CLIMENT MAI I ROVIRA
Abat de Santa Maria de Ripoll entre els anys 1535-1586.

Villanueva, Pellicer i altres el nomenen Clemente May[1]. Pladevall indica el nom complert d'aquest darrer abat comendatari de Ripoll[2].

Pellicer col·loca el seu abadiat entre els anys 1536 i 1576^[3]. Va governar l'abadia ripollesa, doncs, a cavall del regnats de Carles V (1500-1558) i Felip II (1527-1598).

Climent Mai era germà del cèlebre humanista i polític (canceller i secretari de Carles V) Miquel Mai. Miquel Mai fou un dels més importants homes del renaixement català i tenia un cercle erasmiste a Barcelona^[4]. Batllori va donar una sintètica aproximació a la figura de Miquel Mai: "El més alt personatge que Barcelona donà a l'erasmisme català i al de tot Espanya fou el regent de la cancelleria d'Aragó, Miquel Mai. Des del 1519 fou regent del Consell d'Aragó, màxim òrgan consultiu i administratiu del rei-emperador per als afers de tots els regnes catalano-aragonesos, que llavors encara eren, ultra els quatre hispànics, Sicília, Sardenya i Nàpols. Aquell càrrec, i el de vicecanceller d'Aragó, el feren acompanyar Carles V en els seus viatges a través de tot l'imperi, fins que fou nomenat ambaixador imperial prop del segon papa Mèdicis després de la reconciliació dels dos caps d'Europa, i de la coronació de l'emperador per Climent VII a Bolonya. Miquel Mai ocupà l'ambaixada de Roma de 1528 a 1531, els anys centrals d'aquell període que Bataillon nomenà el de l'erasmisme al servei de la política imperial"^[5]. Segurament el càrrec d'abat comendatari de Ripoll li fou atorgat donada la influència obtinguda pel seu germà durant aquesta etapa romana. 

Climent Mai era parent també de l'abat comendatari de Sant Benet de Bages, Joan Mai (1531-1535^[6]). Hi ha també un Joan Miquel del May, prior de Santa Maria de Lluçà (1517-1526^[7]). Hi ha també menció d'un Jaime May com a procurador de l'abat d'Amer, Nicolàs de Flisco (1519-1523)^[8].

Climent Mai era clergue seglar, sense hàbits, i formava part del grup d'abats comendataris catalans que tenia les butlles. Així es qualificat en un Memorial presentat por los Presidentes de la Congregació Claustral Tarraconense a Felip II, amb data del 15 de maig de 1560^[9].  

Mirapeix diu que estigué sempre absent del monestir, on sols estigué una curta temporada, tot fugint d'una epidèmia^[10]. Segurament la informació sobre la reiterada absència de Mai de Ripoll es certa ja que s'adiu amb el comportament general a l'època, però hi ha que consignar que Bernat Joan de Tord i de Peguera, establit a Ripoll, cap de la branca ripollesa d'aquesta família i germà del monjo Jeroni de Tord i de Peguera^[11],  es va  casar, abans de 1580^[12], amb Petronela May i de Gallines de Ozor, filla de Geronim May, regent del rei a Sardenya.

Sisè intent d'erecció d'un consolat municipal a Ripoll.
Durant el seu abadiat tingué lloc  un nou intent, el sisè, d'erecció d'un consolat municipal a Ripoll. Fou el 14 de juny de 1541. Graells indica però que aquesta vegada l'intent d'erecció de Consolat va tenir una diferent presentació: "L'abat Climent May se sent molt segur en el seu abadiat perquè no té cap temor de perdre la jurisdicció i ho demostra autoritzant als ripollesos que li promoguin un plet per tal d'aconseguir Consolats. <<Llicència que el Sr. Abat dóna per nombrar consols los homes de la vila de Ripoll per acudir i pretendre contra la sua Jurisdicció que té sobre la vila de Ripoll per la mateixa, y estos se reuniren en lo puesto acostumat que era la iglésia de Sant Eudald y en dit lloc per dit efecte solament los donà facultat de reunir-se y nombrar per pleidejar i aixis lo manam de Barna als 14 de juny de 1541. Lo Venerable Climent May Abat de Ripoll ho manà als seus Procuradors ad Decret y los deixa que pleideixin perquè veuran la infundada raó y sense justicia ab que volen pleidejar la Jurisdicció y del modo que van enganyats>> ^[13]" ^[14].

