FREDERIC DE PORTUGAL I DE NORONHA
Abat comendatari de Ripoll entre el 20 de desembre de 1490 i 1504.

En llatí: Federico de Portugali o Fredericus de Portugallia. En castellà: Federico de Portugal. L'autor d'España Sagrada i Pellicer el nomenen com Federico de Portugal [1]. L'abaciologi glossat el nomena en llatí Federico de Portugali i com Fedrique de Portugal [2]. Villanueva, Reglà i altres el nomenen com Fadrique de Portugal [3]de España. Volum .. (19..). Pàg.: 1631. Eubel el menciona com Fredericus de Portugallia [4]. El Diccionario de historia eclesiàstica de España el nomena a vegades també com Fadrique [5]. Pladevall el nomena Frederic de Portugal i de Noronha [6].

El segon abat de Ripoll relacionat amb els Borja.
Aquest abat comendatari de Ripoll, segons Pellicer, era fill de Alfons de Portugal i de Maria de Noroña, condes de Faro, a l'Algarbe (Portugal) ^[7]. Frederic de Portugal estava relacionat amb la família Borja ja que Frederic de Portugal Noronha e Fabra, baró de Monòver, estigué casat amb Margarida, una de les filles de Joan Borja, segon duc de Gandía i baró de Llombai, del seu segon matrimoni, amb Francesca de Castre-Pinós [8].

Abat durant dos períodes?
L'abaciologi glossat de Ripoll diu que quo mortuo [Vilar] abbatia vigore regressus fuit reversa ad praefatum cardinalem [nomenat a l'abaciologi Roderic de Borja, i que fou sols el bisbe Roderic de Borja i Escrivà]], sed quia dictus cardinalis fuit assumptus ad Summmum Pontificem, tempore suae electionis dedit accessum et regressum seu renuntiavit abbatiam in favorem Schani Maria Sforcia sanctorum viti, et Marcelli diaconi cardinalis; sed rex Ferdinandus contulit praefatam abbatiam Federico de Portugali obispo de Sigüenza [9] locumtenenti Principatus Cotholoniae, filio comitis de Oro, asserando quod dicta abbatia erat de patronato regio. Tandem obiit dictus Cardinalis anno 1505, et rex posuit sequestrum in favorem dicti Federici ("Un cop aquest va ser mort [Vilar] l'abadia, per raó del regrés, va tornar al predit cardenal [nomenat a l'abaciologi Roderic de Borja, segurament Roderic Lanzol-Borja i Borja, futur papa Alexandre VI]; però com que el dit cardenal va assumir el Summe Pontificat, en el moment de la seva elecció va donar l'accessió i el regrés -o renuncià- a l'abadia en favor d'Ascani Maria Sforza, viti sanctorum i cardenal del diaca Marcel. Però el rei Ferran va donar la dita abadia a Frederic de Portugal, bisbe de Sigüenza, lloctinent del Principat de Catalunya, fill del comte d'Oro, sostenint que la dita abadia era de patronat reial. Finalment va morir el dit cardenal l'any 1505, i el rei va imposar segrest a favor del dit Frederic") ^[10]. Una nota, en castellà, a l'abaciologi glossat fa el següent aclariment: "Después de la muerte del citado Desvilar el mencionado cardenal Borja, hecho ya Papa con el nombre de Alexandro VI, se apropió otra vez de esta abadía, y la renunció a favor del cardenal Escanio Maria Esforcia, quien percibió sus rentas denominándose abad, sin embargo que el rey don Fernando la presentó a don Fedrique de Portugal pretendiendo ser de su real patronato" ^[11]. Avui sabem que el que fou abat de Ripoll no va esdevenir papa Alexandre VI.

Estem, per les dades esmentades durant el regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó, dit el Catòlic (1452-1516), que va regnar a Catalunya i Aragó entre 1479 i 1516.

Per l'abaciologi glossat de Ripoll diu també que a la mort d'Sforza, Francesc Galceran de Lloris i de Borja va reclamar l'abadia de Ripoll i sed denuo fuit impositum sequestrum ^[12] per dictum regem ("Però per segon cop dit rei imposà el segrest") ^[13]. I de nou, que quo defuncto dictus Federicus possedit abbatiam pacifice, et cum esset provisus de episcopatu de Chalaorra renuntiavit abbatiam in favorem abbatis Montis Serrati Garciae de Cisneros  ("Un cop mort Loris, el dit Federic va prendre possessió de l'abadia pacíficament, i quan van proveir-lo al bisbat de Calahorra va renunciar a l'abadia en favor de l'abat de Montserrat Garcia de Cisneros") ^[14].

