Memorias de la Universidad de València. Pàg.: 140.
[19]Carlos Ramon Fort: España Sagrada. Volum LI[51] (1879). Pàg.: 98.

Introducció Els abats comendataris de Ripoll (1458-1515) Els Borja (o Borgia)
  Del Humanisme a la Contrareforma L'inici dels temps del bandolers  Cronologia
  Enllaços Bibliografia

 Els Borgia al monestir de Ripoll