Per les informacions fornides en el fogatge de 1553 sabem que la vila de Ripoll tenia 230 focs (uns 1.150 habitants que resulta de multiplicar per 5 habitants els focs existents). Cal recordar que els anys 1365-1370 un fogatge havia donat 1.330 habitants a Ripoll (266 focs ^[15]). Tot i les imperfeccions notables que devien tenir aquestes estadístiques, la data es tant clara, que no cal prevenir-se de la imperfecció de la dades i deduir que la vila estava passant un període de clara recessió demogràfica^[16].

La qüestió de la jurisdicció civil de l'abat de Ripoll va estar molt present durant l'abadiat de Mai ja que el 13 de maig de 1560 tenim una nova demanda de establiment de Consolat: "Els ripollesos demanen Consolat al Lugarteniente y Capitán General de Su Magestad en Cataluña. <<... intentaron nuevamente los de Ripoll mudar la forma de Gobierno de dicha villa renovando la petición de tener Cónsules a cuyo fin acudieron al Lugarteniente y Capitán General de Su Majestad en Cataluña suplicando les concediese el privilegio de tener Cónsules y habiéndose opuesto el Abad Comandatario que entonces era se resolvió la duda a favor del Abad con conclusión de la Real en 13 de Mayo 1560 a la sala del regente de la Real Cancillería declarando no tener lugar lo que pidió la villa>>^[17]" ^[18].

Algunes actuacions de l'abadiat de Climent Mai.
Durant el seu abadiat també es va fer fondre i beneir-se, el 10 de maig de 1549, una nova campana de l'església de Sant Eudald.

Durant el seu abadiat es va crear un Reial Col.legi i l'Hospital de Pobres de la vila i parròquia, al costat de l'església de Nostra Senyora de Gràcia, al raval d'Olot, on 78 veïns notables de la vila feren un subscripció, el 19 de maig de 1573, per tal de cobrir el cost de la fundació ^[19].

Climent Mai processat per la Inquisició.
La figura de Climent Mai pot quedar també reflectida en el procés inquisitorial que va patir, encara que pugui semblar per un delicte menor.

La Inquisició va acusar i condemnar Climent Mai per un delicte relacionat amb les paraules: "En esto de las palabras la Inquisición no tomaba muy en consideración -siempre dentro de unos límites, naturalmente- la posición social o religiosa de los denunciados y a eso se atuvo en el caso de don Climent May, abad de Ripoll en 1574, de cuyo proceso no sabemos más que fue acusado de proferir palabras calificadas como heréticas y escandalosas, imponiéndosele unas penitencias saludables, pero también una fuerte multa de cuatrocientos ducados" ^[20].  

Participació a les sessions de les sessions de les Corts Catalanes.
Durant el seu abadiat tenim informació sobre la participació del monestir de Ripoll i del seu abat a les sessions de les Corts catalanes de 1542 i 1547, celebrades totes elles sota la presidència de Carles V.    

A la primera d'aquestes sessions, la de l'any 1542, celebrada a Montsó entre el 13 de maig al 6 d'octubre, hi va participar l'abat comendatari Climent Mai.    

En la segona de les sessions, la de l'any 1547, celebrada també a Montsó entre el 5 de juliol al 27 de desembre, com a procurador de l'abat comendatari de Ripoll, hi va participar Cristòfor Vilana. Aquest mateix Cristòfor Vilana fou procurador de l'abat de Cardona a la sessió de Corts convocada l'any 1563 per Felip II ^[21]. 