Sobre la dates en que Frederic de Portugal va ser abat de Ripoll no tenim indicacions gaire precises. España Sagrada dona sols la data de 1501 i assenyala que fou comendatari ^[15]. Villanueva no dona cap data i alguna relació d'abats ripollesos col·loca un interrogant en lloc d'una data ^[16]. Pellicer col·loca el seu abadiat sols durant l'any 1507 ^[17]. No tenim doncs informacions suficientment fiables que ens donin pistes sobre l'inic del seu abadiat. El mateix passa amb la data de fi d'aquest.

Colombás, en la seva biografia de García de Cisneros diu que Roderic de Borja va resignar l'abadia de Ripoll en favor de Fadrique de Portugal el 20 de desembre de 1490 ^[18]. Es la data que podríem col·locar com d'inici del seu abadiat, però cal tenir en compte que Roderic de Borja i Escrivà va morir el 1478. A pesar doncs que aquesta informació concorda amb la indicació de l'abaciologi glossat sobre Ponç Andreu de Vilar, difícilment podem pensar que un mort resigni un càrrec.

Pellicer diu que Frederic de Portugal va ser abat de Ripoll fins el seu nomenament com bisbe de Calahorra ^[19]. Si fem cas d'aquesta indicació, aquesta data es, doncs, la que podríem indicar com de fi del seu abadiat a Ripoll. Sabem que Frederic de Portugal fou nomenat bisbe de Calahorra el 5 de maig de 1503, on va prendre possessió el 30 de desembre del mateix any ^[20]. Colombás, en la seva biografia de García de Cisneros ens confirma la data del nomenament de Fadrique de Portugal com bisbe de Calahorra ^[21]. Però Pellicer, seguint estretament el que diu l'abaciologi glossat, ens diu que "a la muerte de Sforcia en 1505, mandó secuestrar las rentas de la abadía en favor de Federico" i que "regentó entonces pacíficamente la abadia Don Federico hasta que, (con motivo de su promoción al obispado de Calahorra) abdicó en favor de Garcia de Cisneros" ^[22]. Un ball de dates que no concorden.

Hi ha però una indicació d'Eubel que confirma alguna de les informacions anteriors. Quan Frederic de Portugal fou nomenat bisbe de Calahorra, Eubel en una nota diu: Monasterium de Rivopullo Ordinis s. Benedicti dioecesis Vicen. per ipsisus Fed. resignatio vacans conced. in comm. Alfonso de Arag. aepo. Caesaraug. ^[23].

La doble línia d'abats ripollesos.  
Si ja el nomenament de Vilar com abat de Ripoll es va fer sota la tutela dels Borja, la posterior adjudicació d'ella a Frederic de Portugal, sense tenir en compte el seu regrès al cardenal Roderic de Borja, i la renuncia del lloctinent del Principat al seu càrrec d'abat de Ripoll en la persona de García Jiménez de Cisneros va crear una doble línia d'abats, reials i papals.

La iniciativa reial de nomenament de Frederic de Portugal i la seva successió per García de Cisneros va fracassar, ja que el Sacre Col.legi no va aprovar el nomenament. En aquesta situació, Frederic de Portugal va tornar a renunciar, ara en la persona de Alfons d'Aragó. Aquesta iniciativa va provocar una doble línia d'abats, uns nomenats pel Rei i uns altres nomenats pel Papa, i va provocar un cert desgavell.

Segons l'abaciologi glossat i Pellicer, el rei Ferran va creure, a la mort d'Andreu de Vilar, que era prerrogativa seva el nomenament de l'abat de Ripoll i el seu gest d'elegir Frederic de Portugal va crear una doble fila d'abats, uns nomenats pel Papa i uns altres pel Rei ^[24]. La llista d'abats nomenats pel Papa es formada per Ascanio Maria Sforza (1505, Francesc Galceran de Lloris i de Borja, i Jaume Serra, cardenal de Sant Climent. La doble llista d'abats va tancar-se amb l'acord de renuncia (1517) d'Alfons d'Aragó i de Jaume Serra, cardenal de Sant Climent, en favor de Jaume de Ric.