L'inici dels temps del bandolers
Durant l'abadia de Mai, Catalunya va patir un increment notable del bandidatge. Ripoll no va sostreure's a l'influx de fenomen. Especialment interessant és la relació entre Jordi Joan Escallar o Jordi Callar, monjo sagristà de Ripoll, i caps bandolers, alguns ripollesos, així com amb hugonots protestants francesos.    

Segons Joan Reglà, entre les quadrilles de bandolers que varen actuar durant el virregnat de Hurtado de Mendoza ^[22], a partir de 1564, cita el cap de bandolers ripollès  Joan Scuder, relacionat amb el monjo sagristà de Ripoll (i no pas de San Juan de la Peña com aventura Tobella ^[25]), Jordi Joan Escallar o Jordi Callar^[24]. Ja en el Capítol de la Congregació Claustral de 1574 hi ha un manament contra el sagristà de Ripoll, per tal que és presenti davant els president ^[26]. Fou també mencionat al Capítol de la Congregació Tarraconense de 1583. 

El que resulta igualment interessant és la relació entre el monjo ripollès i els hugonots. Reglà explica que "el 20 de gener de 1571, Hurtado de Mendoza comunica a tots els veguers del Principat que En Joan Scuder, de Ripoll, va amb una quadrilla de gascons <<luterans>>: "Con él [Joan Escuder] había tenido mucha relación fray Jordi Joan Escallar, benedictino de Ripoll, quien debió de protestar cuando el bandolero fue excomulgado y quemado en estatua. También protestó cuando fue acusado él mismo de que al amparo de los hábitos compró pedernales y los pasó a Francia, donde fueron vendidos a buen precio a los herejes, así como veinticinco caballos con el mismo destino. Comprobada la veracidad de las acusaciones fue mandado detener, pero este fraile debía de tener la mentalidad de aquellos religiosos antecesores suyos que combatían el Islam con la espada en la mano, y huyó con otros bandoleros al castillo de Formiguera, donde durante cuatro días consecutivos resistieron, a tiro limpio, el asedio, que costó varios heridos. Finalmente, el benedictino se entregó y en el subsiguiente proceso fue condenado a pagar seiscientas libras de multa y recluido perpetuamente en Ripoll" ^[27].    

En aquest Capítol de 1583 de la Congregació Tarraconense es fa esment que al monestir de Ripoll havia estat reclòs pels inquisidors de Catalunya Jordi Callar, per a complir-hi cert penitència. En aquest mateix capítol es va examinar si aquests, com pretenien, no estaven subjectes a l'obediència del superior de dit monestir. Els presidents i el Capítol disposaren que es consultessin els inquisidors, per saber de qui depenien a qui devien obeir^[28].    

Quan Andrés Capella, prior de la Cartoixa d'Scala Dei, fa la visita extraordinària l'any 1587 al monestir de Ripoll escriu sobre el monjo ripollès el següent informe, amb la petició que fos transferit a un altre monestir: "lo qual és home profanat y que ha molts anys que biu profanament amigat y ab fills y no se pot esperar bé ningú d'ell, sinó inquietar y profanar als demés"^[29]. 

Ripoll a les activitats de la Congregació Tarraconense.
El Capítol de la Congregació Tarraconense de 1537, celebrat a Sant Pere de Galligans el 3 de maig, fou precedit per un Parlament (reunit també a Galligans el 11 de gener) s'elegiren substituts per les visites als monestirs ja que "Sampsó, ara malalt, i Funes, absent, a la cúria romana" ^[30] no podien fer-les. En aquest capítol hi va assistir com a procurador de l'abat de Ripoll Miquel Saula, prior i vicari. La visita al monestir de Ripoll anterior a la celebració d'aquest capítol de 1537 es va fer el dia 3 de març de 1537^[31].    

En el capítol de 1536 hi trobem per primera vegada Joan Amalric, operari de Ripoll. Aquest monjo ripollès fou ja elegit com a visitador en el capítol de 1549­­???, celebrat a Sant Pau del Camp el 3 de maig, i el trobarem també en el Capítol celebrat el 3 de maig de 1553 a Sant Pere d'Osca, juntament amb Miquel Ribas que hi ha anar en representació de l'abat de Ripoll ^[32]. Anterior a la celebració d'aquest capítol sabem que la visita al monestir de Ripoll es va efectuar el 31 de gener de 1553^[33].

El intents de reforma monàstica varen continuar amb força, patrocinats molts d'ells pel mateix Rei: "... En 1556 Felip II había mandado a su embajador en Roma que pidiese facultad para visitar la Congregación y Pío V se lo había concedido por bulla suya del 2 de diciembre del mismo año. Esta bulla comisionaba a los obispos para hacer la Visita Apostólica a los monasterios de sus respectivas diócesis. Pero esta Visita sería un fracaso porque los obispos se extralimitaron en sus atribuciones uniendo y suprimiendo monasterios sin las facultades necesarias"^[34].
    

El Capítol de 1556 fou precedit per dos Parlaments, en el primer celebrat a Sant Cugat del Vallès el 25 de maig de 1555, també hi ha el procurador Narcís Amalric, obrer de Ripoll, així com un altre Miquel Amalric, com a procurador de l'abat de Ripoll, en la sessió del Capítol celebrada a Sant Pau del Camp de Barcelona el dia 3 de maig. Aquest representant de l'abat de Ripoll fou elegit en aquest Capítol com a conservador de l'Estudi General de Banyoles ^[35]. En el curs d'aquest Capítol es varen aprovar una sèrie de constitucions que delaten l'estat precari de govern existent en molts monestirs: "La primera mandaba que los abades y superiores no echasen de sus monasterios a monje alguno por graves que fuesen sus culpas, sino que les castigasen y encarcelasen si era necesario; la segunda, que las causas y pleitos comenzados ante los abades no pudieran ser llevados al tribunal de los Presidentes de la Congregación, a no ser como apelación definitiva; la tercera y cuarta reglamentan el vestuario y la tonsura de los monjes, obligando a ésta y prohibiendo todo lo superfluo en aquél; la quinta ordenaba capturar a los monjes <<inhonesti et scandalose armati, cum delatis et facinorosis hominibus divagantes>>; la secta imponía una contribución para atender las necesidades de la Congregación y para los negocios que <<multo maiora in dies oriri et subsequi sperentur>>, y la séptima permitía celebrar el oficio de la Santa Cruz en todos los viernes no impedidos, con la misma solemnidad que se celebrara la fiesta de San Benito"^[36].    

El capítol convocat el 1559 hagué de celebrar-se un any després degut a una epidèmia l'any 1558. Per això fou necessari convocar un Parlament que es reuní a Sant Pere de les Puel.les el 1 de febrer de 1559, on hi participà Gispert Malars, cambrer de Ripoll.    

En el capítol corresponent de la Congregació Tarraconense celebrada a Santa Pau del Camp el 3 de maig de 1560 hi foren presents Gerald Pardo, pel comendatari de Ripoll, i Joan Massó, de Ripoll, per Tabèrnoles, així com fra Malars, pel monestir de Ripoll. En la mateixa fou elegit Gispert Malars per erigir a Sant Pau del Camp un Collegium studentium. Però hi ha una disposició més important encara ja que com explica Tobella "de resultes dels informes dels visitadors, i de l'estat llastimós dels edificis, sobretot dels monestirs de Ripoll, Serrateix, Sant Quirze, Rodes, Amer, Tabèrnoles i Sant Pau del Camp, tots donats a encomanda, el Capítol va imposar el seqüestre dels béns i rèdits dels comendataris de dits monestirs per tal de satisfer els deutes endarrerits i els presents dels mateixos en concepte de la quarta lateranense, que els corresponia satisfer" ^[37]. 