Bisbe, arquebisbe i virrei de Catalunya.  
España Sagrada assenyala que Frederic de Portugal, posteriorment al seu abadiat a Ripoll, fou arquebisbe de Saragossa ^[25]. Pladevall també menciona que fou després arquebisbe de Saragossa ^[26]. La veritat es que Frederic de Portugal fou, primerament, bisbe de Calahorra (Aragó) (1503-1508), traslladat posteriorment a Segòvia (1508-1519), més tard a Sigüenza (1519-1532) i, finalment, arquebisbe de Saragossa (1532-1539) ^[27].

Eubel menciona que Frederic de Portugal fou nomenat bisbe de Calahorra el 5 de maig de 1503 ^[28], traslladat a Segovia el 22 de decembre de 1508 ^[29], traslladat de nou a Sigüenza el 20 de juny de 1519 ^[30] i arquebisbe de Saragossa ^[31].

Frederic de Portugal com a virrei de Catalunya.
Frederic de Portugal, essent ja arquebisbe de Saragossa, fou un dels virreis  de Carles V de Catalunya. Durant el regnat de Carles V (1517-1556) el Principat de Catalunya fou governat per sis virreis. El tercer d'ells fou el qui havia estat abat de Ripoll, Fadrique de Portugal:

"Entre els anys 1525 i 1539, amb les intermitències provocades per les estades a Barcelona de Carles V i de l'emperatriu Isabel, el principat fou governat per un eclesiàstic, Fadrique de Portugal, bisbe de Sigüenza i, a partir del 1532, arquebisbe de Saragossa, del qual el Dietari del Consell Barceloní no ens dóna més notícies que els seus nombrosos juraments de càrrec -cada tres anys i, a més, cada vegada que el rei entrava en el país cessava el virrei- i la de la seva mort el 5 de gener de 1539. Destaquem d'aquest llarg període les guerres amb França- a excepció de l'etapa 1529-1536-, amb els atacs de Barbarossa en el Mediterrani, les estades de la cort a Barcelona -de la ciutat del comtes va sortir la victoriosa expedició a Tunis (1535)- i les tres Corts generals de la  Corona d'Aragó celebrades a Montsó ^[32] els anys 1528, 1533 i 1537" ^[33].  Aquest virrei de Catalunya i exabat de Ripoll fou el virrei antecessor del futur sant Francesc de Borja, quart duc de Gandia i marquès de Lombay (1539-1543).

Mort de Frederic de Portugal.  
Frederic de Portugal va morir el 15 de gener de 1539 ^[34] essent arquebisbe de Saragossa.

Situació del monestir de Ripoll.  
Tot i la despoblació monàstica existent, Ripoll continuava essent, comparativament, un monestir poderós. Hi havia una considerable minva de monjos: "Aquesta situació afectava fins i tot les abadies de primera magnitud que havien sumat per desenes el nombre de monjos: en aquestes mateixes dates, Ripoll en tenia 20, Sant Cugat 18 i Montserrat només 9. Com que tot això no constituí cap problema perquè mantinguessin llur poder jurisdiccional, alguns abats tenien sota el seu domini més poblacions que monjos" ^[35].

El paper de Ripoll a la Congregació Tarraconense.  
El març de 1490, en la documentació de la Congregació Tarraconense s'esmenta el pas per Ripoll dels visitadors. En el Capítol de 1490, posterior a la visita, s'esmenta l'assistència del procurador de l'abat de Ripoll ^[36]. En els Capítols de 1497 i de 1500 s'esmenta la assistència dels procuradors dels abats comendataris, entre d'altres de Ripoll.

Anterior al Capítol de 1497 tenim notícies de la visita feta al monestir de Ripoll per la Congregació Tarraconense el 21 de gener de 1497 ^[37]. En aquest mateix capítol es va elegir com a visitador Rafael Sampsó, monjo almoiner de Ripoll ^[38].

En el capítol de 1503 hi va assistir fra Palmerola, infermer de Ripoll, i fou elegit com a visitador Felip Alemany, monjo de Ripoll [39]. Anterior a la celebració d'aquest capítol tenim també informació sobre la visita efectuada a Ripoll el 23 de març de 1503 [40].