La crisi monàstica i social de la darrera etapa del seu abadiat.
La darrera etapa de l'abadiat de Mai sembla que la situació al monestir de Ripoll va distar de ser exemplar. En la documentació de la Congregació Tarraconense de l'any 1560 ja hi ha, com hem vist, un apunt. Però els fets estan greument presents al capítol de 1563, celebrat al priorat de Santa Maria de la Penya de Graus el 3 de maig. A ell hi ha assistir Narcís Amalric, per Ripoll. "Durant el trienni que finia hi hagué greus esdeveniments, principalment al monestir de Ripoll i també als de Bages, Banyoles, Bagà, Amer i Sant Pau del Camp. El Capítol ho examinà molt detingudament, bé que en l'acta del mateix només s'hi fa una mínima referència prudent. Segueix l'acta oficial del Capítol la còpia d'una lletra dels presidents de Catalunya, datada el 24 de maig i escrita en català, dirigida als priors de Ripoll, la Penya, Banyoles, Bagà i Amer, on diuen que en el Capítol acabat de celebrar-se, es stat proveit y madurament determinat se corregissen y castigassen les moltes inobediencies, culpes y notoris excessos perpetrats per alguns religiosos de nostra província de Tarragona. En la còpia de dita lletra enviada al prior de Ripoll, on els fets havien estat un veritable escàndol, se li mana que de paraula o en scrits devant testimonis dins deu dies de la intimació del manament, faci anar els monjos Francesc Malars a Sant Joan de la Penya; Francesc Roset, a Sant Victorià; Frederic Xicot, a Alaó, i Jeroni Ferrer, a Banyoles, a fer-hi penitència de ses culpes; que en dits monestirs hi estiguin encarcerats dos mesos i que hi romanguin arrestats fins al vinent Capítol. Si no volen obeir el dit manament, siguin declarats excomunicats i separats de la província. Aquest decret, per tal que no quedi lletra morta, s'estén fins als mínims detalls. Uns dels penitenciats dels altres monestirs eren Pasqual Sacirera, traslladat a Ripoll. Dissortadament, totes les visites, on aquests fets lamentables hi constaven, han desaparegut, sembla intencionadament, car ja no eren a l'arxiu de la Congregació"^[38].    

Els fets, segurament prou greus, cal tenir present que foren tractats amb prudència ja que hi havia una forta prevenció contra la Congregació d'Observants de San Benito de Valladolid, que ja governaven Montserrat. Com aprecia Tobella, "Felip II havia obtingut de la Santa Seu la promesa que es faria, mitjançant imposar-los l'observança total dels decrets del concili Tridentí sobre els regulars. La situació interna dels nostres monestirs, degut principalment a la comenda, era verament lamentable, com es pot veure per les visites triennals que ens han pervingut. En les actes capitulars en canvi hi notem una prudència extremada sobre aquest punt de la reforma; tot el més s'hi remarca amb certa insistència és la necessitat que hi havia de que fossin puntualment observades les constitucions capitulars i tradicionals de la Congregació. A més, cal tenir present que els monjos observants estaven sempre a l'aguait sobre alguns monestirs dels claustrals, malgrat els sorollosos i fins escandalosos fracassos tinguts amb Sant Cugat i Ripoll"^[39]. La pressió reformadora que arribava de Trento (sessions de 1545-49, 1551-52 i 1562-63 i promulgació de les seves decisions l'any 1565) i especialment del papa Pius IV (1559-1565) era notable.    

Aquest situació de la Congregació Tarraconense féu que abans del capítol de 1566, en un Parlament celebrat a Sant Pau del Camp el 11 de febrer del mateix any, es nomenés a Narcís Amalrich, monjo de Ripoll, per anar a consultar el Sant Pare sobre els afers que urgien, d'imposició dels decrets tridentins.    

Els intents de reforma de la Congregació de Valladolid assoliren molta força. Amb tot, com ja havia fet l'any 1506, la Santa Seu va prohibir la supressió de monestirs i la seva anexió a la Congregació de Valladolid, l'any 1568 "al Nuncio de España a través de una carta fechada el 10 de febrero del citado año, escrita por el Cardenal Alessandrino^[40].    

En el Capítol de 1569, celebrat a Sant Pau del camp del 14 al 23 de setembre, hi va assistir Gispert Malars, de Ripoll i procurador del abat comendatari.    

El Capítol de 1574 (convocat al priorat de Santa Maria de la Penya de Graus, el 24 d'agost i continuat a Sant Pau del Camp del 14 al 24 de setembre) fou precedit d'un parlament celebrat a Sant Pau del Camp el 29 de juny de 1573. En aquest Parlament fou elegit com a convisitador, Narcís Amalric, prior de Ripoll, que assistí al capítol com a procurador de l'abat comendatari ^[41].    

En aquest capítol de 1574 es va determinar fer una visita extraordinària als monestirs. Al de Ripoll la visita extraordinària la feu, segons Tobella, l'abat de la Portella, Antoni de Viladomar. La situació no havia pas de ser afalagadora, ja que en la documentació de la Congregació Tarraconense, executant decrets del Capítol, hi ha un manament, contra Frederic Xicot, de Ripoll, que fos tancat en les presons de Sant Pau del Camp, i contra Jordi Descallar, sagristà de Ripoll, vagamon, que es presenti davant dels presidents^[42].    

En el capítol de 1578, celebrat a Sant Pere d'Osca convocat pel 3 de maig del 1577 però que no es va celebrar fins un any després, el dia de la festa de la Santa Creu, hi va estar Jeroni Tort[d] ^[43], prepòsit de Berga, com procurador de l'abat de Ripoll, que va estar nomenat visitador pel trienni.    

En el capítol de 1581, fou precedit per dos Parlaments, celebrats a Sant Pau del Camp, reunit el primer el 18 de setembre de 1578, on hi assistí Jeroni Tort[d], prepòsit de Berga, de Ripoll, i  a qui fou encomanada un gestió a Roma ("li pregaren que marxés a Roma el més aviat possible; li concediren per viure allà 100 ducats" ^[44]) per tal d'impedir que Sant Pau del Camp fos convertida en residència a Barcelona dels monjos observants de Montserrat. El segon Parlament, celebrat el 20 de novembre del mateix any, va servir perquè Jeroni Tort[d] informés de com estava a la cúria romana la qüestió de Sant Pau del Camp "i devia donar esperances de poder-ho impedir, tot i que preveia les despeses costoses de seguir el plet contra Montserrat" ^[45]. A un tercer Parlament celebrat l'11 d'octubre  hi va assistir  Gaspar Dez[s]parez, de Ripoll. En aquest parlament es va decidir, per querella de l'abat de Banyoles, "que Miquel Sella fos relegat al monestir de Ripoll per espai de cinc anys; i que durant els sis mesos primers no eixís del claustre del dit monestir" ^[46]. En el capítol celebrat  el 3 de maig de 1581 a Sant Pau del Camp es va nomenar visitador a "Narcís Amalric, monjo de Ripoll, que però, morí aviat"^[47].    

El següent Capítol de la Congregació Tarraconense, el de l'any 1583, es va celebrar al monestir de Sant Pere de les Puel.les, al Celleret, on la Congregació tenia l'arxiu, del 3 al 8 de maig. No es va poder celebrar a Sant Pau del camp, on estava convocat, ja que els observants de Montserrat eren en possessió d'aquest monestir.    

El Capítol havia estat precedit per un Parlament, l'any 1582, que va examinar la recopilació feta per Miquel Sella, on hi assistí Gaspar Desperes, cambrer de Ripoll^[48].    

El Capítol de 1583 també va estar precedida per visites als diferents monestirs. Durant el mes de febrer de 1584 es va visitar el de Ripoll, on es varen anotar tots els noms dels monjos presents als diferents monestirs en el moment de la visita.